Vés al contingut

Vieiros

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de publicacions periòdiquesVieiros

Modifica el valor a Wikidata
Tipusrevista Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
Llenguagallec Modifica el valor a Wikidata
Data d'inici1959 Modifica el valor a Wikidata
Data de finalització1968 Modifica el valor a Wikidata
EstatMèxic Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Ideologiagalleguisme i antifeixisme Modifica el valor a Wikidata

Vieiros, subtitulada “Revista do Padroado de Cultura Galega de México”, és una revista gallega creada a Mèxic el 1959 que va deixar de publicar-se el 1968, després de publicar només quatre números. Tenia un caràcter cultural, antifeixista i galleguista. El seu objectiu era crear una publicació gallega de qualitat a l'exili i servir de pont entre els exiliats i els gallecs a Espanya.[1]

Història

[modifica]

La revista va nàixer a Mèxic el 1959 dins del Patronat de la Cultura Gallega per iniciativa d'un grup de gallecs exiliats i compromesos amb la institució. El seu propòsit era recollir a les seves pàgines "qualsevol idea literària artística i filosòfica, sempre que hi fos antifeixista i no estigués recolzada per la dictadura".

Vieiros va recopilar els aspectes més destacats de la cultura gallega de l'època, tant a l'interior com a l'exili. A més, va servir de pont entre la generació que va patir les conseqüències de la guerra i la resistència antifranquista. Tot i això, només va durar fins a l'any 1968.

El 1989 Edicions A Nosa Terra va publicar una edició facsímil d'aquesta revista, prologada per Margarita Ledo Andión.[1]

Edicions

[modifica]
Alfonso Daniel Rodríguez Castelao, ilustrador de la revista Vieiros

Només es van publicar quatre números a Mèxic i amb una periodicitat irregular: estiu de 1959, tardor de 1962, tardor de 1965 i primavera de 1968.

Era una revista de format gran (33 x 23cm), amb una gran varietat de caràcters tipogràfics i marges amplis. Estava escrita íntegrament en gallec, tot i que també contava amb alguns poemes en portuguès.

La seva extensió era variable, d'entre 68 i 86 pàgines, i no contenia publicitat. S'hi podien trobar il·lustracions com reproduccions artístiques i dibuixos reivindicatius de Castelao, Luís Seoane o Maside, així com aportacions d'altres dibuixants hispanoamericans. Compilava articles, poesia, assaig, contes i dibuixos i tenia seccions fixes.[1]

Seccions fixes

[modifica]
  1. "Alicerce", un espai per a editors.
  2. "As Ideias", per a activitats culturals a Galícia i a l'exili.
  3. "Os homes", per a persones significatives en el món cultural.
  4. "Os Feitos", per a esdeveniments.
  5. "As Labouras", per a celebracions i records.[2]

Tema i ideologia

[modifica]

En els primers números, els temes culturals tenen un paper dominant, destacant la poesia i la narrativa en gallec, així com les contribucions a les arts plàstiques, el cinema i la música de Galícia.

D'altra banda, en els dos darrers números tenen més pes els articles dedicats a assaigs polítics, econòmics i culturals, especialment d'autors exiliats (Caridad Mateo, Luís Soto, Carlos Velo…).

Pel que fa a la ideologia de Vieiros, va ser molt variada ja que pretenia no provocar una ruptura entre els col·laboradors, però destacaven el galleguisme i l'antifeixisme. Aquesta característica es pot observar tenint en compte la seva àmplia llista, en què destaquen noms com Ramon Piñeiro, Méndez Ferrín, Celso Emilio, Fernandez-Oxea, Alberto Vilanova, etc.

Direcció i col·laboracions

[modifica]

Tot i la seva curta durada, la direcció de la revista va comptar amb personatges com l'escriptor Luis Soto, el cineasta Carlos Velo i el poeta Delgado Gurriarán, que va ser substituït per Caridad Mateos a partir del tercer número. A més, com a director artístic, la publicació comptava amb el pintor Arturo Souto.

En la seva elaboració van destacar diferents col·laboradors, il·lustradors, editors i administradors:[1]

Relació de Vieiros amb els àmbits literari i artístic

[modifica]

A nivell literari, la revista posa de manifest l'abundància de proses breus, descripcions, contes i fins i tot diàlegs habituals d'Otero Pedrayo, Cabanillas, Cuevillas, Bouza-Brey o Fole.

Hi van participar una gran varietat d'escriptors: des dels darrers representants vius de la generació Nós (Otero, Cuevillas, Cabanillas ...) fins al grup Brais Pinto,el Seminari d'Estudis Galegos, el grup Galaxia i els exiliats i emigrants a Amèrica. Tot i això, també hi escriuen, amb perspectiva nacionalista, autors de l'interior com Ferrín o Alberto Míguez.[2]

Agrupava articles, poesies, proves i relats:

Camp artístic

[modifica]

En el camp de l'art, els "renovadors de l'art gallec " d'abans de la guerra civil (Arturo Souto, Castelao, Díaz Pardo ...) i nous artistes (Xosé Luís de Dios, Conde Corbal, Xulio Maside, Reimundo Patiño...) coincideixen a Vieiros .[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Vieiros» (en gallec). Consello de Cultura Galega. [Consulta: 10 novembre 2020].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Carballo-Calero, María Victoria. «La aportación decisiva de Arturo Souto a la plástica de Vieiros» (en castellà). Norba, 1989. [Consulta: 10 novembre 2020].

Enllaços externs

[modifica]