Pirolusita
 Pirolusita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | MnO₂ |
| Epònim | foc i higiene corporal  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.03a |
| Dana | 4.4.1.4 |
| Heys | 7.18.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Hàbit cristal·lí | massiu compacte, fibrós, columnar, botrioide |
| Estructura cristal·lina | a = 4,4041(1) Å; c = 2,8765(1) Å; |
| Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
| Grup espacial | space group P4₂/mnm (en)  |
| Color | gris metal·litzat, gris-ferro o gris blavós |
| Macles | poc frequents. macles repetides amb plans de macla {031} i {032}. Polisintètiques observades en seccions polides |
| Exfoliació | perfecta en {110} |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 2 a 6,5 |
| Lluïssor | metàl·lica, mat, terrosa |
| Color de la ratlla | negra |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 5,04 a 5,08 g/cm³ (mesurada); 5,189 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | anisotròpica |
| Pleocroisme | feble |
| Fluorescència | No fluorescent |
| Solubilitat | soluble en àcid clorhídric amb producció de clor |
| Varietats més comunes | |
| Polianita | varietat pseudomòrfica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982 s.p. |
| Símbol | Pyl |
| Referències | [1] |
La pirolusita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup del rútil.[2] El nom procedeix del grec, piro (foc) i lousis (lavadura), ja que en l'antiguitat s'usava per treure el color verdós que li donava al vidre la presència de components de ferro.
Característiques
[modifica]
Químicament és diòxid de manganès. Pot presentar una gran quantitat d'hàbits cristal·lins, encara que en general es presenta en forma d'agregats cristal·lins fibrosos.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pirolusita pertany a «04.DB - Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations de mida mitjana; cadenes que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: argutita, cassiterita, plattnerita, rútil, tripuhyita, tugarinovita, varlamoffita, byströmita, tapiolita-(Fe), tapiolita-(Mn), ordoñezita, akhtenskita, nsutita, paramontroseïta, ramsdel·lita, scrutinyita, ishikawaïta, ixiolita, samarskita-(Y), srilankita, itriorocolumbita-(Y), calciosamarskita, samarskita-(Yb), ferberita, hübnerita, sanmartinita, krasnoselskita, heftetjernita, huanzalaïta, columbita-(Fe), tantalita-(Fe), columbita-(Mn), tantalita-(Mn), columbita-(Mg), qitianlingita, magnocolumbita, tantalita-(Mg), ferrowodginita, litiotantita, litiowodginita, titanowodginita, wodginita, ferrotitanowodginita, wolframowodginita, tivanita, carmichaelita, alumotantita i biehlita.
Es tracta d'un mineral molt comú a tot el món i, juntament amb la rodocrosita, són la principal mena del manganès. L'extracció de manganès de la pirolusita es porta a terme per electròlisi. El manganès és un metall molt valorat estratègicament, ja que és un component de l'acer i d'altres aliatges com ara el bronze-manganès. Com és un agent oxidant s'empra per a la fabricació de clor i desinfectants (permanganats). També s'usa per a la decoloració del vidre, ja que quan es barreja amb el vidre fos s'oxida el ferro ferrós a ferro fèrric, de manera que desapareixen els colors verdosos i marrons que tindria el vidre. S'usa també com a material colorant en la fabricació de pintures verd i violeta i en tints per teles, així com per donar colors violeta o ambre a rajola si ceràmica.
Molts exemplars mostrant un hàbit cristal·lí en forma de dendrites de color negre, trobats freqüentment sobre les superfícies d'algunes roques, han sigut classificats tradicionalment com a pirolusita dendrítica, tot i que acurats anàlisi de nombrosos exemplars d'aquestes dendrites han demostrat que cap d'aquestes ho són en realitat, tractant-se en realitat d'altres formes d'òxids de manganès.[3][4]
Formació i jaciments
[modifica]El més normal és que la pirolusita tingui un origen sedimentari, format per deposició de manganès en un ambient de sedimentació lacustre o en aiguamolls. També en altres ocasions es forma com a producte de l'oxidació per factors climàtics d'altres minerals del manganès. Per això, és freqüent trobar associat a limonita, hematita, quars, manganita, psilomelana i altres minerals òxids de ferro i manganès. Enormes dipòsits de pirolusita s'estan explotant a Geòrgia, al Dècan (Índia), Brasil, Ghana i Sud-àfrica. A Espanya hi ha importants jaciments a Astúries i Huelva.
Varietats
[modifica]-383243.jpg)
- La polianita és una varietat pseudomòrfica de pirolusita després de manganita pseudoortoròmbica.[5]
- La pirolusita argentífera és una varietat que conté plata.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Pyrolusite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 17 febrer 2017].
- ↑ «Rutile Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 maig 2015].
- ↑ Potter, Russell M. and Rossman, George R. (1979) Mineralogy of manganese dendrites and coatings. American Mineralogist, 64 (11-12). pp. 1219-1226
- ↑ «Manganese Dendrites» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 maig 2015].
- ↑ «Polianite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 maig 2015].
- ↑ «Argentiferous Pyrolusite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 3 maig 2015].
Enllaços externs
[modifica]