Vés al contingut

Shukrayaan-1

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula vol espacialShukrayaan-1
Tipus de missiósonda planetària, orbitador i entitat proposada Modifica el valor a Wikidata
Operador   Agència Índia d'Investigació Espacial Modifica el valor a Wikidata
Propietats de la nau
FabricantCentre de Satèl·lits de l'Agència Índia d'Investigació Espacial Modifica el valor a Wikidata


Shukrayaan-1 (Translació:Nau Venus)[1] és un orbitador proposat a Venus per l'Indian Space Research Organisation (ISRO) per estudiar la superfície i l'atmosfera de Venus.[2][3][4][5]

El 2017 es van alliberar fons per completar estudis preliminars i s’han anunciat sol·licituds d'instruments.[6][7] L'orbitador, en funció de la seva configuració final, tindria una capacitat de càrrega útil d'uns 100 kg amb 500 w de potència disponible.[8] S'espera que l'òrbita el·líptica inicial al voltant de Venus tingui 500 km a la periapsi i 60000 km a l'apoapsi.[8][9]

Visió general

[modifica]

Les tres àrees d'interès generals d'aquesta missió inclouen processos de superfície/subsuperfície estratigrafia i de superfície; segon: estudiar la química atmosfèrica, la dinàmica i les variacions de la composició, i tercer: estudi de la irradiança solar i el vent solar de la interacció amb la ionosfera de Venus mentre s'estudia l'estructura, la composició i la dinàmica de l'atmosfera.[8]

Estatus

[modifica]

Basat en l'èxit de la Chandrayaan i la Mangalyaan, ISRO ha estat estudiant la viabilitat de futures missions interplanetàries a Mart i Venus, els veïns planetaris més propers a la Terra. El concepte de missió a Venus es va presentar per primera vegada en una reunió espacial de Tirupati el 2012.[10] El Govern indi, en el seu pressupost per al període 2017–18, va donar al Departament de l'Espai un augment del 23%. A la secció de ciències espacials, el pressupost esmenta les disposicions "per a la Missió Mars Orbiter II i la Missió a Venus",[11] i després de la sol·licitud de subvencions del 2017–18, es va autoritzar a completar estudis preliminars.[12][13] Des del 2016 fins al 2017, ISRO va col·laborar amb JAXA per estudiar l'atmosfera de Venus utilitzant senyals de l'Akatsuki en un experiment d'ocultació per ràdio.[14][15][16]

El 19 d'abril de 2017, ISRO va fer un "Anunci d'oportunitat" que cercava propostes de càrrega útil científica de l'acadèmia índia basades en amplies especificacions de missió.[8] El 6 de novembre de 2018, ISRO va fer un altre "Anunci d'oportunitats" convidant propostes de càrrega útil de la comunitat científica internacional. La capacitat de càrrega útil científica disponible es va revisar a 100 kg de 175 kg esmentats al primer "Anunci d'oportunitat".[17][18]

Les agències espacials de l'Índia (ISRO) i França (CNES) van mantenir discussions el 2018 per col·laborar en aquesta missió i desenvolupar conjuntament tecnologies autònomes de navegació i aerofrenada.[19] A més, l'astrofísic francès Jacques Blamont, amb la seva experiència del programa Vega, va expressar el seu interès a Udupi Ramachandra Rao per utilitzar globus inflats per ajudar a estudiar l'atmosfera venusiana. Igual que durant les missions Vega, aquests globus instrumentats es podrien desplegar des d'un orbitador i fer observacions prolongades mentre flotaven a l'atmosfera superior relativament suau del planeta.[10][20] L'ISRO va acordar considerar la proposta d'utilitzar una sonda de globus amb una càrrega útil de 10 quilograms per estudiar l'atmosfera venusiana a 55 km d'altitud.[21][22]

A finals de 2018, la missió de Venus es troba en fase d'estudi de configuració i l'ISRO no ha cercat l'aprovació total del govern indi.[23] Somak Raychaudhury, el director de la IUCAA, va afirmar el 2019 que una sonda semblant a un dron estava sent considerada part de la missió.[24]

En una actualització proporcionada al Comitè de Ciències Planetàries Decadal de la NASA, la científica de l'ISRO T. Maria Antonita, va dir que s'espera que el llançament tingui lloc el desembre de 2024. Va dir que també hi ha una data de reserva el 2026.[25] A partir de novembre de 2020, l'ISRO ha preseleccionat 20 propostes internacionals que inclouen col·laboració amb Rússia, França, Suècia i Alemanya. L'Institut suec de física espacial està compromès amb l'ISRO per a la missió Shukrayaan-1.[26]

Càrrega útil científica

[modifica]

La càrrega útil científica tindria una massa de 100 kg i consistiria en instruments de l'Índia i d'altres països. A desembre de 2019, s'havien preseleccionat 16 càrregues útils índies i set internacionals.[27][24][28] Se'n seleccionaran alguns.

Instruments indis

[modifica]
  • Venus L&S-Band SAR
  • VARTISS (Radar HF)
  • VSEAM (Emissivitat superficial)
  • VTC (Càmera tèrmica)
  • VCMC (Monitorització al núvol)
  • LIVE (Sensor de llamps)
  • VASP (Espectropolarímetre)
  • SPAV (Fotometria d'ocultació solar)
  • NAVA (Generador d'imatges Airglow)
  • RAVI (Experiment RO)*
  • ETA (Analitzador de temperatura d'electrons)
  • RPA (Analitzador de potencial retard)
  • Espectròmetre de masses
  • VISWAS (Analitzador de plasma)*[29]
  • VREM (Entorn de radiació)
  • SSXS (Espectròmetre de rajos X solar suau)
  • VIPER (Detector d'ones de plasma)
  • VODEX (Experiment de pols)
* RAVI i VISWAS s'estan proposant com a col·laboració amb Alemanya i Suècia.[17][27]

Instruments internacionals

[modifica]
  • Dispositius Terahertz per generar potents polsos de radar. Proposat per la NASA.[30]

S'han preseleccionat dues càrregues útils russes de l'Institut rus d'investigació espacial i de l'Institut de física i tecnologia de Moscou, tots dos estudiarien l'atmosfera de Venus:[31][27]

  • VIRAL[32] (Venus InfraRed Atmospheric gases Linker) per Space Research Institute, Moscou i LATMOS, França
  • IVOLGA: Espectròmetre làser heterodí NIR per a l'estudi de l'estructura i la dinàmica de la mesosfera venusiana

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Indian Mars and Venus missions: Science and exploration» (en anglès). cospar-assembly.org, 22-07-2018. [Consulta: 11 novembre 2018].
  2. ↑ Ranosa, Ted (en anglès) India Plans Mission To Venus Following Success Of Mars Orbiter, 7-2015.
  3. ↑ Nowakowski, Tomasz «Còpia arxivada» (en anglès). India eyes possible mission to Venus, 7-2015. Arxivat de l'original el 2018-10-29 [Consulta: 13 octubre 2015].
  4. ↑ «Isro to undertake the heaviest launch in December» (en anglès). DeccanChronicle.com, 23-07-2016. [Consulta: 30 març 2017].
  5. ↑ Spaceflight, Meghan Bartels. «India Has a New Planetary Target in Mind: Venus» (en anglès). Space.com. [Consulta: 9 novembre 2019].
  6. ↑ Annadurai, Mylswami. «ISRO Space Physics: future missions» (en anglès). Raman Research Institute. [Consulta: 16 juny 2021].
  7. ↑ Bagla, Pallava (en anglès) India eyes a return to Mars and a first run at Venus. AAAS, 17-02-2017 [Consulta: 16 juny 2021].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 «Announcement of Opportunity (AO) for Space Based Experiments to Study Venus» (en anglès). ISRO.gov.in, 19-04-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-13. [Consulta: 16 juny 2021].
  9. ↑ Laxman, Srinivas (en anglès) Venus mission: Isro invites proposals for space experiments, 24-04-2017 [Consulta: 16 juny 2021].
  10. ↑ 10,0 10,1 India planning Venus mission. Srinivas Laxman, The Times of India. 17 February 2012.
  11. ↑ «Budget 2017: ISRO gets funds for 2nd Mars mission, maiden Venus venture» (en anglès). Press Trust of India, 12-02-2017. [Consulta: 17 juny 2021].
  12. ↑ [https://web.archive.org/web/20170215010403/http://indiabudget.gov.in/ub2017-18/eb/sbe91.pdf Arxivat 2017-02-15 a Wayback Machine. Deparment [sic] of Space - Demand No. 91]. Demands for Grants, 2017–2018. India's Department of Space.
  13. ↑ «India eyes a return to Mars and a first run at Venus» (en anglès). ScienceMag.org, 17-02-2017. [Consulta: 17 juny 2021].
  14. ↑ «Department of Space, Annual Report 2016-17» (en anglès), 22-02-2017. Arxivat de l'original el 2017-03-18. [Consulta: 8 novembre 2018].
  15. ↑ «Initial results of the radio occultation experiment in the Venus orbiter mission Akatsuki» (en anglès), 2017. [Consulta: 17 juny 2021].
  16. ↑ Imamura, Takeshi (en anglès) Initial performance of the radio occultation experiment in the Venus orbiter mission Akatsuki, 69, núm.1, 03-10-2017. DOI: 10.1186/s40623-017-0722-3 [Consulta: 17 juny 2021].
  17. ↑ 17,0 17,1 «Announcement of Opportunity (AO) to international science community for Space-Based Experiments to Study Venus» (en anglès). ISRO.gov.in, 06-11-2018. Arxivat de l'original el 2018-11-06. [Consulta: 16 juny 2021].
  18. ↑ ISRO invites foreign ‘riders’ to Venus. Madhumathi D.S., The Hindu. 11 November 2018.
  19. ↑ ISRO to work with its French counterpart for inter-planetary missions to Mars, Venus Arxivat 2019-07-06 a Wayback Machine.. India Times 16 April 2018.
  20. ↑ (en anglès) After Mars, ISRO plans Venus odyssey, 20-05-2015 [Consulta: 17 juny 2021].
  21. ↑ Bagla, Pallava (en anglès) India seeks collaborators for a mission to Venus, the neglected planet, 21-11-2018. DOI: 10.1126/science.aaw1484.
  22. ↑ «India-France Joint Vision for Space Cooperation (New Delhi, 10 March 2018)» (en anglès). www.mea.gov.in. [Consulta: 17 juny 2021].
  23. ↑ Narasimhan, T. E. (en anglès) Isro to go to Venus by 2023 after Mars success, human spaceflight plans, 18-12-2018 [Consulta: 17 e juny 2021].
  24. ↑ 24,0 24,1 «5 Missions in 5 yrs to study Solar System, Black holes». Deccan Herald, 19-07-2019.
  25. ↑ Mehta, Jatan. «India’s Shukrayaan orbiter to study Venus for over four years, launches in 2024» (en anglès). SpaceNews. [Consulta: 17 juny 2021].
  26. ↑ «ISRO’s Shukrayaan: India’s proposed Venus mission attracts international payload proposals» (en anglès). The Financial Express, 23-11-2020. [Consulta: 17 juny 2021].
  27. ↑ 27,0 27,1 27,2 Shaji, Nigar. «Venus Orbiter Mission to study surface, atmosphere and plasma environment» (en anglès), 11-06-2019. [Consulta: 16 juny 2021].
  28. ↑ Jatiya, Satyanarayan. «Rajya Sabha Unstarred Question No. 2955» (en anglès), 18-07-2019. [Consulta: 30 agost 2019].[Enllaç no actiu] Alt URL
  29. ↑ «Swedish Institute of Space Physics return to Venus on Indian space mission – IRF» (en anglès). [Consulta: 16 juny 2021].
  30. ↑ NASA may provide ISRO terahertz devices for its proposed orbiter to Venus Arxivat 2019-10-23 a Wayback Machine.. Web India 123. 30 November 2018.
  31. ↑ «Российские научные приборы установят на индийский орбитальный аппарат» (en rus). РИА Новости. [Consulta: 16 juny 2021].
  32. ↑ «France-India Space Cooperation - Focus on Climate Science and Space Exploration» (en anglès). presse.cnes.fr, 30-09-2020. [Consulta: 16 juny 2021].

Vegeu també

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Shukrayaan-1&oldid=33779409»