Vés al contingut

Pierre-Montan Berton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPierre-Montan Berton

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Pierre Montan Berton Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 gener 1727 Modifica el valor a Wikidata
Maubert-Fontaine (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort14 maig 1780 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
NacionalitatFrança
Activitat
OcupacióCompositor
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
MovimentMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
EstilClassicisme
VeuTenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentOrgue Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaBerton family (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsHenri-Montan Berton Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: a662fc77-b9ee-4d61-b234-69a89ab3f226 Discogs: 2329967 IMSLP: Category:Berton,_Pierre_Montan Modifica el valor a Wikidata

Pierre-Montan Berton (París, 7 de gener de 1727 - 14 de maig de 1780) fou un compositor francès.

Dotat d'una gran precocitat, als dotze anys ja havia compost alguns motets que s'executaren en la catedral de Senlis. Més tard formà part de la capella de Notre-Dame de París, i el 1744 fou contractat com a baix per l'empresa de l'Òpera d'aquella capital, on va romandre dos anys, passant després a Marsella i més tard a Bordeus com a director d'orquestra. Llavors començà a escriure pel teatre i, per fi, el 1755 aconseguí en concurs públic la plaça de director d'orquestra de l'Òpera de París, plaça que a partir del 1767 compartí amb Jean-Claude Trial,[1] sent, a més, des de 1768, director de la capella reial. En aquesta feina tingué entre altres alumnes el belga Charles-Louis Hanssens (1777-1852).

Fou un dels primers a reconèixer el geni de Gluck, al que va fer cridar a París, així com a Puccini.

Les seves obres principals són:

A més va refer moltes obres de Lully i va escriure fragments per a d'altres. Era pare de Henri-Montan Berton (1787-1844) també compositor.

Bibliografia

[modifica]
  1. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 64. pàg. 225 (ISBN 84-239-4564-2)