Sputnik 1, el primer satèl·lit artificial per orbitar la Terra.
La Terra vista per la Voyager des de 6 mil milions de quilòmetres coneguda com "Un punt blau pàl·lid" (la mota blava-blanca de la banda marró a la dreta)
Projecte Absents: Creació o millora d'articles bàsics. Per definir
Quantitat:
A l'anglesa tenen molts articles sobre planetes, satèl·lits o estrelles penjades que es troben a uns quants milers de milions d'anys-llum. És cert. Però, pensem un moment: si algú ve a mirar quelcom sobre astronomia a la viqui, què cercarà? Això o articles bàsics, ja siguin per a treballs o per observar-ho amb un telescopi. I, generalment, es cerquen temes bàsics com poden ser:
I la qualitat d'aquests articles – bàsics, és bastant baixa. I, a l'anglesa, tots són de qualitat. Trobo que, abans d'anar a més d'un parsec de la Terra, caldria procurar el que tenim a prop. --Jo&++ 21:38, 7 des 2010 (CET)
També s'hi ha d'afegir la teoria bàsica de l'astronomia/astrofísica, també necessària. --Jo&++ 21:42, 7 des 2010 (CET)
Objectius
Objectius
Els dos principals objectius d'aquest Viquiprojecte, són millorar la qualitat dels articles relacionats amb el tema, i fer-ne de nous.
Articles sobre cossos astronòmics
Crear nous articles sobre astres, amb les dades emmagatzemades a una taula.
Perfeccionar els articles de cossos celestes ja creats, (afegir enllaços, taules, imatges de llicència lliure...)
En el cas de que un article tracti de dos astres, es proposarà dividir-lo. (excepte en el cas de les estrelles, ja que per qüestions de nomenclatura, i observació, des de fa relativament poc, s'han descobert estrelles múltiples en diversos sistemes, cosa que fa que la lectura d'un sistema múltiple amb les estrelles "separades" sigui "estranya".
Si l'article tracta sobre una estrella amb planeta/es extrasolar, o d'un planeta extrasolar es posarà a la següent llista, sempre amb l'enllaç del planeta activat, és a dir, en vermell, o en blau.
Si l'article tracta sobre un planeta extrasolar, és recomanable crear el cos d'orbitatge del planeta en qüestió.
Articles sobre astrònoms
Redactar articles sobre astrònoms que hagin fet descobriments relativament importants.
Polir articles ja existents sobre científics de la matèria.
Categoritzar-los segons nacionalitat.
Intentar aportar alguna imatge de llicència lliure en el cas de que un article no en posseeixi.
Articles sobre llibres
Escriure articles sobre llibres que parlin del tema.
Millorar els articles actuals de les obres de l'astronomia.
Categoritzar els articles a la categoria Llibres científics.
Articles sobre sondes/transbordadors/telescopis espacials
Fer articles sobre "màquines" espacials que s'hagin llençat, o que actualment s'estiguin construït.
Segons les fonts, hi ha 125.000.000.000 de galàxies.[1] Suposant que hi ha dades per al 10%, i fent llistes de 1.000 galàxies, necessitem 12.500.000 llistes.
Segons el Guide Star Catalog II, hi ha 20.000.000 d'estrelles amb magnituds aparents de 6 a 15, i 945.592.683 estrelles a una magnitud de 21. En fer llistes de 1.000 estrelles, necessitem 1.000.000 de llistes.
En desembre de 2011, hi havia 310.376 planetes menors numerats, i molts d'ells encara no estan numerats. Només s'han donat noms a uns 16.000 planetes menors.
Es posarà el seu nom en català, i es farà una pàgina de desambiguació que condueixi cap a l'astre i l'ésser mitològic.
Planetes menors
Si la UAI ha posat una designació completament oficial, es posarà tal i com ho diu la ja anomenada organització (com per exemple: (2) Pallas. Es crearà una pàgina de desambiguació amb tots els significats de la paraula en català (que seria Pal·les), i, el astre, per exemple: Per al planeta menor vegeu(2) Pallas
Si el cos no té un designació oficial es posarà la provisional.
Per als noms genèrics de grups de planetes menors, com cubewano o twotino, s'utilitzarà el terme acceptat pel Termcat. Si no existeix, una possibilitat és enviar un correu electrònic al servei de consulta terminològica del Termcat. Es pot enviar la consulta per correu electrònic; vegeu la web del Termcat. i fer una petita recerca per determinar quina és la forma més utilitzada tant en publicacions divulgadores com en publicacions científiques. Els grups d'asteroides més tradicionals, com asteroide Amor, no presenten problemes.
Topografia planetària
Es posarà el seu nom en llatí segons la UAI, i, es creearà una pàgina de desambigüació en els pocs casos que tinguin traducció al català. Al començar un article relatiu es posarà: Valles Marineris (en llatí «Valls del Mariner») és un gran conjunt de canyons...
Els noms oficials dels trets planetaris estan regulats per la UAI i són termes llatins, de manera que quan els descriptors s'utilitzin com a nom genèric (és a dir, sense formar part d'un nom propi) s'escriuran en minúscula i en cursiva, respectant la forma plural llatina, si és necessari. Per exemple, «a l'est de Valles Marineris es troba un conjunt de chasmata (valls profundes i llargues, com Tithonium Chasma) que es caracteritzen per...».
En el cas que sigui un cràter, es posarà en forma de prefix la paraula Cràter, seguit del seu nom en llatí, per exemple Cràter Eratosthenes.
Estrelles
Es posarà el seu nom en forma catalanitzada, i, es crearan redireccions segons les diverses denominacions que tingui, per exemple: Aldebaran, Alfa Tauri, α Tauri...
Constel·lacions
S'introduiran en català i amb majúscules inicials, amb redirecció des del seu nom oficial en llatí i des de la seva abreviatura. Per exemple, Óssa Major, amb redirecció des d'Ursa Major i des de UMa. A l'encapçalament (a més de dins la plantilla informativa de constel·lació) caldrà especificar el seu nom oficial en llatí, amb el nominatiu i el genitiu, i la seva abreviatura. Per exemple, a Óssa Major caldrà especificar que el nom oficial és Ursa Major, amb genitiu Ursae Majoris i abreviatura UMa.
Galàxies, Nebuloses i altres objectes
S'introduirà el seu nom en català, per exemple: Andromeda galaxy --- Galàxia d'andròmeda, i es crearan redireccions segons totes les designacions que reben (NGC, IC, Messier...)
Robots espacials
En el cas de les sondes, com la Voyager 2, es posarà el seu nom original, sense cap mena de traducció.
En el cas dels telescopis espacials, es podria afegir en forma de prefix telescopi espacial, com per exemple, Telescopi espacial Hubble. El mateix es farà amb els transbordadors, i, es crearia una pàgina de desambiguació per a tots els robots espacials, amb tots els possibles significats.
Llibres
Simplement es posaria el seu nom traduït en català.
Científics
Només s'escriuria el seu nom original.
Plantilles
Plantilles
La taula de planetes extrasolars i la de estrelles s'ha millorat, i, potser cal fer alguns canvis en els articles. cosa que fa que algunes s'haurien de reemplaçar. Si hi ha alguna cosa incorrecte al codi d'una plantilla, i no se sap arreglar, es demanarà ajuda a algun/a viquipedista que en sàpiga.
Els articles de les estrelles amb planetes extrasolars, i els mateixos planetes extrasolars, se'ls hi hauria d'incloure una plantilla de navegació que et permeti navegar per tot el sistema, com per exemple: Plantilla:Sistema 55 Cancri
Si hi ha alguna vegada que a un article no li podem introduir una plantilla, s'intentarà crear-la, i, en cas de que no es pugui, es demanarà ajuda a algun/a viquipedista que en sàpiga.
Si el astre no es coneixia a l'antiguitat, posar el lloc de descobriment segons la plantilla de país, per exemple: Plantilla:SUI
La plantilla de satèl·lits naturals, es va crear fa molt poc, pel que els articles de satèl·lits naturals, que abans estaven amb taules, ara s'han de substituir amb la plantilla, que a més a més té més paràmetres per omplir.
També s'ha creat una altre plantilla, que serveix per a satèl·lits dels quals es disposa molta més informació que no pas altres, és a dir, els satèl·lits "clàssics", com per exemple, Europa. Aquesta plantilla té informació més concreta, i la seva mida s'ha reduït respecte la Plantilla de satèl·lits naturals anterior, ja que amb les dades de les quals disposa, ocuparia un espai innecessari.
Aquesta plantilla, consisteix en afegir les coordenades celestes (Ascensió recta i Declinació) perquè un enllaç et porti a google Sky, i allà poder veure el astre en qüestió. S'afegirà aquesta plantilla en els articles en els quals es pugui ficar.
Potser n'hi falta alguna i convindria repassar la classificació. Copiades de Categoria:Plantilles d'astronomia i ss. Per veure el contingut de la plantilla aneu a l'enllaç
Si les teues contribucions a la Viquipèdia sovint es tracten en articles relacionats amb aquest viquiprojecte, afegiu-vos al final de la llista amb el codi de --~~~~. D'aquesta manera, si necessitem ajuda en algun aspecte, sabrem quins viquipedistes probablement sabràn ajudar-nos millor. Si t'apuntes, no et descuidis de posar la plantilla del viquiprojecte a la teva plana d'usuari.
M'agradaria col·laborar, però no disposo de coneixements profunds en la matèria. Com que no és el cas miraré de col·laborar en altres aspectes. --Bestiasonica (discussió) 02:04, 28 feb 2009 (CET)
De tant en tant pot ser que caigui algun article relacionat amb el Sol, però no gaire sovint. – Leptictidium (discussió) 10:47, 12 març 2009 (CET)
M'apunto a col·laborar de tant en tant! no en tinc mass idea, però m'atrau el tema dels "cràters" de la Lluna... de tant en tant miraré d'anar fer-ne algun. --Solde (disc.) 12:55, 11 juny 2009 (CEST)
També m'apunto per colaborar-hi de tant en tant. De moment he estat traduïnt i modificant alguna plantilla astronòmica. --Puigalder (disc.) 20:40, 23 set 2009 (CEST)
Nosaltres ens apuntem com a col·laboradors aprenents ja que tot just estem a Primària, però els articles que redactem els intentarem fer amb cura, rigorositat i il·lusió. --Susagna (discussió) 20:00, 8 març 2009 (CET)
↑«How many quasars are there?». «The combined quasar density is 0.63 + 1.53 = 1.16 quasars/deg2, so over the entire sky, there are about 1.16 x 41,253 = 47,853 quasars in this magnitude range.»