Vés al contingut

Taxus brevifolia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuTaxus brevifolia Modifica el valor a Wikidata

Taxus brevifolia (Pacific Yew) fulles i fruit Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font depaclitaxel i Pacific yew (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Gairebé amenaçada
UICN34041 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
ClasseConiferae
FamíliaTaxaceae
GènereTaxus
EspècieTaxus brevifolia Modifica el valor a Wikidata
Nutt.
Nomenclatura
Sinònims
  • Taxus baccata subsp. brevifolia (Nutt.) Pilg.
  • Taxus baccata var. brevifolia (Nutt.) Koehne
  • Taxus baccata var. canadensis Benth.
  • Taxus boursieri Carrière
  • Taxus brevifolia var. polychaeta Spjut
  • Taxus brevifolia subsp. polychaeta (Spjut) Silba
  • Taxus brevifolia var. reptaneta Spjut
  • Taxus brevifolia subsp. reptaneta (Spjut) Silba
  • Taxus lindleyana A. Murray bis
  • Taxus occidentalis Nutt.
Distribució
lang= Modifica el valor a Wikidata

Taxus brevifolia és una espècie de conífera de la família Taxaceae nadiua del Nord-oest del Pacífic d'Amèrica del Nord.[1] Es troba des d'Alaska a Califòrnia, amb una distribució disjunta al sud-est de la Colúmbia Britànica i Idaho. En anglès rep els noms de "pacific yew" o "western yew".[2][3][4][5][6][7] Els amerindis Concow l'anomenen yōl'-kō.[8]

Característiques

[modifica]

És un arbre perennifoli de mida mitjana a petita, que fa fins a 10–15 m d'alt i amb un tronc de 50 cm de diàmetre. És de creixement extremadament lent. Les fulles són lanceolades i planes d'1–3 cm de llargada i 2–3 mm d'amplada.

Les seves pinyes estan molt modificades i tenen una sola llavor de 4–7 mm de llargada i presenten l'estructura anomenada aril, de 8–15 mm de llargada i d'amplada. Principalment la seva sexualitat és dioica, però ocasionalment alguns individus poden canviar a ser monoics o canviar de sexe al llarg del temps.[9]

Usos

[modifica]

Tradicionalment els amerindis usaven la seva fusta per a fer arcs [10] i rems per les canoes [11] entre d'altres molts usos.[12]

Descobriment del taxol

[modifica]

La droga de quimioteràpia paclitaxel (taxol), deriva, en principi per semisíntesi de Taxus brevifolia per bé que actualment prové també d'altres espècies de teix.[13]

Galeria

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Lutz, J.F.. Veneer Species that Grow in the United States. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Forest Products Laboratory, 1972, p. 123 [Consulta: 26 juny 2023]. 
  2. United States. Department of Agriculture. Agriculture Handbook. U.S. Department of Agriculture, 1949, p. 573 [Consulta: 26 juny 2023]. 
  3. Hitchcock, C. H., A.J. Cronquist, F. M. Ownbey & J. W. Thompson. 1969. Vascular Cryptogams, Gymnosperms, and Monocotyledons. 1: 1–914. In C. L. Hitchcock Vascular Plants of the Pacific Northwest. University of Washington Press, Seattle.
  4. Hultén, E. 1968. Flora Alaska i–xxi, 1–1008. Stanford University Press, Stanford.
  5. Moss, E. H. 1983. Flora of Alberta (ed. 2) i–xii, 1-687. University of Toronto Press, Toronto.
  6. Munz, P. A. & D. D. Keck. 1959. California Flora 1–1681. University of California Press, Berkeley.
  7. Welsh, S. L. 1974. Anderson's Flora of Alaska and Adjacent Parts of Canada i–xvi, 1–724. Brigham Young University Press, Provo.
  8. Chesnut, Victor King. Plants used by the Indians of Mendocino County, California. Government Printing Office, 1902, p. 408 [Consulta: 24 agost 2012]. 
  9. Praciak, A. The CABI Encyclopedia of Forest Trees. Cabi, 2013, p. 458. ISBN 978-1-78064-236-9 [Consulta: 26 juny 2023]. 
  10. United States. Bureau of Land Management. Pacific Yew: Final Environmental Impact Statement. USDA Forest Service, Pacific Northwest Regional Office, 1993, p. 7-PA5 [Consulta: 26 juny 2023]. 
  11. Turner, N.J.. Ancient Pathways, Ancestral Knowledge: Ethnobotany and Ecological Wisdom of Indigenous Peoples of Northwestern North America. McGill-Queen's University Press, 2014, p. 359. ISBN 978-0-7735-8540-9 [Consulta: 26 juny 2023]. 
  12. «Taxus and Taxol - A Compilation of Research Findings».
  13. BGCI. «‘Miracle’ Cures Face Extinction». [Consulta: 21 juliol 2008].

Bibliografia

[modifica]