Wapixana
 Clava wapixana emmagatzemada el 1924 al Museu Nacional de Rio de Janeiro | |
| Tipus | pobles indígenes i ètnia  |
|---|---|
| Població total | 13.000 [1] |
| Llengua | wapishana, anglès, portuguès, castellà |
| Geografia | |
| Estat | Brasil, Guyana i Veneçuela |
| Regions amb poblacions significatives | |
 Brasil  Guyana  Veneçuela | |
Els uapixana, també coneguts com a wapichana, wapixana, wapishana, vapidiana, vapixiana, vapixana, oapixana i oapina, són un grup d'indígenes que habita a la zona oriental de l'estat brasiler de Roraima,[2] més concretament a les àrees indígenes d'Anta, Araçá, Barata/Livramento, Bom Jesus, Boqueirão, Canauanim, Jaboti, Jacamim, Malacacheta, Mangueira, Manoá/Pium, Moskow, Pium, Ponta da Serra, Raimundão, Raposa/Serra do Sol, São Marcos, Serra da Moça, Sucuba, Tabalascada, Truaru, i les terres indígenes d'Anaró i Muriruh, així com a la Guiana i a Veneçuela. Viuen al costat dels macuxi i constitueixen la major població arawak del nord amazònic.[1]
Història
[modifica]A partir del segle xviii, els uapixana començaren a patir l'assetjament de portuguesos, neerlandesos i anglesos, que capturaven els indígenes per convertir-los en mà d'obra esclava a les fazendas del Brasil i de la Guaiana.[1]El 1997, Joênia Wapixana va estudiar dret i es va convertir en la primera advocada brasilera indígena.[3]
Cosmologia
[modifica]Segons els mites uapixana, al principi tots els éssers parlaven. En aquella època, la paraula tindria força creadora, i hauria estat capaç de crear tots els elements de la natura, com ara rius, cascades i muntanyes. Amb el pas del temps, la parla hauria perdut aquesta capacitat creadora. A més, la majoria dels éssers haurien perdut la capacitat de parlar, i només l'espècie humana hauria conservat aquesta capacitat. Els uapixana també creuen en l'existència d'un princípi vital anomenat udorona, present a la parla, a la sang i a la respiració.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Povos indígenas no Brasil. Disponible a https://pib.socioambiental.org/pt/povo/wapichana/2001. Consultat el 26 de juny del 2016.
- ↑ FERREIRA, A. B. H. Novo Dicionário da Língua Portuguesa. 2ª edição. Rio de Janeiro. Nova Fronteira. 1986. p. 1 752.
- ↑ Portal Brasil. Disponible a http://www.brasil.gov.br/governo/2014/02/joenia-wapixana-e-a-primeira-mulher-indigena-formada-em-direito. Consultat el 26 de juny del 2016.
- ↑ Povos indígenas no Brasil. Disponible a https://pib.socioambiental.org/pt/povo/wapichana/2005. Consultat el 26 de juny de 2016.
