Vés al contingut

èster

De Viccionari
Potser volíeu: ester, Ester, éster

Català

[modifica]
  • Pronúncia(i): oriental /ˈɛs.tər/, occidental /ˈes.teɾ/
  • Etimologia: De l'alemany Essigäther format per la unió de Essig ‎(«vinagre») i Äther ‎(«èter»).

èster m. ‎(plural èsters)

  1. Substància orgànica caracteritzada per tenir en la seva fórmula química un grup funcional o sigui la unió d'un grup acil amb un grup alquil.

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Occità

[modifica]
  • Pronúncia(i): /ˈεs.te/
  • Àudio: Bearn
  • Etimologia: (pendent)

Verb

[modifica]

èster

  1. (gascó) forma alternativa de èsser ‎(«ser, estar»)

èster m. ‎(plural èsters)

  1. (gascó) forma alternativa de èsser ‎(«ésser»)