Z-Boys
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | equip esportiu |
| Creació | 1970 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | z-boy.com |
El Zephyr Competition Team (o Z-Boys) va ser un grup de patinadors de monopatí californians de mitjans de la dècada del 1970 de Santa Mònica i Venice. Originàriament format per 12 membres, els Z-boys van ser patrocinats per la botiga de surf i skate de Jeff Ho Surfboards and Zephyr Productions.[1] El seu estil innovador basat en el surf i els seus moviments aeris van establir les bases del patinatge de monopatí vertical.[2] La història dels Z-boys i la botiga Zephyr s'han popularitzat en llargmetratges com Lords of Dogtown i Dogtown and Z-Boys.[3]
Història
[modifica]Els Z-boys van començar com un equip de surf per a la botiga de taules de surf Zephyr a Santa Mònica. Jeff Ho, Skip Engblom i Craig Stecyk van obrir la botiga el 1973 i aviat començaren a reclutar joves locals per a presentar-los en competicions de surf. Nathan Pratt, de 14 anys, va ser el primer membre de l'equip. Havia treballat a la botiga com a aprenent de modelador de taules de surf amb Ho, Engblom i Stecyk.[2] En una entrevista a Juice Magazine Pratt va assenyalar:
Dins del nostre món, l'equip de surf era prioritari i l'equip de skate era secundari. Allen Sarlo, Tony Alva, Jay Adams, Stacy Peralta, Chris Cahill i jo érem a l'equip de surf abans que hi hagués cap equip de skate. Érem membres júniors de l'equip de surf juntament amb John Baum, Jimmy i Ricky Tavarez i Brian Walker. Nois com Ronnie Jay, Wayne Inouye, Wayne Saunders, Pat Kaiser, Barry Amos, Jeff Sibley, Bill Urbany i Adrian Reif eren els millors. La història, l'habilitat i els èxits de tots els membres de l'equip estava representat en aquestes samarretes. Després vam afegir-hi Bob Biniak, Wentzle Ruml, Paul Constantineau, Jim Muir, Shogo Kubo i Peggy Oki a l'equip de skate perquè la samarreta de l'equip representés un nombre major de persones".[4]
El 1974, Allen Sarlo, Jay Adams, Tony Alva, Chris Cahill i Stacy Peralta es van unir a l'equip Zephyr. La majoria de l'equip vivia a la zona de Dogtown. Gràcies a la invenció de les rodes de poliuretà, els Z-boys van començar a fer la transició del seu estil de surf al monopatí.[1]
El 1975, Cahill, Pratt, Adams, Sarlo, Peralta i Alva es van convertir en els primers membres de l'equip oficial de skate de Zephyr, i després s'hi van sumar Bob Biniak, Paul Constantineau, Jim Muir, Peggy Oki, Shogo Kubo i Wentzle Ruml, fins a ser 12.[1] Inspirant-se en el surfista Larry Bertlemann, els Z-boys patinaven arrossegant les mans contra el terra com si estiguessin surfejant una onada.[5]
La primera aparició dels Z-Boys en una competició de monopatí va tenir lloc als Mar Nationals de 1975. El concurs va ser la primera gran competició de skate des de mitjans dels anys 1960.[2] El seu estil baix i agressiu a la secció d'estil lliure de la competició, tot i que innovador, va ser criticat per l'antic establishment de l'skateboarding. Això no obstant, la meitat dels classificats a la final eren membres de Zephyr (estil lliure: Jay Adams 3r, Tony Alva 4t; slalom: Dennis Harney 2n, Nathan Pratt 4t, estil lliure femení: Peggy Oki 1a). L'actuació dels Z-Boys va marcar l'inici d'un canvi en l'estil del patinatge de monopatí.[5]
El 1976 i 1977, el sud de Califòrnia va experimentar una gran sequera que va contribuir al primer i quart anys més secs de la història de Califòrnia. En un esforç per conservar l'aigua, les cases del barri van buidar les piscines deixant bowls buits de formigó llis. Els Z-boys van aprofitar les parets inclinades de les piscines per a innovar pel que fa a l'skate aeri.[6] Les fotografies de Craig Stecyk de les maniobres aèries dels Z-Boys van aparèixer a Skateboarder Magazine en una sèrie titulada «Dogtown Articles».[7] L'obra de Stecyk va ajudar a augmentar la popularitat de l'skateboarding a finals del segle xx.[1]
Després de l'èxit dels «Dogtown Articles», els Z-Boys van experimentar un augment significatiu de la seva popularitat. A causa del creixent interès de les empreses rivals, molts Z-Boys van optar per patrocinis més lucratius.[5] El 1977, l'equip de competició de Zephyr havia deixat d'existir. Tot i la seva curta durada, els Z-Boys encara són considerats com un dels equips més influents de la història del monopatí.[2]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Cave, Steve. «What Is the Origin of Dogtown and the Zephyr Skateboarding Team?» (en anglès). LiveAbout. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «The History of Dogtown and the Z-Boys». www.storeyourboard.com. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «The boys of Dogtown». National Museum of American History, 22-09-2011. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «DOGTOWN CHRONICLES: NATHAN PRATT» (en anglès americà). Juice Magazine, 01-03-2003. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «When skateboarding shook the world» (en anglès). , 24-08-2001.
- ↑ Stansbury, Mark. «How the 1970s California Drought Helped Invent Bowl Skating» (en anglès americà). The Inertia. [Consulta: 25 novembre 2020].
- ↑ «Internet Archive Search: Subject%3A%22dogtown article%22».