Torre Abadal
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Parc natural de Collserola | |||
| Construcció | X | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Preromànic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) | |||
| Localització | A la dreta de la carretera de la fàbrica Sanson | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 4046-MH | |||
| Id. IPAC | 19212 | |||
| Id. IPAPC | 2550 | |||
La Torre Abadal és una masia de la serra de Collserola a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat), que inclou una torre medieval i un jaciment arqueològic que es remunta a l'època ibèrica. Ha estat declarada bé cultural d'interès nacional.
Descripció
[modifica]La torre medieval és de planta rectangular, conservada en uns tres pisos d'alçada, i inclosa entre altres estances del mas, que és designat amb el mateix nom de la torre. Fou construïda amb un paredat de lloses i pedres irregulars, característic d'algunes construccions preromàniques i per l'exterior està arrebossada. Conserva una de les antigues finestres al pis més alt. Aquesta és d'arc de ferradura i té els brancals fets de les mateixes lloses de llicorella del paredat. El dovellatge és format per altres lloses, sense extradós ni regularitat, travades amb abundant morter.[1]
Història
[modifica]En uns camps de conreu al voltant de la Torre Abadal, l'any 1977 el Sr. Llibert Piera hi va fer prospeccions superficials, i hi va localitzar ceràmica ibèrica a la rodalia. El jaciment està documentat en el Catàleg del municipi de Sant Feliu de Llobregat de l'any 1988, localitzant al peu de la torre fortificada restes de ceràmica d'època medieval, les quals fan suposar l'existència d'un assentament fins aleshores desconegut. També hi ha restes de ceràmica dels segles XVI-XVII, localitzats al voltant de la Font de Torre Abadal.[2]
A l'edat mitjana la torre Abadal formava una quadrada semiautònoma dins l'antiga parròquia de Santa Creu d'Olorda, entre el territori de Duïsme o Sant Pere del Romaní i Valldonzella i des del cim del puig d'Olorda fins al Llobregat. Possiblement és una de les antigues torres d'Olorda documentades al segle x, tal volta l'antiga torre que fou del difunt Sunyer o torre que el 998 donà Ènnec Bonfill a l'abat Odó de Sant Cugat, entre altres coses, a canvi del castell de Gelida. El 1120 la torre de Sant Cugat al terme d'Olorda s'anomenava domus de Gallifa. El 1234 Jaume I confirmà al monestir vallesà la dominicaturam de turre abbatiales Gallifa. Posteriorment passà a altres mans i dominis.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Torre Abadal». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 22 agost 2014].
- ↑ «Torre Abadal». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.
Enllaços externs
[modifica]
- «Torre Abadal». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.