Vés al contingut

Província Oriental del Riu de la Plata

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Província Oriental
Bandera del Departament d'Artigas Escut
Capital Montevideo
Estatut Territori de les Províncies Unides del Riu de la Plata
Formació 1813, per José Gervasio Artigas
Dissolució 1821 (Província Cisplatina Província Cisplatina)
Actualitat Uruguai Uruguai
Idiomes oficials Castellà
Missions Orientals i Província Oriental entre 1811 i 1819

La Província Oriental del Riu de la Plata o Província Oriental (en castellà i oficialment, Provincia Oriental del Río de la Plata), sovint coneguda com a Província de Montevideo,[1] va ser la denominació donada a partir de 1813, per instàncies de José Gervasio Artigas, a l'antiga Banda Oriental com a part de les Províncies Unides del Riu de la Plata. Comprenia els territoris de la Governació Militar de Montevideo i les àrees a l'est del Riu de la Plata i del riu Uruguai fins als límits amb els dominis portuguesos, que havien pertangut a la Governació Intendència de Buenos Aires i part del Govern dels Trenta Pobles de les Missions (Treinta Pueblos de las Misiones).[2]

Informació general

[modifica]

Al costat de les altres províncies de la Lliga Federal, els seus diputats van participar del Congrés d'Orient convocat per Artigas a "Concepción del Uruguay", que el 29 de juny de 1815 va proclamar

« la unitat federal de tots els pobles i independència no només d'Espanya sinó de tot poder estranger... »

L'agost de 1816 un exèrcit del Regne Unit de Portugal, el Brasil i l'Algarve, va envair la Província Oriental en coneixement del Congrés de Tucumán. En iniciar-se la dècada de 1820, va ser derrotat definitivament Artigas a Tacuarembó pels brasilers.[3]

El nom amb el qual els portuguesos van denominar a la Província Oriental va ser el de «Província Cisplatina», oficialitzat després de la incorporació de dret al Regne de Portugal i Brasil el juliol de 1821 (Congreso Cisplatino). La denominació de Provincia Cisplatina va ser també la que es va mantenir durant l'ocupació brasilera, entre 1824 i 1827, quan el front terrestre de l'exèrcit combinat de 8.000 homes provinents de les Províncies Unides i la Banda Oriental va ser el que va vèncer durant la batalla d'Ituzaingó a les forces brasileres el 20 de febrer de 1827, en el marc de la Guerra Cisplatina.[2]

Tanmateix, a partir de la insurrecció desencadenada per l'arribada dels Trenta-Tres Orientals el 1825, va tornar a usar-se pels patriotes el terme Provincia Oriental del Río de la Plata, fins i tot l'any 1828, en el qual la Convenció Preliminar de Pau va separar l'Estat Oriental de les Províncies Unides del Riu de la Plata i de l'Imperi del Brasil, mitjançant intervenció europea, especialment anglesa.[4]

Amb l'aprovació de la primera Constitució de l'estat uruguaià el juliol de 1830, la denominació va ser finalment canviada a "Estat Oriental de l'Uruguai" (actualment, "República Oriental de l'Uruguai").

Bandera de la Província Oriental de l'Uruguai entre 1825 i 1828, aprovada durant el Congrés de la Florida.

Referències

[modifica]
  1. «Uruguay» (en anglès). worldstatemen.org. [Consulta: 26 desembre 2011].
  2. 2,0 2,1 (castellà) El gobierno de la Provincia Oriental Arxivat 2007-12-15 a Wayback Machine.
  3. «Imperio de Brasil y la Banda Oriental» (en castellà). La Gazeta. [Consulta: 26 desembre 2011].
  4. «25 de agosto de 1825: Declaratoria de la Independencia» (en castellà). Uruguay Educa. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 26 desembre 2011].

Enllaços externs

[modifica]