Vés al contingut

Portunyol riverense

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llenguaPortunyol riverense
Tipusdialecte Modifica el valor a Wikidata
Dialecte deportuguès Modifica el valor a Wikidata
Ús
Parlants24,000 (2013)[1]
Autòcton deNord d'Uruguai, vora la frontera amb Brasil
EstatUruguai Uruguai
Classificació lingüística
llengua humana
llengües indoeuropees
llengües itàliques
llengües romàniques
llengües romàniques occidentals
llengües gal·loibèriques
llengües iberoromàniques
llengües íbero-occidentals
llengües galaicoportugueses
portuguès Modifica el valor a Wikidata
Codis
IETFpt-UY Modifica el valor a Wikidata

El portunyol riverense (castellà: portuñol riverense; portuguès: portunhol riverense), també conegut com a fronterer, fronteiriço (portuguès) o misturado, és un dialecte portunyol; és a dir, és format a partir del contacte del portuguès i del castellà (encara que de vegades és ininteligible per als parlants d'algun d'aquests dos idiomes). És parlat a la frontera entre l'Uruguai i el Brasil, i més específicament en la zona de les ciutats germanes de Rivera i Santana do Livramento. Aquest tram de la frontera es diu "Frontera de la Pau".

Frontera de la pau entre Rivera i Livramento.

Característiques generals

[modifica]

Com a tota llengua, el portunyol uruguaiano-brasiler és molt dinàmic i heterogeni, existint-ne un continu de dialectes que van des del castellà riuplatenc (castihano, en portunyol) fins al portuguès brasiler "estàndard" (brazilero, en portunyol). No obstant això, en té una variant que és la més utilitzada, i que pot prendre's com base d'estudi: aquesta se situa geogràficament a la zona que té com centre les ciutats de Rivera i Santana do Livramento, i s'estén per una franja de diversos quilòmetres al llarg de la frontera, abastant territori d'ambdós països. A aquesta variant es refereix aquest article, encara que d'aquí en endavant serà nomenada simplement portunyol o riverense (gentilici castellà dels nadius del departament de Rivera i de la seva capital), noms pels quals la identifiquen les persones que la parlen.

La majoria dels lingüistes classifiquen al portunyol com un dialecte del portuguès (més notablement Alberto Elizaincín, qui tècnicament ho anomena DPU - dialecte portuguès de l'Uruguai), encara que no existeix un consens. El que es pot dir amb certesa, és que per rebre l'aportació dels dos idiomes, el portunyol és una llengua molt rica, en el sentit que té gran varietat de sinònims i paraules més precises per a expressar connotacions específiques, a més de tenir una major riquesa fonètica. D'altra banda, no és veritat que el riverense sigui una simple barreja de dos idiomes que no segueix regles gramaticals precises.

Origen

[modifica]

L'origen del portunyol pot remuntar-se a l'època de la dominació espanyola i portuguesa, en la qual no estava ben definit a qui pertanyien aquests territoris, passant d'una corona a l'altra de manera successiva. No solament el portuguès i el castellà van tenir influència sobre el portunyol, sinó també les llengües indígenes, en alguns casos; per exemple: gurí (nen), mamboretá (mantis religiosa), caracú (os de vaca).

Ortografia i fonètica

[modifica]

El riverense no té una ortografia definida formalment, però en aquest article es presentarà una ortografia del portunyol de manera que els seus fonemes puguin ser representats de la forma més exacta i consistent possible, destacant les característiques fonològiques d'aquesta llengua. Cal destacar que no tots els portunyol-parlants utilitzen la mateixa pronúncia per a les mateixes paraules (com ocorre també amb moltes altres llengües). No obstant això, es tria l'escriptura que és més representativa de les característiques més freqüents i distintives.

Fonemes i la seva representació ortogràfica

[modifica]

Es tria una representació més propera a la qual s'usaria si es tractés de transcriure els fonemes a l'idioma castellà (per ser aquest l'idioma que se li ensenya als uruguaians, que és la nacionalitat de la majoria dels quals parlen aquest dialecte), excepte per als fonemes que no es poden representar mitjançant l'alfabet castellà, com per exemple les vocals nasals.

Vocals castellanes

[modifica]

Les vocals castellanes es pronuncien com les cinc vocals de l'idioma castellà:

lletra AFI portunyol pronúncia (AFI) castellà portuguès
a a papa ['papa] papa, patata batata
catarata [kata'ɾata] catarata catarata
e e peshe ['peʃe] pez peixe
detergente [deter'χente] detergente detergente
i i, j cisco ['sisko] mugre sujeira (cisco)
niño ['niɲo] nido ninho
ciá [sja] cenar jantar (cear)
o o ontonte [on'tonte] anteayer anteontem
oio ['ojo] ojo olho
poso ['poso] pozo poço
u u, w yururú [ʒuɾu'ɾu] triste, melancólico jururu
nu [nu] en el no
acuá [a'kwa] ladrar latir

Vocals nasals

[modifica]
AFI lletres portunyol pronúncia (AFI) castellà portuguès
ã ã masã [ma'sã] manzana maçã
lã [lã] lana lã
sã [sã] sana (adj.) sã
an (*) cansha ['kãʃa] cancha campo esportivo
ẽ en (*) pênsaũ ['pẽsaw̃] piensan pensam
ĩ in (**) intonce [ ĩ'tõse] entonces então
õ õ garsõ [gar'sõ] mozo (de bar o restaurante), camarero garçom
tõ [tõ] tono tom
on (*) intonce [ ĩ'tõse] entonces então
ũ, w̃ ũ ũ [ũ] uno um
cũtigo [kũ'tiɣo] contigo contigo
niñũ [ni'ɲũ] ninguno nenhum
maũ [maw̃ ] mano mão

(*) abans de s, sh, y, z, ce, ci.
(**) abans de s, sh, y, z, ce, ci,
o quan és la primera síl·laba de la paraula i no és seguida per
ga, gue, gui, go, gu, ca, que, qui, co, cu o k.

Les vocals nasals es pronuncien expirant part de l'aire pel nas i part per la boca; no tenen corresponents en castellà i generalment deriven de paraules del portuguès.

És molt important distingir les vocals nasals, perquè poden canviar totalment el sentit de la paraula, com en els següents exemples:

  • paũ [paw̃ (pa) i pau [paw] (pal)
  • nũ [nũ] (en un) i nu [nu] (en el/al)
  • nũa ['nũa] (en una) i núa ['nua] (nua)
  • ũ [ũ] (un) i u [u] (el)
  • cũ [kũ] (amb) i cu [ku] (anus - paraula vulgar)
  • ũs [ũs] (uns) i us [us] (els)

Vocals semiobertes

[modifica]
lletra AFI portunyol pronúncia (AFI) castellà portuguès
é ɛ té [tɛ] té chá
pél [pɛl] piel pele
véia ['vɛja] vieja velha
ó ɔ fófóca [fɔ'fɔka] chisme fofoca
póso ['pɔso] puedo posso

És molt important distingir les vocals obertes (é, o) perquè poden canviar totalment el sentit de la paraula, com en els següents exemples:

  • avó [a'vɔ] (àvia) i avô [a'vo] (avi)
  • véio ['vɛjo] (vell) i veio ['vejo] (va venir)
  • véia ['vɛja] (vella) i veía ['veja] (vena)
  • póso ['pɔso] (puc) i poso ['poso] (pou)

Consonants

[modifica]

En el següent quadre, quan es refereix a l'espanyol o castellà, en realitat s'està referint a la varietat del castellà tal com és parlada a l'Uruguai, i quan es refereix al portuguès, s'està referint al portuguès brasiler i, en particular, al portuguès gaúcho (de l'estat de Rio Grande do Sul).

lletra AFI nom descripció exemples i contraexemples
b b, β be Representa el mateix fonema que en castellà i portuguès. Sempre és bilabial. bravo ['bɾaβo] (cas. enfadado, port. zangado).
c k, s ce Quan precedeix a una vocal o a una consonant distinta de h, es pronuncia igual que en castellà i portuguès. És a dir, representa al fonema /k/ quan és seguida per les vocals a, o, u, ã, õ, ũ, ó, o per una consonant distinta de h; i representa al fonema /s/ quan precedeix a les vocals e, i, é. cacimba [ka'simba] (cas. cachimba, port. cacimba).
ch ʧ ce hac Es pronuncia sempre com en castellà. És equivalent al fonema representat per tch en portuguès. che [ʧe] (cas. che, port. tchê), bombacha [bom'baʧa] (roba interior femenina), bombasha [bom'baʃa] (pantalons de gautxo).
d d, ð de Es pronuncia sempre com en castellà. Cal destacar que mai es pronuncia com en algunes zones del Brasil, on té un so dy ([dʒ]). diploide [di'plojðe] (cas. diploide, port. diplóide [dʒi'plɔjdʒi]).
f f efa Representa el mateix fonema que en castellà i portuguès.
g g, ɣ, χ ge Quan precedeix a les vocals a, o, u, ã, õ, ũ, ó, o a una consonant, representa al mateix so que en castellà i portuguès. Quan precedeix a les vocals e, i, é, representa al mateix so que la j castellana. gagueyá [gaɣe'ʒa] (cas. tartamudear, port. gaguejar), geologia [χeolo'χia] (cas. geología, port. geologia).
h hac És muda, excepte quan és precedida per una c o una s. En portunyol, només porten h les paraules que també la porten tant en castellà com en portuguès. hoye ['oʒe] (cas. hoy, port. hoje), oso ['oso] (cas. hueso, port. osso)
j χ jota Representa al mateix fonema que en castellà. jirafa [χi'ɾɑfɑ] sona com en castellà i yirafa [ʒi'ɾafa] com en portuguès (cas. jirafa, port. girafa)
k k ca Representa al mateix fonema que en castellà i portuguès.
l l ela Representa al mateix fonema que en castellà. Cal destacar que en portuguès, una l al final d'una paraula pot pronunciar-se com u. En riverense això mai passa. Brazil [bɾa'zil] (cas. i port. Brasil)
m m ema Representa al mateix fonema que en castellà. Notar que en portuguès, una m al final d'una paraula, per exemple, pot pronunciar-se de moltes formes distintes, depenent de les lletres que l'antecedeixen.
n n, ŋ ena Representa al mateix fonema que en castellà, excepte en els casos assenyalats a l'apartat sobre vocals nasalitzades. amên [a'men] (cas. amén), amêñ [a'meɲ] (port. amém), inté [ ĩ'tɛ] (cas. hasta luego, port. até mais), sanga ['saŋga] (cas. zanja, port. trincheira)
ñ ɲ ena palatal Representa al mateix fonema que en castellà (i que en portuguès es representa amb nh). niño ['niɲo] (cas. nido, port. ninho), carpiñ [kaɾ'piɲ] (cas. calcetín, port. meia), muñto ['muɲto] (cas. mucho, port. muito), ruñ [ruɲ] (cas. malo, port. ruim)
p p pe Representa al mateix fonema que en castellà i portuguès.
q k cu Representa al mateix fonema que en castellà i portuguès.
r r, ɾ erra Representa al mateix parell de fonemes que en castellà.
s s, z essa Representa al mateix fonema que en castellà; excepte si es troba al final d'una paraula i la paraula següent comença amb vocal, ó si es troba abans d'una consonant sonora. En aquests dos darrers casos es transforma fonèticament a l'equivalent a la z portuguesa. S'articula amb la punta de llengua dirigida cap les dents superiors. asesino [ase'sino] (cas. asesino, port. assassino), llegit com en portuguès seria azezino [aze'zino], paraula que no existeix en portuñol; más flaco [mas'flako] (cas. más flaco, port. mais magro), más gordo [maz'ɣordo] (cas. más gordo, port. mais gordo)
sh ʃ essa hac Representa al mateix fonema que en portuguès es representa per ch (o sia, és la sh anglesa) shuva ['ʃuva] (cas. lluvia, port. chuva); aflósha [a'flɔʃa] (cas. no molestes, port. não perturbe)
t t te Representa al mateix fonema que en castellà. Notar que en portuguès a vegades es la pronuncia com la ch castellana, o també com ty. tímidamente ['timiða'mente] (port. timidamente ['ʧimida'menʧi]).
v v ve Representa al mateix fonema que en portuguès. La seva articulació és labiodental, o més rarament, lleugerament bilabial, aproximant els llavis però sense que es toquin com en el cas de la b. vaso ['vaso] (cas. vaso, port. copo), si es pronunciés com en castellà, seria baso ['baso] (cas. bazo, port. baço)
w w ve doble S'utilitza en les paraules que venen de l'anglès, i es pronuncia u, encara que convé utilitzar la norma ortogràfica del portuñol per als mots estrangers que ja formen part d'aquest llenguatge whisky o uísqui ['wiski] (cas. güisqui o whisky, port. uísque), show o shou [ʃow] (cas. espectáculo, port. espetáculo, concerto o show).
x ks ics, xeix Representa al fonema /ks/. excelente [ekse'lente] (excel·lent)
y ʒ, j i grega És igual que en castellà riuplatenc; essent consonant, excepte al final d'una paraula que acabi amb diftong o triftong, on rebre el mateix so que la vocal i. yurá [ʒu'ɾa] (cas. jurar; port. jurar); Uruguay [uɾu'ɣwaj] (port. Uruguai); yacaré [ʒaka'ɾɛ] (cas. yacaré, port. jacaré)
z z zeta Representa al mateix fonema que en portuguès. És a dir, a diferència de la s, és sonora (provoca vibració de les cordes vocals), com imitant el so d'una mosca o abella. caza ['kaza] (cas. casa, port. casa); casa ['kasa] (cas. caza, port. caça)
zy z, zʒ, ʒ zeta je S'usa en paraules que tenen un fonema que canvia contínuament entre z i y (segons l'interlocutor). cuazye ['kwazʒe] (cas. casi, port. quase); ezyemplo [e'zʒemplo] (cas. ejemplo, port. exemplo).

Regles d'accentuació ortogràfica

[modifica]

L'accent prosòdic és la major força amb la qual pronunciem una síl·laba en una paraula. La síl·laba accentuada es denomina tònica, i àtones les restants. Pel seu accent les paraules es divideixen en:

  • Agudes: les quals estan accentuades a l'última síl·laba: asador, cantá (cantar), sabê (saber), numerô (va numerar), algũ (algun).
  • Planes: les accentuades a la penúltima síl·laba: caça (casa), canta, sap, numéro (numero).
  • Esdrúixoles: les accentuades a l'antepenúltima síl·laba: esplêndido (esplèndid), helicôptero (helicòpter), número.
  • Sobresdrúixoles: les accentuades alguna síl·laba anterior a l'antepenúltima: dêbilmente (feblament), pacíficamente, insínemelo (ensenyi-m'ho).

L'accent ortogràfic és la forma de representar a l'accent prosòdic, i en riverense consisteix en una titlla (´) (també anomenat accent agut) o un accent circumflex (). L'accent circumflex s'usa quan la vocal forta de la síl·laba tònica és la lletra "i" tancada o la lletra "o" tancada (o sia, la" i" i la" o", pronunciades com en castellà). A la resta dels casos s'usa la titlla.

Però no totes les paraules porten accent ortogràfic; i no sempre les titlles s'utilitzen per a representar l'accent prosòdic, sinó que també per a representar una vocal oberta ("é", "o"), com es va esmentar a la secció anterior (encara que generalment ambdós usos coincideixen).

Paraules que porten accent ortogràfic

[modifica]

Les paraules agudes de més d'una síl·laba acabades en vocal (excepte les acabades en "saũ") o acabades en les consonants "n", "s" o "ñ": gurí (nen), bombiá (mirar), comê (menjar), shulé (olor de peus), tambêñ (també), estrês (estrès), pensaũ (pensió). Les paraules greus acabades en "saũ" i les no acabades en vocal, ni en les consonants "n", "s" o "ñ": pênsaũ (pensen), màrtir, fràgil.

Totes les paraules esdrúixoles i sobresdrúixoles: aritmêtica, fàcilment. Tots els infinitius: í (anar), ví (venir), sê (ser), tê (tenir), dá (donar), pô (posar), vê (veure), carpí (carpir), iscuiambá ("fer embolic")

Regles especials d'accentuació ortogràfica

[modifica]
  • Monosíl·labs. Per regla general s'escriuen sense titlla (si no són verbs en infinitiu); no obstant això, quan dos monosíl·labs són iguals quant a la forma però compleixen distinta funció, un d'ells (generalment el tònic) porta titlla:
    • te (pronom personal), té (substantiu), tê (verb): "Eu vo tê que te da té da India." [ew vo 'te ke te 'ða 'tɛ ða 'indja] ("Vaig a haver de donar-te te de l'Índia.")
    • siñ (preposició), síñ (adverbi d'afirmació): "Síñ, siñ ele." ['siɲ si'ɲele] ("Sí, sense ell.")
    • dê (conjugació del verb dá [donar]), de (preposició): "Me dê ũ de cada ũ." [me 'ðe 'ũ ðe 'kaða 'ũ] ("Doni'm un de cadascun.").
    • dá (verb), da (preposició): "Eu vo tê que te da té da India." [ew vo 'te ke te 'ða 'tɛ ða 'indja] ("Vaig a haver de donar-te te de l'Índia.")
    • saũ (són), sáũ (sa), Saũ (San): "Us pensamento de Saũ Francisco saũ sáũ." [us pẽsa'mento ðe 'saw̃ fɾã'sisko saw̃ 'saw̃] ("Els pensaments de Sant Francesc són sans.")
    • cũá [kw̃a] (amb la; contracció de cũ a), cũa ['kũa] (amb una; contracció de cũ ũa) "¿Cũá miña o cũa dele?." ("Amb la meva o amb la seva?")
  • Titlla que indica hiat. Quan en una paraula concorren una de les vocals fortes ("a", "e" u "o") i una de les vocals febles ("i" o "u") accentuada, no se produeix diftong. Per a indicar la manca de diftong (hiat) es col·loca titlla sobre la vocal "i" o "u": María [ma'ɾia], reúna [re'una], baúl [ba'ul], fía ['fia] (filla), ladrío [la'ðɾio] (maó), garúa [ga'ɾua], saí [sa'i] (sortir).

Gramàtica

[modifica]

Conjugació verbal

[modifica]

Els verbs es classifiquen en quatre tipus segons la terminació del seu infinitiu:

    1. 1a conjugació - verbs acabats en á.
    2. 2a conjugació - verbs acabats en ê.
    3. 3a conjugació - verbs acabats en í.
    4. 4a conjugació - verbs acabats en ô.

El portunyol té tant verbs regulars com irregulars.

Verbs regulars

[modifica]
Temps simples
[modifica]
c
o
n
j		 Mode Indicatiu Subjuntiu Imperatiu
inf.
part.
ger.		 persona present pretèrit
imperfet		 pretèrit
imperfet
simple		 futur condicional present pretèrit
imperfet		 futur
1ª - á amá
(amar)
amado
amando		 1ªs eu amo amava amey amarey amaría ame amase, amara amá
2ªs tu ama amava amaste amarás amaría ame amase, amara amá ama
3ªs ele ama amava amô amará amaría ame amase, amara amá ame
1ªp nós amamos, amemo amávamos, amava amamos, amemo amaremos amaríamos, amaría amemos, ame amásemos, amáramos, amase, amara amarmos, amá amemos
2ªp vocês amaũ amavaũ amaraũ amaráũ amaríaũ ameñ amaseñ, amaran amareñ ameñ
3ªp eles amaũ amavaũ amaraũ amaráũ amaríaũ ameñ amaseñ, amaran amareñ ameñ
2ª - ê temê
(témer)
temido
temendo		 1ªs eu temo temía temí temerey temería tema temese, temera temê
2ªs tu teme temía temiste temerás temería tema temese, temera temê teme
3ªs ele teme temía temêu temerá temería tema temese, temera temê tema
1ªp nós tememos temíamos, temía temimos, tememo temeremos temeríamos, temería temamos, tem-a temêsemos, temêramos, temese, temera temermos, temê temamos
2ªp vocês temeñ temíaũ temeraũ temeráũ temeríaũ temaũ temeseñ, temieran temereñ temaũ
3ªp eles temeñ temíaũ temeraũ temeráũ temeríaũ temaũ temeseñ, temieran temêreñ temaũ
3ª - í partí
(partir)
partido
partindo		 1ªs eu parto partía partí partirey partiría parta partise, partiera partí
2ªs tu parte partía partiste partirás partiría parta partise, partiera partí parte
3ªs ele parte partía partíu partirá partiría parta partise, partiera partí parta
1ªp nós partimos partíamos, partía partimos partiremos partiríamos, partiría partamos, parta partísemos, partiéramos, partise, partiera partirmos, partí partamos
2ªp vocês parteñ partíaũ partiraũ partiráũ partiríaũ partaũ partiseñ, partieran partireñ partaũ
3ªp eles parteñ partíaũ partiraũ partiráũ partiríaũ partaũ partiseñ, partieran partireñ partaũ
4ª - ô pô
(posar)
posto
pondo		 1ªs eu poño puña pús porey poría poña puzése, puzéra pô
2ªs tu poñ puña puzéste porás poría poña puzése, puzéra pô poñ
3ªs ele poñ puña pôs porá poría poña puzése, puzéra pô poña
1ªp nós pomos púñamos, puña puzemos poremos poríamos, poría poñamos, poña puzésemos, pusiêramos, puzése, puzéra pormos, pô poñamos
2ªp vocês poñ puñaũ puzéraũ poráũ poríaũ poñaũ puzéseñ, pusieran poreñ poñaũ
3ªp eles poñ puñaũ puzéraũ poráũ poríaũ poñaũ puzéseñ, pusieran poreñ poñaũ
Observacions
  • En la segona persona del singular dels modes indicatiu i subjuntiu, també es conjuga afegint una "s" al final de la paraula. Exemples: tu ama → tu amas; tu temería → tu temerías; tu poña → tu poñas; tu partise → tu partises.
  • En la primera persona de plural (en tots els modes) també es conjuga llevant la "s" final. Exemples: nós poremos → nós poremo; nós temíamos → nós temíamo; nós amásemos → nós amásemo; partamos → partamo (imperatiu).
  • Les observacions anteriors també valen per als verbs irregulars.
  • El verb pô té un verb sinònim ponê, el qual és irregular.
Temps composts
[modifica]
  • Pretèrit perfet d'indicatiu
pretèrit perfet (verb) = pretèrit (té o havê) + participi (verb)
Es forma amb el pretèrit simple del verb tê (tenir) o del verb havê (haver), més el participi del verb en qüestió.
Exemples: Eu teño amado. Eu he amado. Tu teñ partido. Nós hemos temido.


  • Pretèrit plusquamperfet d'indicatiu
pretèrit plusquamperfet (verb) = pretèrit imperfet(té o havê) + participi (verb)
Es forma amb el pretèrit imperfet del verb tê o del verb havê, més el participi del verb en qüestió.
Exemples: Eu tiña amado. Eu havía amado. Tu tiña partido. Nós havíamo temido.


  • Futur compost
futur compost (verb) = present (té o havê) + infinitiu (verb)
Es forma amb el present del verb í (anar), més l'infinitiu del verb en qüestió. Aquesta forma és més usada que el futur simple.
Exemples: Eu vo amá. Tu vay partí. Nós vamo temé. Eles vaũ pô.


  • Futur perfet d'indicatiu
futur perfet (verb) = futur(té o havê) + participi (verb)
Es forma amb el futur simple del verb tê o del verbo havê, més el participi del verb en qüestió.
Exemples: Eu terey amado. Eu havrey amado. Tu terá partido. Nós havremos temido.


  • Condicional perfet
condicional perfet (verb) = condicional (té o havê) + participi (verb)
Es forma amb el condicional simple del verb tê o del verb havê, més el participi del verb en qüestió.
Exemples: Eu tería amado. Eu havría amado. Tu tería partido. Nós havríamos temido. Vocês havríaũ posto.


  • Pretèrit perfet de subjuntiu
pretèrit perfet (verb) = pretèrit (té o havê) + participi (verb)
Es forma amb el pretèrit simple del verb tê (tenir) o del verb havê (haber), més el participi del verb en qüestió.
Exemples: Eu teña amado. Eu haya amado. Tu teña partido. Nós hayamos temido.


  • Pretèrit plusquamperfet de subjuntiu
pretèrit plusquamperfet (verb) = pretèrit imperfet(té o havê) + participi (verb)
Es forma amb el pretèrit imperfet del verb tê o del verb havê, més el participi del verb en qüestió.
Exemples: Eu tivése amado. Eu huvése amado. Tu tivése partido. Nós huvésemos temido.


  • Futur perfet de subjuntiu
futur perfet (verb) = futur (té o havê) + participi (verb)
Es forma amb el futur simple del verb tê o del verb havê, més el participi del verb en qüestió.
Exemples: Eu tivé amado. Eu huvé amado. Tu tivé partido. Nós havermos temido.

Verbs irregulars

[modifica]

Són els verbs que no segueixen les regles de conjugació anteriors, que van ser donades per als verbs regulars.

Alguns verbs irregulars:

Tê (tenir)
[modifica]
Mode Indicatiu Subjuntiu Imperatiu
inf.
part.
ger.		 persona present pretèrit
imperfet		 pretèrit
imperfet
simple		 futur condicional present pretèrit
imperfet		 futur
tê
(tenir)
tido
tendo		 1ªs eu teño tiña tive terey tería teña tivése, tivéra tivé
2ªs tu teñ tiña tivéste terás tería teña tivése, tivéra tivé teñ
3ªs ele teñ tiña teve terá tería teña tivése, tivéra tivé teña
1ªp nós temos tíñamos, tiña tivemos teremos teríamos, tería teñamos, teña tivésemos, tivéramos, tivése, tivéra tivérmos, tivé teñamos
2ªp vocês teñ tiñaũ tivéraũ teráũ teríaũ teñaũ tivéseñ, tuvieran tivéreñ teñaũ
3ªp eles teñ tiñaũ tivéraũ teráũ teríaũ teñaũ tivéseñ, tuvieran tivéreñ teñaũ
Sê (ésser)
[modifica]
Mode Indicatiu Subjuntiu Imperatiu
inf.
part.
ger.		 persona present pretèrit
imperfet		 pretèrit
imperfet
simple		 futur condicional present pretèrit
imperfet		 futur
sê
(ésser)
sido
sendo		 1ªs eu so éra fuy serey sería seya fose sê
2ªs tu é éra foste serás sería seya fose sê, for sê
3ªs ele é éra foy será sería seya fose sê, for seya
1ªp nós somos, semos éramos, éra fomos, fumos seremos seríamos, sería seyamos, seya fôsemos, fose sermos seyamos
2ªp vocês saũ éraũ foraũ seráũ seríaũ seyaũ foseñ sereñ seyaũ
3ªp eles saũ éraũ foraũ seráũ seríaũ seyaũ foseñ sereñ seyaũ
Í (anar)
[modifica]
Mode Indicatiu Subjuntiu Imperatiu
inf.
part.
ger.		 persona present pretèrit
imperfet		 pretèrit
imperfet
simple		 futur condicional present pretèrit
imperfet		 futur
í
(anar)
ido
indo		 1ªs eu vo ía fuy irey iría vaya fose, ise í
2ªs tu vay ía foste irás iría vaya fose, ise í, for vay
3ªs ele vay ía foy irá iría vaya fose, ise í, for vaya
1ªp nós vamos íamos, ía fomos, fumos iremos iríamos, iría vayamos, vaya fôsemos, fose, isemos, ise irmos vayamos, vamos
2ªp vocês vaũ íaũ foraũ iráũ iríaũ vayaũ foseñ, iseñ ireñ vayaũ
3ªp eles vaũ íaũ foraũ iráũ iríaũ vayaũ foseñ, iseñ ireñ vayaũ
Tá (estar)
[modifica]
Mode Indicatiu Subjuntiu Imperatiu
inf.
part.
ger.		 persona present pretèrit
imperfet		 pretèrit
imperfet
simple		 futur condicional present pretèrit
imperfet		 futur
tá
(estar)
tado
tando		 1ªs eu to tava tive tarey taría teya tivése tê
2ªs tu ta tava tivéste tarás taría teya tivése tê tate
3ªs ele ta tava teve tará taría teya tivése tê teya
1ªp nós tamos, temo távamos, tava tivemos taremos taríamos, taría teyamos, teya tivésemos, tivése tarmos teyamos
2ªp vocês taũ tavaũ tivéraũ taráũ taríaũ teyaũ tivéseñ tareñ teyaũ
3ªp eles taũ tavaũ tivéraũ taráũ taríaũ teyaũ tivéseñ tareñ teyaũ

Referències

[modifica]
  1. ↑ Ethnologue

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Portunyol_riverense&oldid=34005357»