poena

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈpoj.na/
• Etimologia: Del rec antic ποινή ‎(poinḗ).

Nom

poena f. ‎(genitiu poenae)

1. pena, càstig, multa, compensació per un assassinat
2. patiment

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	poena	poenae
Vocatiu	poena	poenae
Acusatiu	poenam	poenās
Genitiu	poenae	poenārum
Datiu	poenae	poenīs
Ablatiu	poenā	poenīs