Torre Jussana
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | 1825 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Neoclàssic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Horta-Guinardó (Barcelonès) i Barcelona | |||
| Localització | av. Cardenal Vidal i Barraquer, 30 de Barcelona | |||
| ||||
| IPA | ||||
| Obra popular | ||||
| Identificador | IPAC: 30236 | |||
La Torre Jussana és un edifici d'estil neoclàssic datat del 1825 i construït, sobre una construcció anterior, segons consigna Bernat Bransí l'any 1789 com una "masia deshabitada i molt antiga". Ja al segle xx es té constància de l'ús de la Torre Jussana amb la funció de masia fins que l'any 1979 s'hi instal·la l'escola Nostre Temps per impartir ensenyaments de Parvulari i d'EGB. L'escola va tancar la seva activitat l'any 1988. El 1992, l'Ajuntament de Barcelona esdevé propietari de la finca i instal·la les oficines de l'Olimpíada Cultural.
L'any 1995 Torre Jussana esdevé l'Agencia de Serveis a les Associacions fins que el servei ha d'abandonar l'edifici el 2003 a causa del mal estat que presenta. A partir d'aquest moment l'Ajuntament de Barcelona inicia un procés de rehabilitació de l'edifici que conclou al novembre de 2008, moment en què el servei retorna a Torre Jussana ara ja com a Centre de Serveis a les Associacions. Durant l'any 2009 es procedeix a la rehabilitació dels espais exteriors de la finca, sobretot, per a millorar l'accessibilitat al servei. El 18 de setembre de 2009 s'inaugura definitivament l'equipament totalment rehabilitat.
El nom de Torre Jussana fa referència a la torre de defensa que hi havia originàriament en aquest indret, tot i que no en queden vestigis. Posteriorment, al segle XV, aquest espai va formar part de les propietats dels monjos jerònims del monestir Sant Jeroni de la Vall d’Hebron, i, al segle xvi, va ser una masia.[1]
Intervenció arqueològica
[modifica]Els treballs realitzats a l'interior de la Torre Jussana de la ciutat de Barcelona relacionats amb la rehabilitació de l'immoble, donaren resultats positius, quant a la documentació d'una sepultura o panteó familiar corresponent a una família benestant de la ciutat de Barcelona dins d'una casa o torre construïda entorn de l'any 1825 i d'estil neoclàssica. La construcció de la sepultura se situà entorn de l'any 1852 per part del seu titular Josep Vallier i Codolar, tal com ho indica la inscripció localitzada a la làpida. Malauradament, no es pogué trobar cap document que ens indiqui la quantitat de gent que va ser enterrada a la sepultura, amb espai per uns 6 individus.[2]
A partir dels materials abocats dins del nivell d'amortització de l'estructura, sobre tot constructiu i ceràmiques, es pot dir que el segellament d'aquesta es va produir a començaments del segle xx. Amb anterioritat els individus inhumats a l'interior del sepulcre segurament van ser traslladats a un cementiri. Pel que fa a la conservació de l'estructura, malgrat el pas del temps, presenta un bon estat. No obstant, es detectaren una sèrie de deficiències o problemes que afectaven a aquesta conservació, a banda de la perforació realitzada al sostre o volta de la sepultura a conseqüència del sondeig que es va realitzar per comprovar la fondària dels fonaments interns de la casa. D'aquests punts conflictius destacà la caiguda de part de l'arrebossat de les parets, que provocà que quedin a la vista els maons i rajoles d'algunes zones de l'estructura, sobretot d'aquelles que es relacionen amb els arcs que conformen els nínxols. També s'observà la caiguda de part de l'enrajolat i de la volta que conformaven els espais encastats, situats a la part inferior de l'àmbit de menor dimensions de la sepultura. El despreniment d'aquests es degué al pes de la runa que contenia el nivell d'amortització i a la fragilitat de les voltes.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «La Torre Jussana». Ajuntament de Barcelona.[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 «Torre Jussana». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia
[modifica]
- Bou i Roura, Lluís. Ajuntament de Barcelona. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. Dipòsit legal B.22.877-2002. ISBN 84-7609-991-6.
Enllaços externs
[modifica]