Dennis Gabor

Dennis Gabor

Nom original	(hu) Gábor Dénes
Biografia
Naixement	5 juny 1900 Budapest (Imperi austrohongarès)
Mort	8 febrer 1979 (78 anys) Londres
Sepultura	cementiri de Putney Vale
Residència	Hongria
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat Tècnica de Berlín - Philosophiæ doctor (–1927) Universitat Humboldt de Berlín (–1924) Universitat de Tecnologia i Economia de Budapest (–1921)
Activitat
Camp de treball	Física
Lloc de treball	Berlín
Ocupació	físic, professor d'universitat, inventor, acadèmic, holographer (en)
Ocupador	Universitat Tècnica de Berlín Imperial College London
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1973–) Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de Ciències d'Hongria Royal Society
Alumnes	Eric Ash
Carrera militar
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Estudiant doctoral	Eric Ash, Jack Cowan i Anthony G. Constantinides (en)
Família
Cònjuge	Marjorie Louise Butler
Premis
(2012)  National Inventors Hall of Fame (1971)  Premi Holweck (1971)  Premi Nobel de Física (1970)  Medalla d'Honor del IEEE (1970)  Comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (1968)  Medalla Rumford (1968)  Albert A. Michelson Medal (en) (1967)  Young Medal and Prize (en)

Dennis Gabor (en hongarès: Gábor Dénes) (5 de juny de 1900 - 8 de febrer de 1979) fou un professor universitari i físic hongarès guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 1971 pel descobriment de l'holografia.

Biografia

Va néixer el 5 de juny de 1900 a la ciutat de Budapest, en aquells moments integrada en l'Imperi austrohongarès i que avui dia és la capital d'Hongria. Estudià física entre les universitats de Budapest i Berlín, i es doctorà l'any 1927 amb una tesi doctoral sobre els raigs catòdics.

El 1933 va fugir de l'Alemanya nazi i s'establí al Regne Unit, on va treballar en el departament de desenvolupament de la British Thomson-Houston Company a Rugby, situada al comtat de Warwickshire. L'any 1948, va ingressar a l'Imperial College de Londres i el 1958 va accedir a una plaça de professor de física aplicada, que ocupà fins a la seva jubilació l'any 1967.

Gabor es morí el 9 de febrer de 1979 a la ciutat de Londres, ciutat on havia fixat la seva residència.

Recerca científica

Després d'iniciar les seves investigacions en el món de l'òptica amb treballs sobre l'oscil·loscopi i el tub de raigs catòdics, el 1947 va inventar un sistema fotogràfic anomenat holografia. Aquest sistema consistia a crear imatges sobre suport pla que, per il·lusió òptica, semblen tridimensionals, però la seva comercialització i èxit no fou efectiu fins a la invenció l'any 1962 del làser, i la creació del primer holograma l'any següent. Per la invenció de l'holografia, un gran avanç tecnològic en el món de la fotografia, el 1971 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física.

Gabor també va investigar la manera en la qual es comuniquen i escolten els éssers humans. El resultat d'aquests treballs va ser la primera teoria de la síntesi granular, terme creat pel músic grec Iannis Xenakis. Fou l'introductor de l'anomenat concepte de filtre de Gabor, una variant local de la transformada de Fourier, molt utilitzada avui dia en el món de les telecomunicacions i processament d'imatges.

Enllaços externs

• «Dennis Gabor» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.