Edvard Kardelj

Edvard Kardelj

Biografia
Naixement	27 gener 1910 Ljubljana (Eslovènia)
Mort	10 febrer 1979 (69 anys) Ljubljana (Eslovènia)
Causa de mort	càncer colorectal
Sepultura	Tomb of National Heroes (en)
Lliga dels Comunistes d'Eslovènia
1937 – 1943
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Escola Internacional Lenin
Activitat
Ocupació	polític, professor, partisà
Partit	Lliga de Comunistes de Iugoslàvia Lliga dels Comunistes d'Eslovènia
Membre de	Acadèmia Sèrbia de Ciències i Arts Acadèmia Eslovena de Ciències i Arts
Carrera militar
Rang militar	coronel general
Conflicte	Segona Guerra Mundial Front Iugoslau
Participà en
octubre 1943	Assembly of the Delegates of the Slovene Nation (en)
Família
Cònjuge	Pepca Kardelj
Fills	Borut Kardelj
Germans	Janez Kardelj
Premis
Orde de l'Heroi del Treball Socialista  gran creu de l'Orde de Jordi I  Orde de la Gran Estrella Iugoslava  Odre de l'Heroi Popular  Knight of the Royal Order of Cambodia (en)  Gran creu de l'orde de la Rosa Blanca  Orde de l'Àguila Asteca  Gran Creu de l'Orde Noruec de Sant Olaf  Creu Partisana  Orde de l'Alliberament Popular  Order of Bravery (en)  Orde de Lenin  Heroi del Poble de Iugoslàvia  Odre de l'Estrella del Partisà  Premi Prešeren  Order of Brotherhood and Unity (en)  Orde del Mèrit del Poble amb estrella daurada  Medalla Commemorativa dels Partisans de 1941  Orde de la Creu de Grunwald, 2a classe

Edvard Kardelj, també conegut pel nom de guerra de Bevc, Sperans i Krištof (Ljubljana, 27 de gener de 1910 - Ljubljana, 10 de febrer de 1979) va ser un polític, periodista i partisà iugoslau, militant del Partit Comunista d'Eslovènia, il·legal durant la Segona Guerra Mundial.

A partir de l'any 1941, va col·laborar en la resistència eslovena contra l'ocupació nazi al costat de Tito. Se'l considera com un dels ideòlegs principals de la formació de la República Federal Popular de Iugoslàvia, al costat de Tito. Va participar en les converses i negociacions amb Stalin per a reconèixer la supremacia soviètica en la zona. Va defensar la ruptura de Iugoslàvia amb la Unió Soviètica el 1948 a la recerca de la seva pròpia via cap al socialisme. Va mantenir influència sobre el servei d'intel·ligència de l'exèrcit, el KOS. De 1948 a 1953, Kardelj va ser ministre d'Afers exteriors iugoslau. De 1963 a 1967, va dirigir l'oficina del president del parlament federal. Va ser membre de l'Acadèmia Eslovena de les Arts i les Ciències i va rebre oficialment els honors de'Heroi Nacional de Iugoslàvia. Kardelj va morir a Ljubljana i el seu enterrament va causar gran impacte i grans concentracions de gent a Eslovènia, que van anticipar què ocorreria un any després amb la defunció de Tito.

A part de molts carrers amb el seu nom, la ciutat costanera de Ploče, al sud de Croàcia, va ser anomenada Kardeljevo durant els períodes 1950-1954 i 1980-1990. La majoria van recobrar els seus noms anteriors amb l'ensorrament del règim comunista.

Un dels seus llibres més influents i contradictoris és Razvoj slovenskega narodnega vprašanja (El desenvolupament de la qüestió nacional eslovena) de 1939.