Artteràpia

L'artteràpia és una disciplina i una pràctica que permet al pacient expressar-se a través d'una obra artística i facilitar un canal de comunicació de les seves emocions.^[1] Durant el tractament, el pacient treballa alguna o diverses disciplines de les arts visuals. Es basa en la idea que l'obra contribueix a la construcció d'un significat dels conflictes psíquics. A més, se centra de forma especial en la creativitat de l'home, en la possibilitat de plasmar un món intern en una obra i a través d'elles poder realitzar al que anomenen com procés sanitari.^[2] Hi ha diversos motius per recomanar un tractament d'artteràpia: creixement personal, trastorns emocionals, psíquics, drogodependències... Així mateix, es persegueixen diferents objectius com facilitar que el pacient adquireixi una major consciència corporal o comuniqui problemàtiques que no sap verbalitzar.

L'artteràpia s'inclou en l'àmbit de les teràpies artístiques, una sèrie de varietats tècniques que utilitzen l'art com a mètode terapèutic i coincideixen en la utilització de l'art com a mètode de sanar les malalties mentals basant-se, en la majoria dels casos en un mètode auto exploratori de la pròpia personalitat.^[3]

En Artteràpia l'art no s'utilitza com a eina de diagnòstic, sinó com un mitjà per abordar dificultats emocionals, trastorns de comportament, discapacitats físiques o mentals, trastorns neurològics o malalties físiques.^{[cal citació]}

L'artteràpia es realitza en sessions de grups reduïts o en sessions individuals. Tot i que les sessions puguin ser plaents en si mateixes, l'Artteràpia no és una activitat recreativa ni una forma d'educació artística. Tanmateix, si bé el terapeuta ha de posseir coneixements suficients en arts visuals, els usuaris d'artteràpia no han de tenir coneixements artístics ni experiència prèvia en art per beneficiar-se d'aquesta forma de tractament.^{[cal citació]}

L'artteràpia és una professió amb 80 anys d'exercici professional regulada oficialment per l'estat en països com USA, Regne Unit, Holanda, Suïssa, Finlàndia ... i en vies de reconeixement en molts més com Alemanya, França, Itàlia, Brasil .., Tanmateix però, no està regulada encara per les autoritats sanitàries de cap país de parla hispana.^{[cal citació]}

L'artteràpia és una forma de psicoteràpia psicodinàmica l'orientació metodològica pot variar sensiblement d'un lloc o un altre. Els seus fonaments teòrics es troben en les Psicoterapies Psicoanalitiques (Relacional, kleiniana, Junguiana ...), en la Teoria del Vincle, la Mentalització i la Teoria de l'Art Contemporani.^{[cal citació]}

Artteràpia o art-com-teràpia

Sovint es confon l'Artteràpia, amb l'art entès-com-una-teràpia. L'art, entès-com-una-teràpia, parteix de la idea que l'activitat artística és en si mateixa curativa, inclou tant projectes socials com formes d'educació artística amb finalitats psicosocials. Aquest tipus d'activitat es coneix en anglès com Community Art o Arts in Health per distingir-la de l'Artteràpia (Art Therapy o Art Psychotherapy). L'equivalent espanyol per a aquest tipus d'activitat són l'art psicosocial o la mediació artística. Malauradament però, sovint s'utilitza erròniament l'apel·latiu Artteràpia per a ambdues activitats amb la confusió a què aquesta coincidència dona a lloc.^{[cal citació]}

Tècniques i Mitjans

En Artteràpia s'utilitzen els medis i tècniques artístiques propis de les arts visuals, des dels més convencionals com la pintura, el dibuix o el modelatge als més actuals com el vídeo, la instal·lació, mitjans digitals, la performance, etc.^{[cal citació]}

Existeixen formes de teràpia artística que utilitzen altres mitjans com la musicoteràpia, la Dansa-Moviment-Teràpia (DMT) o la dramateràpia que respectivament utilitzen la música, el moviment o l'escenificació com a mitjans expressius. En qualsevol cas en artteràpia la utilització d'un mitjà o un altre dependrà del col·lectiu amb el qual es treballa i els objectius de la intervenció.^{[cal citació]}

Existeixen nombrosos exemples d'aquest tipus de intervenció artística ocupacional. L'artteràpia però es diferencia que és una forma d'acompanyament psicoterapèutic en què l'activitat artística és un mitjà de comunicació, mai un fi en si mateixa. L'artteràpia es fonamenta d'una part en la capacitat de l'art per transmetre emocions -difícils de ser expressades per altres mitjans- i en la capacitat de la relació terapeuta-pacient per contenir-les, elaborar-les i transformar-les. L'artteràpia es practica en sessions individuals o en grups petits. Els objectius de la teràpia varien segons les necessitats dels pacients a qui va dirigida.^{[cal citació]}

Aplicacions

L'Artteràpia està indicada per a persones que, per les seves circumstàncies o de la malaltia que pateixen, troben difícil l'articulació verbal dels seus conflictes i emocions. Es pot utilitzar amb qualsevol col·lectiu de qualsevol edat, en grups o en sessions individuals sempre que hi hagi la voluntat de la persona d'iniciar un procés terapèutic en el qual van a utilitzar-se tècniques artístiques.^{[cal citació]}

En aquells països en què l'Artteràpia està reconeguda com a professió independent es practica en multitud de centres de la xarxa assistencial pública i privada com hospitals, centres de rehabilitació, presons, residències de gent gran, escoles, etc. Els camps d'aplicació són molt extensos, abasten malalties degeneratives, discapacitats físiques i psíquiques, acompanyaments en processos d'hospitalització i rehabilitació, addiccions, trastorns alimentaris. En general qualsevol col·lectiu que requereixi d'un acompanyament psicològic especialitzat i que estigui disposat a utilitzar altres mitjans de comunicació que únicament el verbal^{[cal citació]}

En els països en què l'Artteràpia no està reconeguda com a professió es practica en la seva major part en el sector privat o bé en el públic mitjançant acords puntuals entre entitats formadores de artterapeutes i institucions públiques o privadas i per regla general mitjançant projectes duts a terme individualment.^{[cal citació]}

Formar-se com artterapeuta

Per exercir com artterapeuta és necessari haver realitzat estudis específics d'artteràpia -de nivell- de postgrau universitari i complir amb els següents 6 requisits:^{[cal citació]}

1) posseir coneixements i experiència suficient en les arts visuals 2) posseir una titulació universitària (Psicologia, Belles Arts, Pedagogía, Medicina ...) 3) haver cursat una formació de nivell de Màster en Artteràpia o Psicoteràpia per l'Art de dos a tres anys a temps parcial (equiparable a la d'aquells països en què l'artteràpia està regulada) 4) haver realitzat realitzat un procés de teràpia didàctica 5) haver realitzat un número mínim de pràctiques clíniques supervisades d'acord amb les especificacions de les associacions o col·legis professionals d'Artteràpia 6) ser membre titular d'una associació o col·legi professional d'Artteràpia

En l'actualitat^[Quan?] hi ha nombroses institucions públiques i privades oferint cursos d'Artteràpia a tot el món. Per saber quines d'elles compleixen els requisits mínims indispensables és aconsellable comparar la seva informació amb la que ofereixen institucions professionals de prestigi com la AATA a USA, el Baat a UK, l'ATE o la FEAPA a Espanya^{[cal citació]}

Per conèixer els requisits per exercir la professió a cada país cal dirigir-se a l'associació professional d'Artteràpia respectiva.

Fonts d'Informació

Hi ha un important i cada vegada més ampli nombre de publicacions en Artteràpia, llibres i revistes d'interès per a la professió i la pràctica clínica. Des de textos especialitzats en l'aplicació de l'Artteràpia amb un col·lectiu determinat a llibres de text per a la formació de terapeutes o manuals divulgatius d'informació general. No hi ha textes en Català més enllà del que es pugui trobar a la web, n'hi ha alguns en Castellà, alguns més en Francès, Alemany o d'altres idiomes. La major part dels textos d'Artteràpia que es poden consultar són en Anglès.^{[cal citació]}

Orígens

L'activitat artística ha format part de gairebé totes les cultures des dels seus orígens. La immediatesa i universalitat dels seus elements juntament amb el seu caràcter subjectiu, van fer del llenguatge visual una via eficaç per a l'expressió i la comunicació de l'ésser humà, capaç a més de contenir de manera integrada i coherent aspectes de l'experiència d'índole divers, alguns dels quals difícilment podrien ser expressats d'una altra manera. Així, ha contribuït històricament a considerar la pràctica i la contemplació artística com a activitats que proporcionen benestar.^{[cal citació]}

En l'antic Egipte hi havia un lloc que es deia el Temple de la Bellesa, on les persones que eren delinqüents, malalts mentals o físics, o lladres comuns, eren portades i sotmeses a teràpies, molt conegudes actualment, però que en realitat són molt antigues, com l'aromateràpia, la musicoteràpia o la gemmoteràpia. Després, en entrar en harmonia amb el seu cos i ment, gràcies a l'aprenentatge d'oficis, aquestes persones tornaven a ser reinserides en la societat, totalment transformades i en harmonia amb si mateixes i amb el món.^{[cal citació]}

També en l'Antiguitat Clàssica, es coneixien les propietats terapèutiques de l'art i els beneficis de practicar-ho, per a l'equilibri general de l'ésser humà i elevació de la consciència^{[cal citació]}

Aquesta utilització d'eines plàstiques van quallar a mitjans del Segle XX, pel que el concepte d'Art en el qual es basa guarda gran relació amb el qüestionament sobre la funció de l'art que va sorgir en l'època de la postguerra.^{[cal citació]}

Edward Adamson, “el pare de l'artteràpia a la Gran Bretanya”.^[4]

Els seus orígens es poden classificar de la següent manera:^{[cal citació]}

L'ús de figures rituals, tintures i imatges amb fins curatius.
Els plantejaments de Sigmund Freud i de Carl Gustav Jung pel que fa al llenguatge simbòlic de l'inconscient.
L'interès, cap a finals del segle xix, de psiquiatres europeus per les produccions plàstiques de pacients mentals: Destaca aquí l'aportació de Hans Prinzhorn, psiquiatre vienès, que considerava la motivació creativa com una motivació bàsica de l'espècie humana, i que tota creació tenia un potencial d'autosanació. Va crear la Col·lecció Prinzhorn, que acull les obres de pacients mentals de la Clínica Psiquiàtrica de la Universitat de Heidelberg. La seva obra va ser de gran influència en la formació de persones que posteriorment van contribuir al sorgiment de l'arteràpia.
L'any 946, l'artista Adrian Hill es converteix en el primer terapeuta artístic que treballa de forma remunerada en un hospital després de compartir amb els altres malalts els reconfortants efectes de la seva activitat creativa en una època tan angoixada.^[5]^[6]
L'any 1947, Margaret Naumburg, que va ser la primera a utilitzar un procés artístic dins del seu treball com a psicoanalista, publical'obra “ Free Art Expression of Behaviour Disturbed Children as a Means of Diagnosi and Therapy”.^[7]

Fites importants en el sorgiment de la disciplina

1959: Es va fundar la Societat Internacional de psicopatologia de l'expressió (ISPE), a Itàlia, principalment per psiquiatres europeus (descendents de Prinshorn).
1966: Es va fundar la institució precursora de l'Associació Americana de Teràpia Artística (AATA).
1962: L'ATTA comença a publicar el Bulletin of Art Therapy, actualment conegut com a 'American Journal of Art Therapy.^[8]^[9]^[10]

Escoles psicològiques

Enfocament segons Jung

Per a Jung, es valora la relació entre el creador i la imatge mitjançant l'estimulació de preguntes i diàleg. La relació terapèutica no es basa en la confrontació sinó que s'estableixen mitjançant l'art que actua com a filtre o barrera. En aquesta situació l'art actua com a mediador entre el client i el terapeuta. La imatge es tracta com una extensió del client. Les imatges es vinculen amb el passat mitjançant successos actuals de la vida del client i amb el present i el futur mitjançant els arquetips.^[11]

Enfocament humanista

L'ambient que l'art terapeuta humanista intenta crear reflecteix l'absència total d'actituds que jutgen o suggereixen alguna cosa bona, dolenta, forta, feble, que estimen o odien. Les diferents modalitats de teràpies expressives han reemplaçat les més tradicionals que es basaven a curar la malaltia, l'estrès, l'ansietat, trastorns psicòtics i neuròtics i es concentren en el potencial creatiu i expressiu de la persona per a cercar estils de vida significatius, promovent així el benestar físic, mental i espiritual d'una persona que pot expressar els seus sentiments, pensaments i idees d'una forma creativa.^[12]

Dins d'aquesta línia es troben enfocaments com el de Natalie Rogers, anomenat Connexió Creativa que es basa en l'articulació de diferents llenguatges expressius entre si. Aquest corrent té com a base teòrica l'Enfocament Centrat en la Persona.^[13]

Enfocament psicoanalític

L'enfocament és no-interpretatiu, el client fa les seves pròpies interpretacions de l'art i troba els seus significats propis. La persona expressa mitjançant missatges visuals, tons de veu, llenguatge corporal i contingut verbal. El client comparteix la seva expressió amb imatges, i el terapeuta ajuda al client amb la seva expressió mitjançant moviment, verbalització i altres usos dels materials. Els terapeutes de la teoria Gestalt, estimulen el creixement dels clients així com el desenvolupament del seu potencial innat.^[14]

Referències

↑ «Artteràpia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Edwards, D. (2004). Art therapy. London: Sage Publications, p.1
↑ Wadeson, H., Durkin, J., & Perach, D. (1989). Advances in art therapy. New York: John Wiley & Sons.
↑ Walker, J. (1992). Glossary of Art, Architecture & Design since 1945, 3rd. ed. London, Library Association Publishing
↑ Hogan, S. (2001). Healing arts: The history of art therapy. London: Jessica Kingsley. p. 135.
↑ Hill, A. (1945). Art versus illness: A story of art therapy. London: George Allen and Unwin.
↑ Naumburg, M. (1953). Psychoneurotic art: Its function in psychotherapy. New York: Grune & Stratton, p. 3.
↑ Potash, J. S.; Ramirez, W. A. «Broadening history, expanding possibilities: Contributions of Wayne Ramirez to art therapy.». Art Therapy, 30, 4, 2013, pàg. 169–176. DOI: 10.1080/07421656.2014.847084.
↑ Kalmanowitz, D.; Lloyd, B. «Fragments of art at work: Art therapy in the former Yugoslavia». The Arts in Psychotherapy, 26, 1, 1999, pàg. 15–25. DOI: 10.1016/s0197-4556(98)00027-6.
↑ Boston C. G. «Life story of an art therapist of color». Art therapy, 22, 4, 2005, pàg. 189–192. DOI: 10.1080/07421656.2005.10129519.
↑ Kammerlohr: Epochen der Kunst. Band 5. Oldenbourg Verlag, 1995.
↑ J.-P. Klein, L'Art-thérapie, coll. Que sais-je ?, PUF, Paris, 1997.
↑ Arno Stern, L'Expression, Delachaux et Nieslé, Paris, 1973.
↑ Anne Brun, Médiations thérapeutiques et psychose infantile, Dunod, 2007

Bibliografia

SYLVIE BATLLE, Arte-Teràpia. Edició Obelisco
SARA PAÍN, GLADYS JARREAU. Una psicoterapia por el arte. Sara Paín, Gladys Jarreau. Edició Nueva Visión de Buenos aires.
MARIÁN LÓPEZ FERNÁNDEZ CAO y NOEMI MARTÍNEZ DÍEZ. Arteterapia. Conocimiento interior a través de la expresión artística. Ed. Énfasis.
DURAN, M. Arte terapia o psicoterapia por el arte: qué es y como se aplica. Exposición ilustrada con estudio de caso.
SUESS, A. Arte, terapia y transformación social en la intersección entre postestructuralismo y teoría crítica
Case, C., Dalley, T. (1992). The Handbook of Art Therapy. London: Routledge
Dalley, T. (1987). El Arte como Terapia. Barcelona: Herder
Dalley, T., Case C. (1987) Images of Art Therapy. London: Tavistock
Fernández Añino, M. El Lenguaje del Corazón:Perforando los Muros del Autismo. Principios y Ámbitos de Aplicación', Fondo Social de la Unión Europea, 2005
Gilroy, A., McNeilly, G. (2000) The Changing Shape of Art Therapy. London: Jessica Kingsley Publishers
González Falcón, I. Arteterapia y Salud Mental; Locura y Arte. ''Principios y Ámbitos de Aplicación'', Fondo Social de la Unión Europea, 2005
López Martínez, M. "La Intervención Arteterapéutica y su Metodología en el Contexto Profesional Español". ''Tesis Doctoral'', Universidad de Murcia, 2009
Gilroy, A., McNeilly, G. (1989)) Pictures at an Exhibition. London: Routledge
Jones. P. "The Arts Therapies. A Revolution in Healthcare". Brunner-Routledge, New York, 2005
Killick, K & Schaverien, J. Art, Psychotherapy and Psycosis. Routledge, New York, 1997
Liebmann, M. (1992). Art Therapy in Practice. London: Jessica Kingsley
Martínez Díez, N. & López Fdz Cao, M. El Arte como Terapia en España. Arteterapia, 'Principios y Ámbitos de Aplicación, Fondo Social de la Unión Europea, 2005
Marxen, E. (2011). Diálogos entre arte y terapia. Barcelona: Gedisa
Ramos, C. "El Master en Arte Terapia de la Universidad de Barcelona". ''Arteterapia, ''Principios y Ámbitos de Aplicación,'' Fondo Social de la Unión Europea, 2005
Schaverien, J. (1991). The revealing Image: analytical art psychotherapy in theory and practice. London: Jessica Kingsley
Schaverien, J. (1987). The Scapegoat and the Talisman: Transference in Art Therapy. In T. Dalley, J.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Artteràpia

[1] «Artteràpia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[Edwards-2] Edwards, D. (2004). Art therapy. London: Sage Publications, p.1

[3] Wadeson, H., Durkin, J., & Perach, D. (1989). Advances in art therapy. New York: John Wiley & Sons.

[4] Walker, J. (1992). Glossary of Art, Architecture & Design since 1945, 3rd. ed. London, Library Association Publishing

[5] Hogan, S. (2001). Healing arts: The history of art therapy. London: Jessica Kingsley. p. 135.

[6] Hill, A. (1945). Art versus illness: A story of art therapy. London: George Allen and Unwin.

[7] Naumburg, M. (1953). Psychoneurotic art: Its function in psychotherapy. New York: Grune & Stratton, p. 3.

[8] Potash, J. S.; Ramirez, W. A. «Broadening history, expanding possibilities: Contributions of Wayne Ramirez to art therapy.». Art Therapy, 30, 4, 2013, pàg. 169–176. DOI: 10.1080/07421656.2014.847084.

[9] Kalmanowitz, D.; Lloyd, B. «Fragments of art at work: Art therapy in the former Yugoslavia». The Arts in Psychotherapy, 26, 1, 1999, pàg. 15–25. DOI: 10.1016/s0197-4556(98)00027-6.

[10] Boston C. G. «Life story of an art therapist of color». Art therapy, 22, 4, 2005, pàg. 189–192. DOI: 10.1080/07421656.2005.10129519.

[11] Kammerlohr: Epochen der Kunst. Band 5. Oldenbourg Verlag, 1995.

[12] J.-P. Klein, L'Art-thérapie, coll. Que sais-je ?, PUF, Paris, 1997.

[13] Arno Stern, L'Expression, Delachaux et Nieslé, Paris, 1973.

[14] Anne Brun, Médiations thérapeutiques et psychose infantile, Dunod, 2007

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

Registres d'autoritat	GND (1) LCCN (1) NDL (1) NKC (1)
Bases d'informació	GEC (1)