Vés al contingut

Tinto

Plantilla:Infotaula indretTinto
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
Inici
Cota inicial420 m
Entitat territorial administrativaEspanya (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSierra del Padre Caro
(Sierra Morena)
Final
Entitat territorial administrativaalta mar Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióRía de Huelva
(Oceà Atlàntic)
Desembocaduraoceà Atlàntic Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 37° 42′ 11″ N, 6° 33′ 10″ O / 37.7031°N,6.5528°O / 37.7031; -6.5528
37° 12′ 31″ N, 6° 56′ 20″ O / 37.2086°N,6.9389°O / 37.2086; -6.9389
Afluents
Corumbel (en) Tradueix, Odiel Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Dimensió100 (longitud) km
TravessaAndalusia
(província de Huelva)
Superfície de conca hidrogràfica739 km² Modifica el valor a Wikidata

El Tinto (en castellà río Tinto; el seu nom ve del seu color vermellós) és un riu andalús pertanyent a la conca atlàntica, d’aigües tòxiques i amb un gran contingut de ferro i metalls pesants.[1] Circumscrit a la província de Huelva, neix a la sierra del Padre Caro, un dels estreps de la sierra Morena, prop de Nerva, i desemboca a la ria de Huelva, on conflueix amb l'Odiel.

Prop del seu naixement hi ha Corta Atalaya, el major jaciment miner a cel obert d'Europa, que s'explota des d'abans de l'època romana.[2] Els romans van arrasar els boscos per fer-ne puntals que sostinguéssin les galeries de les mines i com a combustible per als forns, cosa que va accelerar l'erosió i treure els nutrients del sòl cultivable.[3] Els fums dels forns van causar pluja àcida que va fer malbé la vegetació. L'enorme volum de runam i escòries diluïdes per la pluja continuen aportant al riu ions de ferro, coure, manganès, sulfats i altres elements contaminants.[4]

Les aigües vermelloses es caracteritzen pel seu pH 2.2 (molt àcid), amb alt contingut en metalls i amb escassetat d'oxigen, cosa que no afavoreix el desenvolupament ni de vegetació de ribera ni de vida animal.

Tanmateix, des d'abans de l'acció humana, a les seves aigües viuen microorganismes que s'alimenten només de minerals i s'adapten a condicions extremes. Per això la NASA i el Consell Superior d'Investigacions Científiques el van escollir com a hàbitat d'estudi per la possible similitud amb l'ambient del planeta Mart.[5][3]

Hi aflueixen els rius i rieres Nicova, Jarrama, Domingo Rubio, Corumbel, Casa de Valverde i Candón.

Referències

[modifica]
  1. Amaral Zettler, Linda A.; Messerli, Mark A.; Laatsch, Abby D.; Smith, Peter J. S.; Sogin, Mitchell L. (2003-04-01). "From Genes to Genomes: Beyond Biodiversity in Spain's Rio Tinto". The Biological Bulletin. 204 (2): 205–209. doi:10.2307/1543560. ISSN 0006-3185. JSTOR 1543560. PMID 12700155. S2CID 25932347.
  2. Corral i Lledó, M.M.; Abolafia de Llanos, M.; Baeza Rodríguez-Caro, J. «La contaminación minera de las aguas del rio Tinto desde la antigüedad a la venta de las minas a los anglesos (1873)». A: Juan Antonio López Geta, J. C. Rubio Campos, M. Martín-Machuca. VI Simposio del Agua en Andalucía : 1 a 3 de junio 2005, Sevilla (en castellà). Madrid: IGME, 2005 (núm.14 Hidrogeología y aguas subterráneas). ISBN 84-7840-577-1. 
  3. 3,0 3,1 Corral i Lledó et alii, 2005, p. 1396.
  4. Corral i Lledó et alii, 2005, p. 1399.
  5. Rodriguez, Juan Bautista. «Comenza el proyecto M.A.R.T.E. en Rio Tinto» (en castellà). NASA, 22-09-2003. Arxivat de l'original el 2021-01-11. [Consulta: 16 maig 2020].

Enllaços externs

[modifica]