Vés al contingut

Peter Cushing

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPeter Cushing

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Peter Wilton Cushing Modifica el valor a Wikidata
26 maig 1913 Modifica el valor a Wikidata
Kenley (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 agost 1994 Modifica el valor a Wikidata (81 anys)
Canterbury (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de pròstata Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaDulwich
Kenley
Hollywood
Purley
Whitstable Modifica el valor a Wikidata
FormacióGuildhall School of Music and Drama
Shoreham College
Purley High School for Boys Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de teatre, actor de cinema, actor de gènere, explorador, pintor, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1935 Modifica el valor a Wikidata - 1986 Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0001088 Allocine: 5232 Rottentomatoes: celebrity/peter_cushing Allmovie: p16338 123842 TV.com: people/peter-cushing IBDB: 105873 AFI: 123842 TMDB.org: 5
Musicbrainz: eaa6b830-667d-45bc-b085-468b693fa1c4 Find a Grave: 10687 Modifica el valor a Wikidata

Peter Cushing (Kenley, 26 de maig de 1913 - Canterbury, 11 d'agost de 1994) OBE va ser un premiat i actor britànic de cinema, teatre i televisió, més conegut pels seus papers en les pel·lícules de terror de la Hammer Productions de les dècades de 1950, 1960 i 1970, a més de la seva actuació com Wilhuff Tarkin, a La guerra de les galàxies, el 1977. La seva carrera d'actor va durar més de sis dècades i va incloure aparicions en més de 100 pel·lícules, a més de molts papers en la televisió, teatre i ràdio. Nascut en Kenley, Surrey, Cushing es va estrenar en els escenaris el 1935 i va passar tres anys en un teatre de repertori abans de traslladar-se a Hollywood per seguir una carrera en el cinema.

Biografia

[modifica]

Fill de George Edward Cushing i Nellie Marie, va néixer a Kenley, comtat de Surrey. Ell i el seu germà més gran, David, es van traslladar a Dulwich Village, un suburbi de Londres, tornant posteriorment a Surrey amb la mare i el pare, que era agrimensor.

Des de petit aficionat a la representació, on va ser dut per una tia, que era actriu, es va dedicar també al dibuix. Va treballar com ajudant d'agrimensor, utilitzant els seus dots pel dibuix, al mateix temps que actuava en el teatre local. Després de traslladar-se a Londres, va estudiar a l'Escola Municipal de Música i Drama.

Va actuar en el teatre londinenc fins a traslladar-se a Hollywood, el 1939, on va actuar a L'home de la màscara de ferro, el mateix any. Altres pel·lícules en les quals va participar van ser A Chump at Oxford (1939), amb Stan Laurel i Oliver Hardy, Vigil in the Night (1940), i They Dare Not Love (1941). No obstant això, després d'una curta estada, Cushing va retornar a Anglaterra.

Va actuar a Nova York, a Broadway, i també al Canadà. Va contribuir a l'Esforç de guerra durant la Segona Guerra Mundial, unint-se a l'"Associació de Serveis Militars d'Entreteniment."

A la dreta amb el seu company de rodatges, Christopher Lee, en una escena de l'Expres de l'Horror, de 1973

Després del conflicte, va aparèixer amb Laurence Olivier a la pel·lícula Hamlet, en la qual el seu futur amic i company de rodatges, Christopher Lee, va tenir un petit paper. Ambdós també van aparèixer a Moulin Rouge, no obstant això, només tornarien a reunir-se en les clàssiques pel·lícules de terror. Durant la dècada de 1950 va arribar a fer-se familiar en la televisió anglesa, apareixent en nombroses pel·lícules, iniciant un treball amb la llegendària Hammer Film Productions, en les seves noves versions del terror clàssic de 1930. El seu treball a la productora està íntimament relacionat amb el director Terence Fisher, realitzant papers rellevants en pel·lícules, com ara La maledicció de Frankenstein, Dracula, El gos dels Baskerville i La mòmia. Els seus papers més notables van ser els de Sherlock Holmes, Baró Frankeinstein i Van Helsing, aquests últims en una llarga sèrie de pel·lícules de terror produïdes per la Hammer Film Productions, en les dècades de 1950, 1960 i 1970. Diverses vegades va escenificar amb Christopher Lee, de qui es va fer el seu millor amic.

Ms tard, va declarar que les seves tries de papers es basaven en el que trobava que seria acceptat pel públic. "Qui em pot veure com Hamlet? Molt pocs. Però milions de persones volen veure'm com Frankenstein, de manera que és el que jo faig".[1]

Va destacar també en pel·lícules d'una altra gran productora de cinema de terror, la rival Amicus Productions, incloent-hi pel·lícules com Dr. Terror's House of Horrors (1965) i Torture Garden (1967).

A mitjans de la dècada de 1970, les companyies havien parat la producció; no obstant això, Cushing ja s'havia establert com una estrella del gènere.

El 1971, es va retirar dels rodatges de Blood from the Mummy's Tomb després de la mort de la seva esposa, l'actriu Violet Helene Beck (8 de febrer de 1905 - 14 de gener de 1971), amb qui estava casat des de 1943. L'any següent, va declarar a Ràdio Times: "Des que Helen ha marxat no aconsegueixo trobar res. El temps és interminable, la solitud és gairebé insuportable i l'única cosa que em fa continuar és saber que la meva volguda Helen i jo ens hem de reunir algun dia. Per continuar, per tant, Helen és la meva única ambició. Vostè té el meu permís per publicar això... realment, vostè sap, tot és només per matar el temps. Si us plau, publiqui això."[2]

Va actuar en la pel·lícula Star Wars episodi IV: Una nova esperança (1977), en el paper de Grand Moff Tarkin, comandant de Darth Vader en l'Estrella de la Mort, tot i haver estat originalment considerat pel paper de Obi-Wan Kenobi.[3]

Durant la producció, Cushing va ser presentat amb botes de cavalcadura que estrenyien els seus peus. George Lucas llavors li va donar permís per tenir el paper utilitzant-ne de tennis. Els càmeres el van filmar per sobre dels genolls o dempeus enrere de la taula de la sala de conferències.[4][5][6]

Per Star Wars Episodi III: La Venjança dels Sith, Lucas volia Cushing, ja mort, per fer el seu paper com a Tarkin a través de l'ús d'imatges d'arxiu i de la tecnologia digital, però la qualitat de la pel·lícula ho va fer impossible. A més d'això, l'escena exigiria el cos ple de Tarkin, que no estava disponible a causa de la falta d'ús de botes per part de l'actor. En comptes d'això, Wayne Pygram va assumir el paper perquè es va considerar que s'assemblava molt a Cushing.

El 1985, el director Tom Holland es va inspirar en ell i en Vincent Price per crear el caçador de vampirs Peter Vincent, de la pel·lícula Nit de por.

El 1989, va ser nomenat Oficial de l'Imperi Britànic en reconeixement de les seves contribucions per la professió d'actor en el Regne Unit i internacionalment.

Cushing va ser diagnosticat amb càncer de pròstata el 1982, però va aconseguir sobreviure 12 anys, sense cirurgia, tot i el seu estat de salut fràgil. El 1989, li va ser concedit el premi d'Oficial de l'Orde de l'Imperi Britànic, encara que el seu amic Christopher Lee hagi opinat públicament que l'honra arribava "molt tard". Cushing es va retirar per Whitstable, en el Kent, on havia comprat una casa a la vora del mar, el 1959, i va continuar el seu hobby de cria d'aus i en escriure dues autobiografies. També va treballar com a pintor, especialitzat en aquarel·les, i va escriure i va il·lustrar el llibre infantil de Lewis Carroll. Va ser el patró de la Societat Vegetariana, des de 1987 fins a la seva mort.[7]

Mort

[modifica]

Peter Cushing va morir de càncer de pròstata l'11 d'agost de 1994, a Canterbury, Anglaterra. El seu cos va ser incinerat i les seves cendres dipositades en la sepultura de la família Cushing.[3]

En una entrevista inclosa en el llançament del DVD de El gos dels Baskerville (1959), Christopher Lee va ser entrevistat sobre la mort del seu amic.

"Jo no vull semblar trist, però, en algun moment de les seves vides, cadascun de vostès notarà que existeix una persona, un amic a qui estima i cuida molt. Aquesta persona està tan a prop que és capaç de compartir moments inoblidables. Per exemple, vostè pot telefonar per aquest amic i en escoltar un riure maníac o una altra broma, vostè sabrà qui hi ha a l'altre costat de la línia. Nosaltres acostumàvem a fer això moltes vegades. Llavors, des que va marxar, res haurà semblat passar en la meva vida."

Com Béla Lugosi, i al contrari de Boris Karloff o Vincent Price, Cushing no era un actor excepcional, però tenia el tipus adequat per consagrar-se com estrella de pel·lícules de terror. La figura esquelètica, la veu educada i fosca, l'aire aristocràtic i l'habilitat d'aparentar tranquil·litat, autoritat i obstinació una mica maníaca el van transformar en intèrpret ideal per l'embogit Dr. Frankenstein i l'incansable caçador de vampirs Van Helsing. Curiosament, les mateixes característiques encaixaven en un altre personatge famós, Sherlock Holmes. Cushing també va ser conegut en Anglaterra per ser una ànima caritativa. Després de la mort de la seva dona, el 1971, escrivia cartes de consol per persones que havien perdut éssers estimats.[3]

Filmografia

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Brosnan, John. The Horror People, 1976, Plume Books. p. 190.
  2. ↑ «Peter Cushing». IMDb. [Consulta: 5 agost 2021].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Busca | Acervo O Globo». acervo.oglobo.globo.com. [Consulta: 5 agost 2021].
  4. ↑ Mark Clark. «Peter Cushing». A: Smirk, Sneer and Scream. McFarland, 2004, p. 119. ISBN 978-0-7864-1932-6. 
  5. ↑ Adam Charles Roberts. «The History of Science Fiction». A: Science Fiction. Routledge, 2000, p. 88. ISBN 978-0-415-19205-7. 
  6. ↑ Brad Duke. Harrison Ford: The Films. McFarland, 2005, p. 39. ISBN 978-0-7864-2016-2. 
  7. ↑ «Peter Cushing's Obituary - The Vegetarian (tardor de 1994)». Web.archive.org, 05-12-1998. Arxivat de l'original el 1998-12-05. [Consulta: 22 agost 2012].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Peter_Cushing&oldid=33695110»