Vés al contingut

Teixit ossi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El teixit ossi és una varietat de teixit connectiu caracteritzat per tenir una matriu extracel·lular i calcificada amb cèl·lules allotjades en llacunes. Aquest tipus de teixit respon a estímuls mecànics i a influències metabòliques nutricionals o endocrines. Té el seu origen en el mesènquima.

Funcions

[modifica]
  • Constituent principal de l'esquelet adult.
  • Protecció d'òrgans vitals.
  • Allotja la medul·la òssia.
  • Ajuda als músculs en la producció de moviment.
  • Manté els nivells de calci.

Components

[modifica]

El teixit ossi té una abundant matriu extracel·lular, una característica compartida per la majoria de teixits connectius. Aquesta matriu està formada per:

  • Part inorgànica. Formada per calci, fòsfor, magnesi, potassi i sodi. El calci i el fòsfor formen cristalls de hidroxiapatita en forma de prismes hexagonals.

Criteris de classificació

[modifica]
  • Segons l'estructura macroscòpica
    • Teixit ossi esponjós o trabecular. Formant trabècules. Delimiten els espais comunicats per medul·la òssia.
    • Teixit ossi compacte. Formant una massa sòlida contínua.
  • Segons estructura microscòpica.
    • Teixit ossi immadur o primari. És el primer a formar-se durant el desenvolupament fetal i la reparació òssia. Conté osteòcits desordenats i la matriu òssia està menys mineralitzada que en el madur. Les fibres col·làgenes no tenen una orientació definida.
    • Teixit ossi madur o secundari. És el cridat a substituir al primari, i es caracteritza per una major mineralització de la matriu òssia. A més els osteòcits són menys nombrosos i amatents regularment entre unes laminil·les on les fibres col·làgenes, ara si, tenen una orientació paral·lela.

Vegeu també

[modifica]