Fins al segle xix era un poble rural, molt boscós a la part meridional. La terra arrenosa no és gaire rica, excepta a l'entorn del Canal Bruges-Oostende on és més argilosa. A poc a poc, les nissagues benestants de Bruges hi van crear cases d'estiueig, en les terres de l'abolida abadia de Sant Andreu. Sovint són anomenats «castells» sense tenir gaire història de castell defensiu, al mig de grans jardins i parcs.[1]
El municipi es va instituir el1796 per la reforma que l'administració francesa va posar en planta. Va fusionar les antigues parròquies de sant Bavó, la part septentrional, i Andreu la part meridional,[1] que fins a la revolució francesa, tenen una història separada.
Durant l'ocupació francesa, l'abadia va ser confiscat. El 1796 va ser venut com a bé nacional i enderrocat. Només en queda una part del campanar del 1530, a costat de l'església parroquial, reconstruït en estil neogòtic pels arquitectes Pierre Buyck i Deshuyser.
Es van trobar traces d'un assentament de la darreria del neolític. Pertanyia a l'amt de Sijsele. El primer esment de la parròquia de sant Bavó data del 1216. El 1275 Margarida II de Flandes en va cedir un troç a la ciutat de Bruges, en plena expansió. Va ser delimitat per pals,[1] una situació que sobreviu en el topònim Paallanden (terres de pals).[3]
El 1838 es va estrenar el ferrocarril Bruges-Oostende, que talla el municipi en dues parts. Després de la epidèmia de tifus de 1847-1848, quan la regió de Bruges era una de les més pobres del país, la població es va doblar. Es va començar urbanitzant la zona septentrional de Sint-Baafs, que tocava la ciutat. Uns tallers i petites indústries estretes al centre històric van emigrar al que aleshores era el camp. Aquest moviment d'urbanització continua fins a l'actualitat. Excepte la zona al sud, on es van crear uns parc i boscos públics, i una petita zona agrícola a l'oest, tot el municipi és urbanitzat. La construcció de l'autovia N31 que connecta el port de Zeebrugge amb la xarxa d'autopistes, va crear una barrera important.
↑Gilté, Stefanie; Van Vlaenderen, Patricia. «Parochiekerk Sint-Andries en Sint-Anna met kerkhof» (en neerlandès). Inventaris Bouwkundig Erfgoed [Inventari del patrimoni arquitectural], 2005. [Consulta: 28 febrer 2023].
De Refuge
Castell de Beisbroek
Pont ferroviari del canal Bruges-Oostende
Castell Tudor i parc
Típiques cases d'urbanització d'entreguerres
Estadi de futbol Jan Breydel
_02.jpg)
