Vés al contingut

Zoque d'Ayapa

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaZoque d'Ayapa
Nuumte Oote
Tipusllengua, llengua viva i llengua no-escrita Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants2 (2011)[1]
Parlants nadius4 Modifica el valor a Wikidata
Autòcton deJalpa de Méndez Modifica el valor a Wikidata
EstatMèxic Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
llengua humana
llengua indígena
llengües ameríndies
llengües mesoamericanes
Llengües mixezoque
zoque Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Sistema d'escripturacap valor Modifica el valor a Wikidata
Institució de normalitzacióSEP
Nivell de vulnerabilitat5 en perill crític Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3zoq Modifica el valor a Wikidata
Glottologtaba1264 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologuezoq Modifica el valor a Wikidata
UNESCO913 Modifica el valor a Wikidata
IETFzoq Modifica el valor a Wikidata
Endangered languages2591 Modifica el valor a Wikidata
En verd, les llengües zoque de la família mixezoque

El Zoque d'Ayapa o zoque de tabasco, també anomenada ayapanec, és una llengua amenaçada del grup zoque, una llengua de la família de les llengües mixezoque.[2][3][4] És parlada a Ayapa, dins el municipi de Jalpa de Méndez, una vila a 10 km a l'est de Comalcalco, a Tabasco, Mèxic. El nou nadiu és Nuumte Oote 'veu veritable'.[5] Era una llengua vibrant, tot i que minoritària, fins a la segona meitat del segle xx, quan patí la introducció de l'educació compulsòria en castellà, la urbanització i l'emigració dels seus parlants.[5][6] De manera que el 2011 només dues persones parlaven ayapaneca fluentment, Manuel Segovia (nascut cap al 1936) i Isidro Velasquez (nascut cap al 1942).[7]

Daniel Suslak, professor adjunt d'antropologia a la Universitat d'Indiana, és un dels lingüistes que treballen per preparar el primer diccionari de la llengua, però els seus esforços s'han vist obstaculitzats pel fet que els senyors Segòvia i Velázquez no es cauen bé i es neguen a parlar l'un amb l'altre, fins i tot com a part d'una conversa gravada amb fins d'investigació.[5][8] L'Instituto Nacional de Lenguas Indígenas (INALI) també ha mostrat interès per revitalitzar la llengua.[5]

Referències

[modifica]
  1. Languages dying off around the globe Arxivat 2013-12-24 a Wayback Machine.,
  2. UNESCO. «UNESCO Atlas of the World's Languages in Danger - Ayapanec».
  3. CONACULTA. «Lenguas indígenas de México - Ayapaneco».
  4. INALI. «Indicadores básicos por agrupación lingüística, 2005». Arxivat de l'original el 2017-08-04. [Consulta: 22 desembre 2013].
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Jo Tuckman. «Language at risk of dying out – the last two speakers aren't talking». The Guardian, 13-04-2011. Arxivat de l'original el 26 abril 2011. [Consulta: 14 abril 2011].
  6. Suslak, D. F. (2011), Ayapan Echoes: Linguistic Persistence and Loss in Tabasco, Mexico. American Anthropologist, 113: 569–581. doi: 10.1111/j.1548-1433.2011.01370.x
  7. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-12-24. [Consulta: 22 desembre 2013].
  8. «Anthropology Department of the Indiana University», 08-02-2011. Arxivat de l'original el 14 març 2011. [Consulta: 14 abril 2011].

Enllaços externs

[modifica]