Te Deum (en llatí: A tu, Déu, primeres paraules del càntic) és un dels primers himnes cristians, tradicional d'acció de gràcies. Quan no se cita com títol de l'obra sinó com nom comú, s'ha d'emprar en minúscula i en una única paraula: tedèum.
Sol ser entonat en moments de celebració. L'himne continua sent regularment utilitzat per l'Església Catòlica Romana, en l'Ofici de les Lectures enquadrat en la Litúrgia de les Hores. També se sol entonar en les misses celebrades en ocasions especials com en les cerimònies de canonització, l'ordenació de preveres, etc. Els cardenals l'entonen després de l'elecció d'un papa.
Compost originalment en llatí, pren el nom del seu primer vers. Se sol denominar també com «Himne Ambrosià», ja que s'atribueix a Sant Ambròs de Milà, encara que una llegenda indica que el van compondre en comú, inspirats per l'Esperit Sant, Sant Agustí i Sant Ambròs. Quan, l'any 387, Sant Agustí va rebre el baptisme de mans de Sant Ambròs - segueix dient la llegenda -, Ambròs va entonar aquest himne i Agustí anava responent als seus versos.
El seu origen es remunta probablement a la primera meitat del segle iv. En la seva forma actual es troba per primera vegada al «Antiphonarium Benchorense» de Bangor (Irlanda del Nord), que s'ha de datar al voltant de l'any 690. En publicacions recents també se'n cita com a autor el bisbe Niceti de Remesiana (al voltant de l'any 400). Des del segle ix se'n coneixen també diverses traduccions.
En a l'àmbit catòlic és tradicional finalitzar l'any amb un tedèum. El papa acostuma a celebrar-lo la tarda del 31 de desembre. En alguns països com Argentina, Colòmbia, Guatemala, Panamà, Paraguai i el Perú, es realitza una cerimònia d'acció de gràcies amb el nom de Te Deum, en ocasió de les festes nacionals de cada nació. A Xile igualment es realitza, encara que té caràcter ecumènic; s'oficia a la Catedral Catòlica Metropolitana de Santiago cada 18 de setembre.
