Vés al contingut

Private Snafu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula personatgePrivate Snafu

Modifica el valor a Wikidata
Tipuspersonatge humà de ficció
personatge animat Modifica el valor a Wikidata
Interpretat perMel Blanc Modifica el valor a Wikidata
Context
Present a l'obraPrivate Snafu Modifica el valor a Wikidata
Dades
Gèneremasculí Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciósoldat Modifica el valor a Wikidata
Altres
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata

Private Snafu (de l'anglès, soldat ras Snafu) és el personatge principal d'una sèrie de curtmetratges d'animació per a adults en blanc i negre, de to irònic i humorístic, que es van produir entre el 1943 i el 1945 durant la Segona Guerra Mundial. Les pel·lícules van ser dissenyades per instruir el personal de servei sobre seguretat, hàbits sanitaris adequats, trampes explosives i altres temes militars, i per millorar la moral de les tropes. Principalment, demostren les conseqüències negatives de fer les coses malament.

El nom del personatge principal és un acrònim a l'argot militar SNAFU (Situation Normal: All Fucked Up; Situació Normal: Tot fotut).

La sèrie va ser dirigida per Chuck Jones i altres prominents animadors de Hollywood, i la veu del soldat Snafu va ser interpretada per Mel Blanc.

Antecedents

[modifica]

El personatge va ser creat pel director Frank Capra, president de la Primera Unitat Cinematogràfica de la Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica, i la majoria van ser escrits per Theodor «Dr. Seuss» Geisel, Philip D. Eastman i Munro Leaf.[1] Tot i que l'Exèrcit dels Estats Units d'Amèrica va donar a Walt Disney la primera oportunitat de crear els dibuixos animats, Leon Schlesinger, de l'estudi d'animació Warner Bros, va oferir dos terços menys que Disney i va guanyar el contracte. Disney també exigia la propietat exclusiva del personatge i els drets de comercialització. Els dibuixos animats representaven així una col·laboració de múltiples talents d'alguns dels millors d'Amèrica en els seus camps respectius, cosa comuna en l'esforç de la guerra.

L'objectiu era ajudar els homes allistats amb poca capacitat de lectura i escriptura a aprendre a través dels dibuixos animats (i també dels còmics suplementaris). Presentaven un llenguatge simple, il·lustracions picants, blasfèmia lleu i moralitat subtil. El soldat Snafu va fer (gairebé) tot malament, de manera que el seu exemple negatiu va ensenyar lliçons bàsiques sobre el secret, la prevenció de malalties i els protocols militars adequats.[1]

Els dibuixos animats del soldat Snafu eren un secret militar, només per a les forces armades. Les enquestes per determinar els favorits dels soldats van mostrar que els dibuixos de Snafu normalment es classificaven com les més altes puntuacions o les segones més altes.[2] Cada curtmetratge va ser produït en sis setmanes. Els curtmetratges eren documents classificats del govern. Martha Sigall, empleada del departament de tinta i pintura, recordava les mesures de seguretat del govern imposades al personal que hi treballava. Calia prendre'ls les empremtes digitals i donar-los autorització de seguretat del FBI. També havien de portar targetes d'identificació a la feina.[3] Als treballadors del departament de tinta i pintura se'ls donaven només deu cels alhora intentant evitar que es descobrís el contingut de la història.[3]

El nom «Private Snafu» prové de l'acrònim militar no oficial SNAFU (Situation Normal: All Fucked Up; Situació Normal: Tot fotut), amb el narrador inicial a la primera vinyeta simplement insinuant el seu significat habitual com a Situation Normal, All. .. All Fouled Up! (Situació normal, tot... tot malament!).[4]

Contingut

[modifica]

Els curtmetratges no tenien que ser sotmesos a l'aprovació de l'administració del codi de la Motion Picture Association (Associació Cinematogràfica) i per tant no estaven subjectes a la Motion Picture Production Code (Codi de Producció Cinematogràfica).[5] La majoria dels curtmetratges de Private Snafu son educatius, i encara que el Departament de Guerra tenia que aprovar els guions gràfics, als directors de la Warner els permetia una gran llibertat per a fer dibuixos animats entretinguts. A través del seu comportament irresponsable, Snafu mostra als soldats que no han de fer en la guerra. En Private Snafu vs. Malaria Mike, per exemple, Snafu no pren els seus medicaments contra la malària o no usa el seu repel·lent, permetent que un mosquit l'atrapi literalment. A Spies (Espies), Snafu filtra informació classificada a poc a poc fins que els enemics de l'Eix la reconstrueixen, embosquen la seva nau de transport i literalment el volen en trossos. Sis dels curtmetratges de Snafu acaben amb ell mort per la seva estupidesa: Spies (volat per torpedes submarins enemics), Booby Traps (Trampes explosives, volat per una bomba amagada dins d'un piano), The Goldbrick (El lingot d'or, atropellat per un tanc enemic), A Lecture on Camouflage (Una conferència sobre el camuflatge, una gran bomba enemiga li cau a sobre), Private Snafu vs. Malaria Mike (mort per malària), i Going Home (Tornant a casa, atropellat per un tramvia).

Els nous curtmetratges de Snafu presenten un personatge anomenat Technical Fairy, First Class (Fada Tècnic, Primera Classe). Technical Fairy és un militar en miniatura, sense afaitar, fumador de cigars, amb ales de fada on porta la insígnia d'un technical sergeant (sergent tècnic), i que només porta mitjons, pantalons curts i un barret com a uniforme. Quan apareix, concedeix els desitjos de Snafu, la majoria dels quals impliquen saltar-se el protocol o intentar fer les coses de manera ràpida i descurada. Els resultats solen acabar en desastre, amb Technical Fairy ensenyant a Snafu una valuosa lliçó sobre el procediment militar adequat. Per exemple, a l'animació de 1944 Snafuperman, Technical Fairy transforma el soldat Snafu al superheroi Snafuperman, que porta la poca traça a un nivell superpoderós per la seva distracció.

No obstant, més tard a la guerra, les pallassades de Snafu es van semblar més a les del seu company de la Warner, Bugs Bunny, un heroi intel·ligent que s'enfronta a l'enemic de front. Les animacions estaven destinades a un públic de soldats (com a part del noticiari quinzenal de la revista Army-Navy Screen), per la qual cosa són força arriscades per als estàndards de la dècada del 1940, amb malediccions menors, soldats nus i moltes dones amb prou feines vestides (i fins i tot semidespullades). Les representacions dels japonesos i els alemanys són hostils i còmiques, com als Estats Units d'Amèrica en temps de guerra.

Els curtmetratges de Snafu són notables perquè van ser produïts durant l'Edat d'Or de l'animació de la Warner Bros. Directors com Chuck Jones, Friz Freleng, Bob Clampett i Frank Tashlin van treballar-hi, i els seus estils característics estan al màxim nivell. P. D. Eastman va ser escriptor i artista de guions gràfics per als curtmetratges de Snafu. Les caracteritzacions de veu van ser proporcionades pel cèlebre Mel Blanc (la veu del soldat Snafu era similar a la caracterització del Bugs Bunny de Blanc, i el mateix Bugs Bunny va fer aparicions en els episodis de Snafu Gas i Three Brothers). Cap al final de la guerra, altres estudis van començar a produir també curtmetratges de Snafu, encara que alguns mai van arribar al cel·luloide abans que acabés la guerra. Gràcies a les pel·lícules de Snafu es van mantenir oberts els estudis d'animació durant la guerra, produint aquestes pel·lícules d'entrenament, els estudis van ser declarats una indústria essencial.

Des de llavors, el personatge ha fet un parell de breus aparicions: l'episodi d'Animaniacs Boot Camping té un personatge molt semblant a Private Snafu, i l'episodi de Futurama I Dated a Robot mostra Private Snafu a la pantalla de vídeo muntada en un edifici durant uns segons als crèdits d'obertura.

Encara que Private Snafu mai va ser oficialment un personatge de dibuixos animats quan es va llançar la sèrie el 1943 (amb el primer curtmetratge Coming! Snafu, dirigit per Chuck Jones), un proto-Snafu apareix, sense nom i en color, al dibuix animat The Draft Horse de Jones, estrenat en sales de cinema un any abans, el 9 de maig de 1942. Aquesta aparició serviria com a base per al personatge de Snafu a la sèrie.

La 24a pel·lícula de la sèrie, Going Home (Tornant a casa), produïda el 1945, no es va estrenar mai. La premissa era quin mal es podria produir si un soldat de permís parlés massa sobre les operacions militars de la seva unitat. A la pel·lícula, Snafu parla amb la seva nòvia d'una «arma secreta» que era inquietantment (i involuntàriament) similar a les bombes atòmiques que s'estaven desenvolupant i que van ser llançades sobre Hiroshima i Nagasaki.

En 1946, es va planificar una sèrie de dibuixos animats per a l'Armada amb el germà del soldat Snafu, Seaman Tarfu (mariner Tarfu) (per Things Are Really Fucked Up, Les coses estan realment fotudes), però la guerra va arribar a la seva fi i el projecte mai es va materialitzar, excepte per un sol dibuix animat titulat Private Snafu Presents Seaman Tarfu in the Navy (El soldat Snafu presenta el mariner Tarfu a l'Armada).[6] En el dibuix animat Three Brothers (Tres germans), es revela que Snafu té dos germans, un cuidador de coloms missatgers anomenat Tarfu i un entrenador de gossos anomenat Fubar (per Fucked Up Beyond All Recognition, Fotut més enllà de tot reconeixement).

Disponibilitat

[modifica]

Com a treball ara desclassificat del govern dels Estats Units d'Amèrica, els curtmetratges de Private Snafu són de domini públic i, per tant, estan disponibles gratuïtament a nombrosos llocs, inclosos YouTube i l'Internet Archive.

A més, la Warner Home Video va incloure curtmetratges de Private Snafu com a material extra a la seva Looney Tunes Golden Collection (Col·lecció daurada de Looney Tunes). Altres DVDs comercials estan disponibles a Thunderbean Animation, que va llançar un DVD que conté tots els dibuixos animats de Snafu titulat Private Snafu Golden Classics,[7] i Bosko Video.

Almenys un dels curtmetratges del Private Snafu es va fer servir com a peça d'exhibició: El curtmetratge Spies va ser usat per a l'exhibició de la Segona Guerra Mundial al Museu Internacional d'Espies.

Els curtmetratges de Private Snafu van ser llançats a Blu-ray el 19 de novembre de 2015 per Thunderbean.[8]

Impacte en la literatura infantil

[modifica]

Segons un estudi de postguerra dels dibuixos animats de Snafu, les experiències en temps de guerra dels autors Theodor Seuss Geisel (Dr. Seuss), Philip D. Eastman i Munro Leaf van donar forma als seus exitosos llibres infantils de postguerra, especialment l'ús de un llenguatge senzill, i alguns dels temes. El Dr. Seuss va escriure The Cat in the Hat (El gat al barret, 1957) perquè Geisel creia que els àmpliament utilitzats llibres d'iniciació de Dick i Jane eren massa avorrits per animar els nens a llegir. Geisel, Eastman i Leaf van escriure llibres dissenyats per promoure la responsabilitat personal, la conservació i el respecte pel multiculturalisme, mentre ensenyaven i acceptaven la realitat de les diferències de sexe. Algunes caracteritzacions racials es consideren qüestionables avui dia. Els personatges de Geisel eren sovint retratats com a rebels que mostraven independència de criteri. D'altra banda, els personatges d'Eastman típicament abraçaven la saviesa de les figures d'autoritat. Els herois de Leaf eren al mig, i semblaven més ambigus cap a la independència i l'autoritat.[1]

Filmografia

[modifica]

Private Snafu

[modifica]

Nota: Tots els curtmetratges van ser creats per al Departament de Guerra dels Estats Units d'Amèrica i van ser creats per la Warner Bros. Animation, a no ser que s'indiqui el contrari. Les pel·lícules, que es van produir per al govern dels Estats Units d'Amèrica, són de domini públic.

Títol Director Data d'estrena Video Notes
Coming!! Snafu
Comencem!! Snafu
Chuck Jones 28 de juny de 1943 Episodi pilot de Private Snafu[9]
Narrat per Frank Graham[10]
Gripes
Grip
Friz Freleng 5 de juliol de 1943 Totes les veus són proporcionades per Mel Blanc[11]
Spies
Espies
Chuck Jones 9 d'agost de 1943 Va ser vist (amb parts tallades per al contingut) a l'especial de Cartoon Network ToonHeads: The Lost Cartoons.
The Goldbrick
El lingot d'or
Frank Tashlin 13 de setembre de 1943
The Infantry Blues
El Blues de la infanteria
Chuck Jones 20 de setembre de 1943
Fighting Tools
Eines de lluita
Bob Clampett 18 d'octubre de 1943 Aparició de l'Ànec Daffy com Pare Ànec.
Un breu subtitular de diari diu «Àdolf Hitler se suïcida»; això no passarà fins després de 18 mesos.
The Home Front
La llar del front
Frank Tashlin 15 de novembre de 1943
Rumors
Rumors
Friz Freleng 13 de desembre de 1943
Booby Traps
Trampes explosives
Bob Clampett 10 de gener de 1944 Primera aparició de l'acudit de la bomba musical «Endearing Young Charms», que es reutilitzaria en dos curtmetratges de Bugs Bunny, i dos curtmetratges de Wile E. Coyote i el Correcamins.
Snafuperman
Snafuperman
Friz Freleng 6 de març de 1944
Private Snafu vs. Malaria Mike
Private Snafu contra Malaria Mike
Chuck Jones 27 de març de 1944
A Lecture on Camouflage
Una conferència sobre el camuflatge
Chuck Jones 24 d'abril de 1944
Gas
Gas
Chuck Jones 29 de maig de 1944 Bugs Bunny fa una aparició, sent tret de la bossa de la màscara de gas de Snafu.
Going Home
Tornant a casa
Chuck Jones 5 de juny de 1944
The Chow Hound
El golafre
Frank Tashlin 19 de juny de 1944
Censored
Censurat
Frank Tashlin 17 de juliol de 1944
Outpost
Lloc avançat
Chuck Jones 28 d'agost de 1944
Payday
Dia de pagament
Friz Freleng 25 de setembre de 1944
Target: Snafu
Objectiu: Snafu
Friz Freleng 23 d'octubre de 1944
Three Brothers
Tres germans
Friz Freleng 4 de desembre de 1944 Bugs Bunny fa una aparició a l'escena en què Fubar intenta fugir dels gossos.
In the Aleutians – Isles of Enchantment
A les Aleutianes - Illes de l'encant
Chuck Jones 12 de febrer de 1945
It's Murder She Says
És un assassinat, diu ella
Chuck Jones 26 de febrer de 1945
Hot Spot
Zona calenta
Friz Freleng 2 de juliol de 1945
No Buddy Atoll
Atoll no-amic
Chuck Jones 8 d'octubre de 1945
Operation Snafu
Operació Snafu
Friz Freleng 22 de desembre de 1945
Secrets of the Caribbean
Secrets del Carib
Chuck Jones No realitzada (planejada per a 1945) Pel·lícula perduda
Private Snafu Presents Seaman Tarfu in the Navy
El soldat Snafu presenta el mariner Tarfu a la Marina
Hugh Harman 1946
A Hitch in Time
Un reenganxament a temps
Chuck Jones 1r de gener de 1955 L'únic curtmetratge de Private Snafu no produït per la Warner Bros; produït per Harman i Ising.

Altres animacions

[modifica]

Estrenades

Títol Data Director Estudi Notes
AIR&NAVY / China / Safety
AIR & NAVY / Xina / Seguretat
1944 desconegut MGM Snafu apareix en el tercer acte
US Soldier / Bullet / Diarrhea and Dysentery
Soldat estatunidenc / Bala / Diarrea i disenteria
1944 desconegut MGM i UPA[12] Snafu apareix en el tercer acte
USS Iowa / Brain / Shoes
USS Iowa / Cervell / Sabates
1944 desconegut MGM Snafu apareix en el tercer acte
Chaplin Corps / Accidents / Gas
Cos Chaplin / Accidents / Gas
1944 desconegut MGM Snafu apareix en el segon acte
Voting for Servicemen Overseas
Votacions per a militars a l'estranger
1944 desconegut Estudi de Disney
Venereal Disease
Malaltia venèria
1944 desconegut Estudi de Disney Pel·lícula perduda
Inflation
Inflació
1945 Osmond Evans UPA
About Fear
Sobre la por
1945 Osmond Evans UPA
Japan
Japó
1945 Osmond Evans UPA
Lend / Lease
Préstec / Arrendament
1945 desconegut UPA
G.I. Bill of Rights[13] 1946 desconegut Estudi de Disney

A més, Weapons of War (Armes de guerra, 1945) va ser planejada originalment per a ser part de la sèrie Few Quick Facts però va ser deixada fora.[14] A més, Another Change (Un altre canvi, 1945), produïda per Disney, probablement també es va deixar fora de la sèrie Few Quick Series.[15]

No produïdes:

Títol Data Director Estudi
Mop Up (How to Get a Fat Jap Out of a Cave)
Neteja (Com treure un japonès gros d'una cova)[16]
Planificat per a 1946 Tex Avery MGM
Tuscarora Planificat per a 1946 Hugh Harman Harman-Ising

Animacions semblants

[modifica]

Tot i que el Private Snafu és conegut per educar soldats militars, es van produir algunes altres sèries similars amb finalitats lleugerament diferents. Produït per la Walter Lantz Productions i més tard la Warner Bros. Cartoons, Mr. Hook va ser creat per animar el personal de la Marina dels Estats Units d'Amèrica a comprar bons de guerra i mantenir-los fins al final de la guerra.

També al mateix temps, Hugh Harman Productions va crear una sèrie curtmetratges anomenada Commandments for Health, juntament amb un personatge anomenat Private McGillicuddy.[17] McGillicuddy era un mariner estatunidenc que era semblant a Snafu (de fet, tots dos tenen la veu de Mel Blanc), però els seus curtmetratges utilitzen un major èmfasi en l'educació sobre la salut d'un soldat de la marina. Els dibuixos animats també utilitzen animació limitada, que no seria una tècnica d'animació comuna fins a finals de la dècada del 1950.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Nel, 2007.
  2. Coons, Robbin «Private Snafu Army Favorite» (en anglès). Prescott Evening Courier, 15-02-1944.
  3. 3,0 3,1 Cohen, 2004, p. 40.
  4. Silvey, Anita. «Fifty Years of 'The Cat in the Hat'» (en anglès). NPR.
  5. Cohen, 2004, p. 41.
  6. «Private Snafu Presents Seaman Tarfu in the Navy (1946)» (en anglès). IMDb, 01-05-2009.
  7. «Announcing: The Private Snafu Sneak Preview Disc for GAC only!» (en anglès). Golden age cartoons. Arxivat de l'original el 2011-07-16. [Consulta: 2 abril 2022].
  8. «Private Snafu Golden Classics Blu-ray» (en anglès). Blue-ray.
  9. «Coming!! Snafu (1943): Trivia» (en anglès). IMDb.
  10. «Coming!! Snafu (1943): Cast» (en anglès). IMDb.
  11. «Gripes (1943): Cast» (en anglès). IMDb.
  12. «UPA Filmography» (en anglès). When Magooflew.
  13. «GI Bill Of Rights (1946)». cartoonresearch.com.
  14. «Snafu Art INDEX» (en anglès). Wilwhimsey. Arxivat de l'original el 2012-03-31. [Consulta: 2 abril 2022].
  15. «Rare War shorts from the Disney Studios» (en anglès).
  16. Cohen, 2004, p. 261.
  17. «The Five Commandments» (en anglès), 21-07-2015.

Bibliografia

[modifica]