Elvira
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: central /əɫˈβi.ɾə/, balear /əɫˈvi.ɾə/ Occidental: nord-occidental /eɫˈβi.ɾa/ valencià /eɫˈvi.ɾa/, /eɫˈβi.ɾa/
- Rimes: -iɾa
- Etimologia: Del visigòtic Elvira.
Nom propi
[modifica]Elvira
- Prenom femení d’origen germànic
Traduccions
[modifica]prenom femení
Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: El·vi·ra (3)
- Heterograma de 6 lletres (aeilrv)
- Anagrama: vilera
Vegeu també
[modifica]- Obres de referència: DCVB, Optimot
- Albaigès, Josep M.. Diccionari dels Noms de Noia, 2009. Barcelona: Edicions 62, p. 70. ISBN 978-84-96863-94-1.
- Noms de la població, Idescat