Pirobelonita

Pirobelonita
Fórmula química	PbMn2+(VO₄)(OH)
Localitat tipus	Långban, Filipstad, Värmland, Suècia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BH.40
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BH.40
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.11b
Dana	41.5.2.3
Heys	21.4.17
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 7,62Å; b = 6,17Å; c = 9,47Å;
Grup puntual	mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal
Color	vermell, vermell fosc
Exfoliació	no observada
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3,5
Lluïssor	adamantina, subadamantina
Color de la ratlla	taronja-groc, vermell-taronja
Diafanitat	transparent
Densitat	5,58 a 5,79 g/cm³ (mesurada); 5,82 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 2,320 nβ = 2,360 nγ = 2,370
Birefringència	δ = 0,050
Pleocroisme	visible
Angle 2V	mesurat: 29°, calculat: 52°
Dispersió òptica	no en té
Fluorescència	no fluorescent
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1919
Símbol	Pbl
Referències

La pirobelonita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'adelita-descloizita. Rep el nom del grec πυρ per "foc" i βελόνη per "agulla", en al·lusió al seu color i a l'hàbit acicular dels seus cristalls.

Característiques

La pirobelonita és un vanadat de fórmula química PbMn²⁺(VO₄)(OH). Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 3,5. És l'anàleg amb Mn²⁺ de la čechita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la pirobelonita pertany a «08.BH: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, amb cations de mida mitjana i gran, (OH, etc.):RO₄ = 1:1» juntament amb els següents minerals: thadeuïta, durangita, isokita, lacroixita, maxwellita, panasqueiraïta, tilasita, drugmanita, bjarebyita, cirrolita, kulanita, penikisita, perloffita, johntomaïta, bertossaïta, palermoïta, carminita, sewardita, adelita, arsendescloizita, austinita, cobaltaustinita, conicalcita, duftita, gabrielsonita, niquelaustinita, tangeïta, gottlobita, hermannroseïta, čechita, descloizita, mottramita, bayldonita, vesignieïta, paganoïta, jagowerita, carlgieseckeïta-(Nd), attakolita i leningradita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a Långban, al municipi de Filipstad (Värmland, Suècia). Posteriorment també ha estat descrita en altres indrets del municipi suec, així com al Canadà, els Estats Units, Alemanya, Àustria, Gal·les, Noruega, Suïssa, Itàlia, Namíbia, el Japó i Austràlia.