Pigmalió
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
Per a altres significats, vegeu «Pigmalió (desambiguació)». |
.jpg) Il·lustració d'un manuscrit de les metamorfosis d'Ovidi del s.XV | |
| Tipus | personatge mitològic grec  |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia grega |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | Rei de Xipre |
| Família | |
| Cònjuge | Galatea |
| Fills | Pafos i Metharme |
| Germans | Frasi |
| Altres | |
| Part de | Pygmalion and Galatea (en)  |
Pigmalió (en grec antic Πυγμαλίων) va ser, segons la mitologia grega un rei de Xipre que a més de ser sacerdot, era també un magnífic escultor. La seva obra superava en habilitat fins i tot la de Dèdal, el cèlebre constructor del Laberint. Es va destacar sempre per la seva bondat i saviesa a l'hora de governar.
Segons explica Ovidi a Les Metamorfosis, Pigmalió havia buscat una esposa la bellesa de la qual es correspongués amb el seu ideal de dona perfecta. A la fi va decidir que no es casaria i dedicaria tot el seu temps i l'amor que sentia dintre seu a la creació de les estàtues més boniques.
Així, va realitzar l'estàtua d'una jove, a la qual va anomenar Galatea, tan perfecta i tan bonica que se'n va enamorar bojament. Va somniar que l'estàtua cobrava vida.[1]
Quan va despertar en comptes de l'estàtua es va trobar Afrodita, que li va dir "Mereixes la felicitat, una felicitat que tu mateix has plasmat. Aquí tens la reina que has buscat. Estima-la i defensa-la del mal". D'aquesta manera Galatea es va transformar en una dona real. Pigmalió es va casar amb ella i van tenir una filla, anomenada Pafos.
Aquest mite també ha donat el que en pedagogia o entrenament d'esports es coneix com a efecte Pigmalió pel qual els instructors tracten de manera diferent els alumnes que pensen que (inicialment) tenen més capacitats, fent que finalment desenvolupin millor aquestes capacitats, i reforçant-ne les diferències. D'aquest mite també procedeix el terme pigmalionisme, atracció per les estàtues, i és motiu recurrent per explicar el naixement de la vida artificial i la fascinació dels artistes per les seves muses i obres. També explica l'anomenat complex de Pigmalió que consisteix a voler millorar de manera obsessiva una altra persona.
Referències
[modifica]- ↑ Parramon i Blasco, Jordi. Diccionari de la mitologia grega i romana. Edicions 62 − Col·lecció El Cangur, 1997, p.99. ISBN 84-297-4146-1.