Radama I
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1793 Turó reial d'Ambohimanga (Imerina) |
| Mort | 27 juliol 1828 (34/35 anys) Rova d'Antananarivo (Imerina) |
| Causa de mort | causes naturals |
| Sepultura | Turó reial d'Ambohimanga |
| Rei d'Imerina | |
| 1810 – 27 juliol 1828 ← Andrianampoinimerina – Ranavalona I → | |
| Activitat | |
| Ocupació | rei |
| Família | |
| Família | Imerina |
| Cònjuge | Ranavalona I Ravao, Queen of Madagascar |
| Fills | Princess Raketaka of Madagascar (  ) |
| Pares | Andrianampoinimerina i Rambolamasoandro |
 | |
Radama I, sobrenomenat el Gran, (Turó reial d'Ambohimanga, 1793-Rova d'Antananarivo, 1828) va ser el primer sobirà malgaix en ser reconegut com a Rei de Madagascar (1810-1828) per un Estat europeu.[1]
Va arribar al poder als 18 anys després de la mort del seu pare, el rei Andrianampoinimerina.[2] Sota el seu govern i per invitació seva, van entrar els primers europeus al seu regne de la serra central d'Imerina i la seva capital Antananarivo.[2] Radama va encoratjar a aquests enviats de la Societat Missionera de Londres a establir escoles per tal d'ensenyar artesania i alfabetitzar als nobles i potencials reclutes militars i del servei civil;[3][4] també van introduir el cristianisme i van ensenyar a llegir i escriure usant la Bíblia traduïda al malgaix.[2] Sota el seu mandat es van promulgar una àmplia gamma de reformes polítiques i socials, inclòs el fi del tràfic internacional d'esclaus, que havia estat històricament una font clau de riquesa i armament per a la monarquia Merina.[5][6] A través d'agressives campanyes militars va aconseguir unir a dos terços de l'illa sota el seu govern.[7][8][3] L'abús de l'alcohol va debilitar la seva salut i va morir prematurament als 35 anys.[9][10] El va succeir la seva dona de més alt rang, Ranavalona I.[11][12]
Referències
[modifica]- ↑ Fage, Flint i Oliver, 1986, p. 402.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Ade Ajayi, 1998, p. 165.
- ↑ 3,0 3,1 Fage, Flint i Oliver, 1986, p. 405.
- ↑ Fage, Flint i Oliver, 1986, p. 406.
- ↑ Ade Ajayi, 1998, p. 174.
- ↑ Middleton, 1999, p. 67-68.
- ↑ Fage, Flint i Oliver, 1986, p. 5.
- ↑ Ade Ajayi, 1998, p. 166.
- ↑ Montgomery, 1840, p. 283-286.
- ↑ Ade Ajayi, 1998, p. 164–175.
- ↑ Rasoamiaramanana, Micheline «Rainijohary, un homme politique meconnu (1793–1881)» (en francès). Omaly sy Anio, 29-32, 1989–1990, pàg. 287–305.
- ↑ Fage, Flint i Oliver, 1986, p. 407.
Bibliografia
[modifica]
- Ade Ajayi, Jacob Festus. General history of Africa: Africa in the nineteenth century until the 1880s. París: UNESCO, 1998. ISBN 9780520067011.
- Callet, François. Tantara ny andriana eto Madagasikara (histoire des rois) (en francès). Antananarivo: Imprimerie Catholique, 1908.
- Campbell, Gwyn. David Griffiths and the Missionary "History of Madagascar". Leiden, the Netherlands: Brill, 2012. ISBN 978-90-04-20980-0.
- Fage, J.D.; Flint, J.E.; Oliver, R.A.. The Cambridge History of Africa: From c. 1790 to c. 1870. Londres: Cambridge University Press, 1986. ISBN 0-521-20413-5.
- Freeman, Joseph John; Johns, David. A narrative of the persecution of the Christians in Madagascar: with details of the escape of six Christian refugees now in England. Berlin: J. Snow, 1840.
- Frémigacci, Jean. Histoire d'Afrique (en francès). Antananarivo: Karthala Editions, 1999, p. 421–444. ISBN 9782865379040. «Le Rova de Tananarive: Destruction d'un lieu saint ou constitution d'une référence identitaire?»
- Middleton, Karen. Ancestors, Power, and History in Madagascar. The Netherlands: Brill, 1999. ISBN 9004112898.
- Montgomery, James. Voyages and travels around the world. London Missionary Society, 1840. «Chapter LII: Funeral of King Radama»
- Oliver, Samuel. Madagascar: An Historical and Descriptive Account of the Island and its Former Dependencies. 1. Nova York: Macmillan and Co, 1886.