Vés al contingut

Radamist d'Ibèria

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaRadamist d'Ibèria
Biografia
Mort135 Modifica el valor a Wikidata
Rei d'Ibèria
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaArtàxides d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata
FillsPharsman III d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata
ParePharsman II d'Ibèria Modifica el valor a Wikidata

Radamist o Adam d'Ibèria (a les fonts georgianes Ghadam -georgià: ღადამი, o Adam ადამი) fou un rei d'Ibèria en unes dates incertes que anirien de vers el 141 al 145 (segon Cyril Toumanoff del 132 al 135, segons la cronologia tradicional del 19 al 132.[1]

Biografia

[modifica]

Les Cròniques georgianes, del príncep Vakhoust, editades i estudiades per Marie-Félicité Brosset, informen breument del seu regnat; li donen el nom d'Adam i el qualifiquen de kartlòsida (descendents de Kartlo)

« Adam fill de Pharsman II d'Ibèria, havent arribat al tron del seu pare, va morir després de tres anys de regnat, deixant un fill de només un any. Fins a la seva majoria, el poder va quedar en mans de la seva mare, esposa de Pharsman, de nom Ghadana,[2][3] »

Marie-Félicité Brosset i Cyril Toumanoff identifiquen el fill d'un any de Radamist com el futur rei Pharsman III d'Ibèria.

Notes i referències

[modifica]
  1. Marie-Félicité Brosset, Histoire de la Géorgie, pàg. 74.
  2. Marie-Félicité Brosset, op. cit., pàg. 74 & nota númro 6 : « Ghadana va deixar de regnar el 146, 430 de l'11è cicle ».
  3. Cyril Toumanoff proposa la hipòtesi que era una filla del rei Vologès I d'Armènia.

Bibliografia

[modifica]
  • (anglès) Robert W. Thomson, Rewriting Caucasian History: The Medieval Armenian Adaptation of the Georgian Chronicles: The Original Georgian Texts and the Armenian Adaptation, Oxford University Press, 1996 ISBN 0198263732, pàg. 65.
  • (anglès) Cyril Toumanoff Chronology of the early Kings of Iberia Traditio, Vol. 25 (1969), p. 1-33