Vés al contingut

The Anarchist

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'arts escèniquesThe Anarchist

Modifica el valor a Wikidata
Tipusobra literària Modifica el valor a Wikidata
AutorDavid Mamet Modifica el valor a Wikidata
Gènereforma dramàtica Modifica el valor a Wikidata
Estrena
Estrena2012 Modifica el valor a Wikidata
Teatreteatre de Broadway Modifica el valor a Wikidata
IBDB: 493247 Modifica el valor a Wikidata

The Anarchist és una obra de teatre de dues persones del 2012 escrita per David Mamet que es va estrenar a Broadway i fou protagonitzada per Patti LuPone i Debra Winger.[1] L'"anarquista" del títol té el seu origen relacionat i potser basat en membres del grup Weather Underground, Judith Clark i Kathy Boudin, antics membres de Weather Underground, que van prendre part del robatori de Brink (1981).[2]

Argument

[modifica]

L'obra està ubicada a l'oficina d'un oficial de revisió de la llibertat condicional a una presó que està interrogant i duent a terme una entrevista prolongada amb un presoner de encarcerat des de fa temps per un crim de tipus Weather Underground durant el qual va matar dos agents de policia.[1][3] El resultat nega el l'accés a la llibertat condicional al pres a causa de la dura naturalesa del crim i de la falta de remordiment que va mostrar pels seus delictes.

Recepció

[modifica]

L'estrena de l'obra a Nova York no va tenir una bona acollida per la crítica.[4] Escrivint a la seva revisió al New York Times el 2 de desembre 2012, Ben Brantley va escriure: "El senyor Mamet sempre s'ha preocupat tant per les paraules com a eines poderoses i com a camuflatge. És cert si el llenguatge és groller (com a 'Glengarry' i 'American Buffalo') o culte (com a 'Oleanna'). Això sovint ha implicat una certa autoconsciència verbal entre els seus personatges, però mai no ha estat tan aguda com a 'The Anarchist', en què ambdues dones són especialment conscients de les paraules com a instruments de distracció i del que Cathy anomena opacitat dels motius humans. Aquí només heu de seguir els arguments bàsics, no tingueu en compte les capes de motivació que l'envolten. I sense regalar massa, crec que és just revelar 'Anarchist', bàsicament, conclou que totes aquestes paraules polisíl·labes no signifiquen res, quan arribeu al mateix. El bé és el bé i el mal és el mal. Quan arribeu al final d' 'Anarchist', és possible que sentiu haver recorregut una carretera sinuosa per arribar-hi."

Després d'haver obert oficialment el diumenge 2 de desembre de 2012, els productors van publicar avisos de cloenda el dimecres següent i van cloure l'onra el 16 de desembre, després de només 23 previsualitzacions i 17 actuacions.[5]

L'obra es va obrir a Madrid al mateix temps[6] to positive reviews.[7] La anarquista fou dirigida per José Pascual amb Magüi Mira com a Cathy (l'anarquista) i Ana Wagener com Ann (l'oficial de la presó).[6] L'obra va tenir una producció del 2015 a Los Angeles, dirigida per Marja-Lewis Ryan amb Felicity Huffman i Rebecca Pidgeon.[3][8] L'obra va tenir la seva estrena a Ohio als dies 1 i 2 de juliol de 2017 al Van Fleet Theatre de Columbus.[9] Va ser produït per Stage Right Theatrics, l'únic teatre conservador del país teatre conservador del país Arxivat 2020-08-09 a Wayback Machine., i va ser escollit a causa de la molt publicitària conversió al conservadorisme del 2008.[10]

En un article del 2017 per The Times Literary Supplement, Jaki Mccarrick va dir de November, Race, i The Anarchist que "es tracta d'obres de l'estat de la nació. Cadascuna d'elles és excel·lent i compta amb les marques registrades de Mamet (diàleg rítmic i enginyós, erudició, musicalitat impecable), alhora que són similars en la construcció i en la manera en què s'exploren les seves grans idees. Són prou diferents per ser tractades com a peces autònomes (tot i que estaria encantat de veure-les interpretar juntes)."[11]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 «War of Wills, Vocabularies and Virtues». New York Times, 02-12-2012 [Consulta: 29 juliol 2015].
  2. ↑ «Rough Justice». The New Yorker, 10-12-2012 [Consulta: 29 juliol 2015].
  3. ↑ 3,0 3,1 «'Anarchist's' artful words don't make satisfying drama». LA Times, 30-04-2015 [Consulta: 29 juliol 2015].
  4. ↑ «David Mamet's The Anarchist bombs on Broadway». The Guardian, 05-12-2012 [Consulta: 29 juliol 2015].
  5. ↑ [enllaç sense format] https://www.theguardian.com/culture/2012/dec/05/david-mamet-anarchist-broadway
  6. ↑ 6,0 6,1 «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-11-25. [Consulta: 1r agost 2020].
  7. ↑ [enllaç sense format] http://cultura.elpais.com/cultura/2013/01/14/actualidad/1358180341_938232.html
  8. ↑ «'The Anarchist' by David Mamet coming to L.A. with Felicity Huffman». Los Angeles Times, 09-03-2015 [Consulta: 29 juliol 2015].
  9. ↑ Grossberg, Michael «The Anarchist». The Columbus Dispatch: Weekender, 29-06-2017. Arxivat 26 de gener 2021 a Wayback Machine.
  10. ↑ Mamet, David. «David Mamet: Why I am No Longer a 'Brain-Dead Liberal.'». The Village Voice, 11-03-2008. [Consulta: 3 juliol 2017].
  11. ↑ Mccarrick, Jaki. «Ideas of war, riot and murder - Theatre» (en anglès britànic). TLS, 20-01-2017. [Consulta: 28 juny 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=The_Anarchist&oldid=34259421»