William Seston
Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Max Marcel William Seston 2 juny 1900 La Sala (França) |
Mort | 2 octubre 1983 (83 anys) Masamet (França) |
Formació | École Normale Supérieure |
Activitat | |
Ocupació | historiador, erudit clàssic, professor d'universitat |
Membre de | |
Alumnes | Michel Christol |
Obra | |
Estudiant doctoral | Paul Veyne i Jean-Marie Lassère |
Família | |
Pare | Édouard Seston |
Germans | Henri Seston |
William Seston (2 de juny de 1900, Lasalle, França - 2 d'octubre de 1983, Mazamet, França) fou un historiador i epigrafista francès especialista de la història de l'Imperi Romà. Fou professor a La Sorbona i membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres.
Fill d'un pastor protestant, William Seston fou alumne a l'École normale supérieure on fou format per Jérôme Carcopino. Catedràtic d'història i de geografia, esdevingué membre a l'Escola francesa de Roma el 1926. El 1927 participà en les recerques del campament de Rapidum, a Djouab (Algèria). Després d'haver ensenyat al liceu de Nimes i després a Marsella, obtingué un càrrec a la Universitat d'Estrasburg el 1929. El 1935 fou nomenat a la Universitat de Bordeus, on dirigí la revista Revue des études anciennes. Nomenat a Montpeller (1941) i després a Tolosa (1942), prengué la direcció de la circumscripció de les antiguitats històriques recentment creada. Entrà a La Sorbona el 1944 abans d'obtenir-hi el 1949 la càtedra d'història romana, i d'acabar com a director del Centre de Recerca d'Història de l'Antiguitat. Quan deixà el càrrec el 1969 fou succeït per André Chastagnol. El 1970 esdevingué membre de l'Académie des inscriptions et belles-lettres.
La seva tesi sobre Dioclecià i la Tetrarquia marcaren profundament la historiografia del Baix Imperi Romà. Fou un historiador fortament atent en el dret, i aportà grans contribucions a l'estudi de la ciutadania romana, en particular amb la publicació de Tabula Banasitana.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Mélanges d'histoire ancienne offerts à William Seston (Publications de la Sorbonne, Série « Études », 9), Paris, De Boccard, 1974, 512 p.