Tos
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
Per a altres significats, vegeu «Occípit». |
Tipus | signe clínic i signes i símptomes respiratoris |
---|---|
Clínica-tractament | |
Medicació dihidrocodeïna, cocaïna, benzonatat, hydrocodone (en) , guaifenesina, hydromorphone (en) , codeïna, caramifèn, pentoxyverine (en) i dextrometorfan | |
Patogènesi | |
Causa de | transmissió per secrecions respiratòries i neteja |
Classificació | |
CIM-11 | MD12 |
CIM-10 | R05 |
CIM-9 | 786.2 |
CIAP | R05 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0147089 i 0147064 |
DiseasesDB | 17149 |
MedlinePlus | 003072 |
eMedicine | 1048560 |
MeSH | D003371 |
UMLS CUI | C0010200 |
La tos és una contracció espasmòdica sobtada i de vegades repetitiva de la cavitat toràcica que resulta en un alliberament violent de l'aire dels pulmons produint un so característic. L'aire expulsat pot assolir una velocitat de 480 km/h (com a referència, noteu que la velocitat del so és de 1.200 km/h aproximadament). La tos és diferent a l'esternut.
La tos pot ser tos seca si és produïda per una irritació de la gola, per inflamació dels nervis que la toquen (tos nerviosa) o per altres motius que no impliquin l'expulsió de mucositat o altres substàncies. La tos seca perllongada, al seu torn, sol produir malestar i irritació de la gola, cosa per la qual és recomanable beure aigua (sense sucre ni cap afegit, ni cap altra mena de líquid) sovint, encara que sigui a petits glops, ja que sol costar d'empassar.[1]
La tos productiva o amb mocs és aquella que inclou mucositat. En la majoria dels casos la tos té l'objectiu d'expulsar patògens i altres agents indesitjats, sovint en forma de mucositat que s'acumula a les vies aèries. És molt freqüent per exemple en el cas dels fumadors, ja que el cos sent la necessitat de desempallegar-se de les substàncies tòxiques que inhala. La tos pot servir igualment per a expulsar líquids o sòlids de gran mida en els casos d'ennuegament.
Tos crònica
[modifica]Les causes principals de tos crònica són la rinitis al·lèrgica, l'asma i la malaltia per reflux gastroesofàgic.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Thiadens, HA; Springer, MP; Postma, DS «The diagnosis and treatment of cough». N. Engl. J. Med., 344, 14, 2001, pàg. 1097-8. PMID: 11291672.
- ↑ Pratter MR, Bartter T, Akers S, DuBois J «An algorithmic approach to chronic cough». Ann. Intern. Med., 119, 10, 1993, pàg. 977-83. DOI: 10.7326/0003-4819-119-10-199311150-00003. PMID: 8214994.
- ↑ Irwin RS, Curley FJ, French CL «Chronic cough. The spectrum and frequency of causes, key components of the diagnostic evaluation, and outcome of specific therapy». Am. Rev. Respir. Dis., 141, 3, 1990, pàg. 640-7. PMID: 2178528.