Petrus Apianus
| |||
| Nom original | (la) Petrus Apianus (de) Peter Apian  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (de) Peter Bienewitz 16 abril 1495 Leisnig (Electorat de Saxònia) | ||
| Mort | 21 abril 1552 (57 anys) Ingolstadt (Ducat de Baviera) | ||
| Formació | Universitat de Viena (1519–1521) Universitat de Leipzig (1516–1519) | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques, geometria, trigonometria, cosmologia, astronomia, observatori astronòmic, cartografia, geografia i edició | ||
| Lloc de treball | Ingolstadt | ||
| Ocupació | matemàtic, editor, geògraf, impressor, cosmògraf, cartògraf, professor d'universitat, astrònom, editor | ||
| Ocupador | Universitat d'Ingolstadt (1527–1555) | ||
| Moviment | Renaixement alemany | ||
| Professors | Georg Tannstetter, Johannes Sturm i Michael Beuther | ||
| Alumnes | Michael Maestlin | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Família | Bennewitz | ||
| Fills | Philipp Apian | ||
| Germans | Georg Apian | ||
 | |||
 | |||
,_RP-P-OB-31.455.jpg)
Petrus Apianus (Leisnig, 16 d'abril de 1495 - Ingolstadt, 21 d'abril de 1552), també conegut com Peter von Bennewitz o Bienewitz, fou un astrònom i matemàtic alemany. Va ser un dels primers a proposar l'observació dels moviments de la Lluna per determinar-ne les longituds. És l'autor d'un planisferi, Tipus Orbis Universalis, publicat el 1520 i de l'obra Astronomicum Caesareum, editada el 1540, de matemàtica, astronomia i cartografia. Va ser nomenat matemàtic de l'emperador Carles V del Sacre Imperi romanogermànic, a qui havia dedicat una de les obres que més fama li va donar, l'Astronomicum Caesareum. Apianus va ser un dels primers cosmògrafs a proposar l'observació dels moviments de la Lluna per determinar-ne les longituds. En matemàtiques, va calcular taules trigonomètriques que va publicar a Nuremberg el 1534 amb el títol Primi instrumentum Mobilis, amb un instrument que permetia el càlcul mecànic de sinus.
Va aplicar les matemàtiques a l'estudi astronòmic, afavorint-ne l'observació directa. En aquest sentit, va ser el primer a valer-se de vidres fumats per a l'observació del Sol. Així, va poder publicar un quadrant astronòmic i instruccions per a la fabricació d'instruments d'observació i rellotges de sol. Entre les observacions astronòmiques que va realitzar, cal destacar la descripció del pas el 1531 del cometa de Halley, suggerint a més que les cues cometàries en la seva òrbita de gir és molt possible que apuntessin en sentit oposat al Sol.
Biografia
[modifica]
El seu pare, sabater, gaudia d'una situació econòmica folgada, formant part del que es podria considerar classe mitjana de la ciutat. Va iniciar els estudis de llatí a l'escola de Rochlitz, aplicant-se des d'aviat en l'estudi de les matemàtiques. Des de 1516 fins a 1519, va estudiar a la Universitat de Leipzig, on es llatinitzà el cognom, adoptant el nom de Petrus Apianus, pel qual serà conegut (en llatí, apis significa 'abella', igual que biene en alemany).[1]
El 1519, va passar a la Universitat de Viena, un dels centres universitaris que gaudien en el seu temps de major fama en els estudis de matemàtiques, ampliant els seus estudis a l'astronomia i la cosmografia. Aquí, va publicar el 1520 una versió personal del planisferi de Waldseemüller, amb el títol Tipus Orbis Universalis.
La pesta de 1521 el va obligar a deixar la ciutat, i es traslladà a Ratisbona primer, i a Landshut més tard, on el 1524 va publicar l'obra que més fama li donaria, el Liber cosmographicus,[2] conegut simplement com la Cosmographia de Petrus Apianus,[3] diverses vegades reimprès i traduït a catorze idiomes abans de concloure el segle. També aquí es casà amb la filla d'un conseller de la ciutat, Katharina Mosner, amb qui va tenir catorze fills.[4]
El 1527, va ser nomenat professor de matemàtiques a la Universitat d'Ingolstadt, on s'ocuparia també de tasques d'impressor, i destacà per la cura de les seves impressions. Entre les primeres, editaria les obres de Johannes Eck, contradictor de Martí Luter. El mateix any de la seva arribada a Ingolstadt, publicà un llibre d'aritmètica en llengua vernacla, Ein Newe und wolgegründete underweisung aller Kauffmanns Rechnung ('Un llibre nou i fiable per aprendre el càlcul i destinat als comerciants'), per fer el seu estudi assequible a un públic més ampli. Hans Holbein va incloure un exemplar d'aquesta obra en una de les més cèlebres pintures, Els ambaixadors.[5] El 1533, va publicar una altra coneguda obra, l'Instrument Buch, o 'Llibre d'instruments' dedicat a la descripció d'instruments per observar en astronomia i en gnomònica, en què instruïa sobre la construcció de rellotges de sol.
En reconeixement als seus estudis, l'emperador Carles V li va concedir cap a 1535 un privilegi imperial, ampliat el 1544, que el facultava per disposar d'un blasó.
En agraïment, el 1540, Apianus va dedicar a l'emperador una altra de les seves més cèlebres obres, el Caesareum Astronomicum, obra mestra de la impremta sortida de la seva mateixa premsa.[6] En aquesta obra, feia Apianus una nova exposició de l'astronomia de Ptolemeu,[7] destacada pel valor de les il·lustracions i la cura de la impressió en foli gran i amb discos mòbils[8] formats fins per sis capes de paper, que permeten fixar les posicions dels planeta cada dia de l'any, les fases de la lluna o les festes mòbils del calendari litúrgic.[9]
Nomenat matemàtic de la cort imperial, va disposar d'una considerable fortuna en els seus últims anys, i es morí a Ingolstadt, la universitat que no va voler abandonar, el 1552.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Percivaldi, 2023, p. 12.
- ↑ Gislén, 2018, p. 135.
- ↑ González González, 2014, p. 148.
- ↑ Rottel, 1995, p. 62.
- ↑ Art web, Arithmetic book
- ↑ Gislén, 2019, p. 60.
- ↑ Mosley, 2019, p. 61.
- ↑ Gislén, 2018, p. 136 i ss.
- ↑ Hernández Pérez i García Calatayud, 2021, p. 1-109.
Bibliografia
[modifica]- Gislén, Lars «A commentary on the volvelles in Petrus Apianus' Astronomicum Caesareum» (en anglès). Journal of Astronomical History and Heritage, Vol. 21, Num. 2-3, 2018, pàg. 129-146. ISSN: 1440-2807.
- Gislén, Lars «Petrus Apianus' Volvelle for finding the Equinoxes» (en anglès). Journal of Astronomical History and Heritage, Vol. 22, Num. 1, 2019, pàg. 60-64. DOI: 10.3724/SP.J.1440-2807.2019.01.03. ISSN: 1440-2807.
- González González, Francisco José. «Libros para la navegación y la ciencia: El patrimonio bibliográfico de la Armada Española». A: Virginia Cuñat, Miguel Cisneros (eds.). Patrimonio Marítimo (en castellà). Ediciones Universidad de Cantabria, 2014, p. 131-172. ISBN 978-84-8102-718-1.
- Grafton, Antoni «Petrus Apianus Draws up a Calendar» (en anglès). Journal for the History of Astronomy, Vol. 42, Num. 1, 2011, pàg. 45-72. DOI: 10.1177/002182861104200103. ISSN: 0021-8286.
- Hernández Pérez, Azucena; García Calatayud, Carmen. La belleza del cosmos: Astronomicum Caesareum (en castellà). BNE, 2021. ISBN 978-84-924-6272-8.
- Mosley, Adam. «"Sundials and other cosmographical instruments": Historical Categories and Historian's Categories in the Study of Mathematical Instruments and Disciplines». A: Joshua Nall, Liba Taub, Frances Willmoth (eds.). The Whipple Museum of the History of Science (en anglès). Cambridge University Press, 2019, p. 55-82. ISBN 978-1-108-49827-2.
- Percivaldi, Elena. «Peter Bienewitz Apiano». A: Mapas históricos del firmamento (en castellà). Editorial Blume, 2023, p. 12-19. ISBN 9788419785343.
- Rottel, Karl. Peter Apian: Astronomie, Kosmographie und Mathematik am Beginn der Neuzeit (en alemany). Polygon Verlag, 1995. ISBN 978-3-928-67112-5.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Petrus Apianus» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Kish, George. «Apian, Peter» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 octubre 2013].
- Carabias Torres, Ana María. «Comentario al Astronomicum Caesareum de Petrus Apianus» (en castellà). Cervantes Virtual, 2001. [Consulta: 24 juny 2024].