Taixelhit
ⵜⴰⵛⵍⵃⵉⵜ (taclḥit) | |
---|---|
Altres noms | tassussit |
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 4.910.000 (2016)[1][2] |
Parlants nadius | 8.000.000 |
Autòcton de | Marroc |
Estat | Marroc4.642.000 França 146.000 Sàhara Occidental 106.000 Algèria 6.000 |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques amazic llengües amazigues septentrionals llengües amazigues de l'Atles | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | escriptura àrab, alfabet llatí i tifinag |
Institució de normalització | Institut Reial de la Cultura Amaziga |
Codis | |
ISO 639-3 | shi |
Glottolog | tach1250 |
Ethnologue | shi |
IETF | shi |
El taixelhit (amazic: ⵜⴰⵛⵍⵃⵉⵜ, taclḥit) és un dialecte amazic, dins les llengües afroasiàtiques de la branca nord. El parlen entre 4 i 5 milions de persones, entre elles el poble chleuh, situades al voltant de les muntanyes de l'Antiatles i l'Alt Atles occidental, i a les valls del Sus i del Draa, en una zona d'uns 100.000 kilòmetres quadrats on les ciutats més importants són Agadir, Guelmim, Taroudannt, Oulad Teima, Tiznit i Ouarzazate. Històricament s'ha escrit amb l'alfabet llatí, l'àrab i el tifinagh. Tant per nombre de parlants com per la riquesa de la seva literatura oral, és un des dialectes predominants del seu grup. També s'ha anomenat tassussit (amazic: ⵜⴰⵙⵓⵙⵉⵜ, tasussit) que pròpiament és la parla de la vall del Sus.[4]
Al nord i cap al sud fa frontera amb zones de parla àrab. Al nord-est, més o menys al llarg de la línia de Marràqueix - Zagora, hi ha un continu dialectal amb el tamazight del Marroc Central. Dins de l'àrea taixelhit hi ha diversos enclavaments de parla àrab, sobretot al voltant de la ciutat de Taroudant. Hi ha comunitats d'immigrants de parla taixelhit en la majoria dels pobles i grans ciutats del nord del Marroc, i fora del Marroc a Bèlgica, França, Alemanya, Canadà, Estats Units i Israel.
El taixelhit posseeix una tradició literària diferent i substancial que es remunta a alguns segles abans de l'era colonial. Molts texts, escrits en alfabet àrab i data de finals del segle xvi fins a l'actualitat, es conserven en manuscrits. S'ha desenvolupat una literatura moderna impresa en des de la dècada de 1970.
Nombre de parlants
[modifica]El nombre de 4 milions de parlants mencionat per Ethnologue es basa en les dades del cens oficial de 2004[Enllaç no actiu]. No hi ha raons òbvies per assumir que el nombre de parlants sigui substancialment més alt o més baix.[5] Parlar de 4 milions com a xifra fiable fa del taixelhit la segona llengua amaziga segons el nombre de parlants (després del cabilenc).
Alguns autors esmenenten un major nombre de parlants. Stroomer (2001a) estima que hi ha "entre 6 i 8 milions" de parlants, i en conseqüència (2008) fa augmentar el nombre a "entre 8 i 9 milions".[6] Stroomer no es refereix a cap font publicada que doni suport les seves estimacions, que, a la vista de les dades del cens de 2004, són probablement massa altes. Encara que molts parlants de taixelhit són bilingües en àrab marroquí, fins ara no hi ha indicis que la supervivència del taixelhit com a llengua viva es vegi seriosament amenaçada en un futur immediat.
Característiques
[modifica]El sistema vocàlic és força simple, amb només tres sons [a], [i], [u] i diversos al·lòfons. Conté 33 consonants, moltes d'elles faríngees, com altres llengües de la zona. Els noms tenen dos gèneres, masculí i femení, que s'estenen als pronoms en totes les persones menys la primera i als verbs. Presenten també declinacions.
La següent taula conté algunes paraules similars del taixelhit amb el cabilenc i el rifeny:[7][8]
GLOSA | Cabilenc | Taixelhit | Rifeny |
---|---|---|---|
'arbre' | tejṛa | addag | tsejert |
'flor' | ajeĝĝig | ajeddig/ajjig | nouar |
'pell' | agʷlim | ilem | irm |
'banya' | icc (sing) acciwn (pl) |
isk (sing) iskwen (pl) |
ish (sing) ashawen (pl) |
'llet' | iɣi | aɣu | aɣi |
'mantega' | udi | tudit | d'han |
'farina' | awren | aggʷurn | aren |
'cendra' | iɣed | iɣḍ | iɣḍ |
'lluna' | agur | ayyur | yur/thaziri |
'avui' | assa | ɣassa | assa/nhara |
'carta' | tavṛaṭ | tabrat | tabrath |
'filla' | yelli | illi | yelli |
'petit' | amezyan | imezzey | amzian |
'roig' | azgʷaɣ | azggʷaɣ | azeggʷaɣ |
'esquerre' | azelmaḍ | azelmaḍ | azermaḍ |
'viure' | idir | dder | ddar |
'menjar' | ečč | ecc/icc | esh |
'escopir' | susef | sufes | skufes/susf |
'mirar' | muqel | smaqel | gza |
'quedar-se' | qqim | qqumu/ɣumu | qqim |
'deixar' | eĝĝ | ajj/aĝĝ | ejj |
'enterrar' | nṭel | mḍel | ndar |
'cremar' | ṛeɣ | jder/kmḍ | cmḍ |
'preguntar' | seqsi | saqsa | seqsi |
'vosaltres' masc. | kunwi | kunni | kenniw |
'vosaltres' fem. | kunemti | kunninti | kennimt |
'amb' | yiḍ | yiḍ (diyiḍ/ḍiyiḍ) | ĝĝiret |
Referències
[modifica]- ↑ Tachelhit, The Joshua Project
- ↑ Ethnologue: Languages of the World, Eighteenth edition. Dallas, Texas: SIL International, 2015 [Consulta: 29 juliol 2015].
- ↑ http://www.hcp.ma/Recensement-general-de-la-population-et-de-l-habitat-2004_a633.html
- ↑ La llengua amaziga, Diccionari català-amazic / amazic-català, Carles Múrcia i Salem Zenia
- ↑ No hi ha dades del nombre de parlants en les comunitats immigrants.
- ↑ Stroomer (2001a:183n1), Stroomer (2008:289n1).
- ↑ G. Hamimi, 1997, p.377-389
- ↑ X. Lamuela, 2002, p.115-136
Bibliografia
[modifica]- Applegate, J.R.. An outline of the structure of Shilḥa. Nova York: American Council of Learned Societies, 1958.
- Aspinion, R.. Apprenons le berbère: initiation aux dialectes chleuhs. Rabat: Moncho, 1953.
- Bellakhdar, J.. La pharmacopée marocaine traditionelle. N.p.: Ibis Press, 1997. ISBN 2-910728-03-X.
- Boogert, N. van den «Some notes on Maghribi script». Manuscripts of the Middle East, 4, 1989, pàg. 30–43. Arxivat de l'original el 2016-11-18 [Consulta: 4 juny 2017].
- Boogert, N. van den. The Berber literary tradition of the Sous. De Goeje Fund, Vol. XXVII. Leiden: NINO, 1997. ISBN 90-6258-971-5.
- Boogert, N. van den. La révélation des énigmes: Lexiques arabo-berbères des xviie et xviiie siècles. Aix-en-Provence: Irémam, 1998. ISBN 2-906809-18-7.
- «Les premiers emprunts arabes en berbère». Arabica, 44, 1997, pàg. 317–322. DOI: 10.1163/1570058972582506.
- Boukous, A.. Langage et culture populaires au Maroc. Essai de sociolinguistique. Casablanca: Dar El Kitab, 1977.
- Boumalk, A.; Bounfour, A. Vocabulaire usuel du tachelhit (tachelhit-français). Rabat: Centre Tarik Ibn Zyad, 2001. ISBN 9954022899.
- Cid Kaoui, S.. Dictionnaire français-tachelh’it et tamazir’t (dialectes berbères du Maroc). París: Leroux, 1907.
- Colin, G.S.. Le dictionnaire Colin d'arabe dialectal marocain. Vol. 1–8. Edited by Z.I. Sinaceur. Rabat: Al Manahil, Ministère des affaires culturelles, 1993. ISBN 9981-832-03-0.
- «Syllabic consonants and syllabification in Imdlawn Tashlhiyt Berber». Journal of African Languages and Linguistics, 7, 1985, pàg. 105–130. DOI: 10.1515/jall.1985.7.2.105.
- Dell, F.; Elmedlaoui, M. Syllables in Tashlhiyt Berber and in Moroccan Arabic. Dordecht, Boston, London: Kluwer, 2002. ISBN 978-1-4020-1077-4.
- Dell, F.; Elmedlaoui, M. Poetic metre and musical form in Tashelhiyt Berber songs. Köln: Köppe, 2008. ISBN 978-3-89645-398-3.
- Destaing, E.. Etude sur la tachelḥît du Soûs. Vocabulaire français-berbère. París: Leroux (reprinted 1938), 1920.
- Dixon, R.M.W.. Basic linguistic theory. Volume 1, Methodoloy. Oxford: Oxford University Press, 2010. ISBN 978-0-19-957106-2.
- Fox, M.; Abu-Talib, M. A dictionary of Moroccan Arabic. Washington: Georgetown University Press, 1966. ISBN 0-87840-007-9.
- Galand, L.. «Le berbère». A: D. Cohen. Les langues dans le monde ancien et moderne. Troisième partie: Les langues chamito-sémitiques. París: CNRS (pp. 207–242), 1988. ISBN 2-222-04057-4.
- Galand-Pernet, P.. Recueil de poèmes chleuhs. París: Klincksieck, 1972. ISBN 2-252-01415-6.
- Ibáñez, E.. Diccionario Español-Baamarani (dialecto Bereber de Ifni). Madrid: Instituto de Estudios Africanos, 1954.
- Jouad, H.. Les éléments de la versification en berbère marocain, tamazight et tachlhit. París: Thèse en vue du Doctorat de 3ème cycle, 1983.
- Jouad, H.. Le calcul inconscient de l'improvisation. Poésie berbère. Rythme, nombre et sens. París, Louvain: Peeters, 1995. ISBN 9789068317503.
- Jordan, A.. Dictionnaire berbère-français (dialectes tašelhait). Rabat: Omnia, 1934.
- Justinard, L.. Manuel de berbère marocain (dialecte chleuh). París: Librairie orientale & américaine, 1914.
- Kossmann, M.. «Berber». A: Frajzyngier, Z.. The Afroasiatic languages. Cambridge: Cambridge University Press (pp. 18–101), 2012. ISBN 978-0-521-86533-3.
- «Morphologie gabaritique et apophonie dans un langage secret féminin (taqjmit) en berbère tachelhit». La revue canadienne de linguistique, 54, 2, 2009, pàg. 291–316.
- Laoust, E.. Cours de berbère marocain. Dialectes du Sous du Haut et de l'Anti-Atlas. Deuxième édition revue et corrigée. Paris: Société d'éditions géographiques, maritimes et coloniales (first ed. Paris: Challamel, 1921), 1936.
- Ridouane, R. «Syllables without vowels: phonetic and phonological evidence from Tashelhiyt Berber». Phonology, 25, 2008, pàg. 321–359. DOI: 10.1017/s0952675708001498.[Enllaç no actiu]
- Stricker, B.H.. L'Océan des pleurs. Poème berbère de Muḥammad al-Awzalî. Leyde: E.J. Brill (Shilha text in Arabic script), 1960.
- Stroomer, H.. «A Tashelhiyt Berber tale from the Goundafa region (High Atlas, Morocco)». A: Zaborski, A.. New Data and New Methods in Afroasiatic Linguistics: Robert Hetzron in Memoriam. Wiesbaden: Harrassowitz (pp. 183–193), 2001a. ISBN 978-3-447-04420-2.
- Stroomer, H.. «Three Tashelhiyt Berber texts from the Arsène Roux archives». A: Evidence and Counter-Evidence. Essays in Honour of Frederik Kortlandt. Vol. 2. Amsterdam: Rodolpi (pp. 389–397), 2008. ISBN 978-90-420-2471-7.
- Stroomer, H. (forthcoming). Dictionnaire tachelhit-français.
- Stumme, H.. Märchen der Schlūḥ von Tázerwalt. Leipzig: Hinrichs, 1895.
- Stumme, H.. Handbuch des Schilḥischen von Tazerwalt. Leipzig: Hinrichs, 1899.