Vés al contingut

París-Niça

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionParís-Niça
Modifica el valor a Wikidata
Tipuscursa per etapes Modifica el valor a Wikidata
Esportciclisme de carretera Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorAmaury Sport Organisation Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
Vigència1933 – Modifica el valor a Wikidata
Calendari de la temporadamarçModifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Altres
Etiqueta#ParisNice Modifica el valor a Wikidata
Lloc webparis-nice.fr Modifica el valor a Wikidata

Facebook: parisnicecourse X: ParisNice Instagram: parisnicecourse Modifica el valor a Wikidata

La París-Niça (en francès Paris-Nice) és una cursa ciclista per etapes que es disputa a França des de 1933.[1]

Història

[modifica]
El passeig dels Anglesos, de nit, lloc d'arribada de la París-Niça

La primera edició d'aquesta cursa tingué lloc el 1933 i fou una iniciativa d'Albert Lejeune, el director dels diaris Le Petit Niçois (a Niça) i Le Petit Journal (a París). Lejeune volia connectar el centre geogràfic dels seus dos diaris a través d'una nova cursa ciclista. Per aquest motiu, va decidir crear una prova de sis dies entre les dues ciutats franceses anomenada "Six Jours de la Route", prenent la idea de les proves de Sis Dies, molt populars a l'època. L'Ajuntament de Niça donà suport immediatament a la iniciativa perquè ho veié com una bona manera d'allargar les celebracions del seu Festival annual. Per tal d'afavorir-hi la participació, es va decidir evitar el pas pels Alps i seguir el màxim possible el Roine. D'aquesta manera, Lejeune considerava que els ciclistes podrien retornar a la carretera després de l'hivern i fer servir la prova de preparació per a les competicions primaverals.[1]

D'aquesta manera, el 14 de març de 1933, 149 ciclistes iniciaven la cursa a les 5 del matí des de la plaça Itàlia de la capital francesa. La cursa es desenvolupà cada any fins al 1939, quan la Segona Guerra Mundial obligà a la seva aturada. El 1946 es fa un primer intent per recuperar la cursa, sota el nom París-Côte-d'Azur, però no serà fins al 1951 quan es consolida dins el panorama ciclista internacional. El 1954 recuperà el nom original París-Niça, tot i que el 1959 tornà a canviar el nom per ser la París-Niça-Roma, sent aquesta l'edició més llarga de les disputades fins al moment, amb 1.954,8 km.

Els ciclistes més destacats de la prova han estat Jacques Anquetil i Sean Kelly amb cinc i set victòries respectivament.

Durant molts anys el final de la cursa tingué lloc al coll d'Èze, un indret que s'abandonà en favor del passeig dels anglesos de Niça, tot i que des del 2012 es recuperà el coll d'Èze com a punt final de la cursa.

El 2000, l'exciclista Laurent Fignon passa a organitzar la cursa, però el 2002 la revèn a la societat organitzadora del Tour de França (ASO).

El 2003, la cursa quedà marcada per la mort del ciclista kazak Andrei Kivilev, fruit d'una caiguda produïda durant la disputa de la segona etapa, tot arribant a Saint-Etienne. Kivilev no portava casc. L'endemà els ciclistes neutralitzaren l'etapa, corrent a un ritme molt lent, sense cap mena d'atac. No serà fins a la quarta etapa que la cursa es reprengui amb normalitat, arribant a Mont Faron. La victòria fou pel seu compatriota Aleksandr Vinokúrov, en solitari, que mostrà una fotografia del seu amic en passar per la línia d'arribada.

El 2008 la cursa viu inmersa en la polèmica existent entre els organitzadors de la cursa, l'ASO, i l'UCI. El 7 de març de 2008, dos dies abans de l'inici de la cursa, Pat McQuaid (president de l'UCI) anuncia que els equips que hi prenguin part seran exclosos de la Unió Ciclista Internacional.[2] El mateix dia l'associació d'equips (AIGCP) vota per majoria (15 vots a favor i 8 abstencions) en favor de la participació en la cursa. El tribunal d'arbitratge de l'esport que havia estat requerit a intervenir pels equips ProTour, per la seva part, es declara incompetent a jutjar la legalitat d'eventuals sancions que podrien ser preses contra els corredors o els equips.[3]

Mallots distintius

[modifica]

Quan la cursa es va crear, el 1933 el mallot era blau i or. Aquests colors evoquen el Mediterrani i el sol i es manté fins al 1939. El 1946 el mallot de líder és verd. El 1951 l'organització va optar per un mallot groc i un rivet taronja. El 1955 s'adopta un mallot blanc, un color que es mantindrà fins al 2001. El 2002, en ser adquirida la cursa per l'Amaury Sport Organisation, empresa organitzador del Tour de França, el mallot passà a ser groc i negre fins al 2007. Des del 2008 el líder de la classificació general porta un mallot groc.

El líder de la classificació per punts actualment porta un mallot verd. Amb els anys ha canviat, sent rosa, groc, rosa i malva o verd i blanc. Entre 1986 i 1999 no es disputà aquesta classificació.

El mallot de la muntanya és blanc amb punts vermells, com al Tour de França, des del 2002. La classificació es va introduir el 1952 i el mallot ha patit nombrosos canvis: vermell, blanc, malva, groc i blau o blau.

El mallot de la classificació dels joves és blanc des del 2007. Anteriorment havia estat blau i blanc entre el 2002 i el 2006.[4][5]

Llistat de guanyadors

[modifica]
AnyVencedorSegonTercer
1933BEL Alfons SchepersBEL Louis HardiquestFRA Benoît Faure
1934BEL Gaston RebryFRA Roger LapébieFRA Maurice Archambaud
1935FRA René ViettoBEL Antoine DignefFRA Raoul Lesueur
1936FRA Maurice ArchambaudFRA Jean FontenayBEL Alfons Deloor
1937FRA Roger LapébieFRA Sylvain MarcaillouNED Albert van Schendel
1938BEL Jules LowieBEL Albertin DisseauxNED Antoon van Schendel
1939FRA Maurice ArchambaudBEL Frans BonduelBEL Gérard Desmet
1940 - 1945: no es disputa
1946ITA Fermo CamelliniFRA Maurice De MuerBEL Frans Bonduel
1947 - 1950: no es disputa
1951BEL Roger DecockFRA Lucien TeisseireFRA Kléber Piot
1952FRA Louison BobetITA Donato ZampiniBEL Raymond Impanis
1953FRA Jean-Pierre MunchFRA Roger WalkowiakFRA Roger Bertaz
1954BEL Raymond ImpanisFRA Nello LaurediFRA Francis Anastasi
1955FRA Jean BobetFRA Pierre MolinérisFRA Bernard Gauthier
1956BEL Alfred De BruyneFRA Pierre BarbotinFRA François Mahé
1957FRA Jacques AnquetilBEL Désiré KeteleerBEL Jean Brankart
1958BEL Alfred De BruyneITA Pasquale FornaraBEL Germain Derycke
1959FRA Jean GraczykFRA Gérard SaintITA Pierino Baffi
1960BEL Raymond ImpanisFRA François MahéFRA Robert Cazala
1961FRA Jacques AnquetilFRA Joseph GroussardBEL Joseph Planckaert
1962BEL Joseph PlanckaertGBR Tom SimpsonGER Rolf Wolfshohl
1963FRA Jacques AnquetilGER Rudi AltigBEL Rik Van Looy
1964NED Jan JanssenFRA Jean-Claude AnnaertFRA Jean Forestier
1965FRA Jacques AnquetilGER Rudi AltigITA Italo Zilioli
1966FRA Jacques AnquetilFRA Raymond PoulidorITA Vittorio Adorni
1967GBR Tom SimpsonFRA Bernard GuyotGER Rolf Wolfshohl
1968GER Rolf WolfshohlBEL Ferdinand BrackeFRA Jean-Louis Bodin
1969BEL Eddy MerckxFRA Raymond PoulidorFRA Jacques Anquetil
1970BEL Eddy MerckxESP Jesús Luis Ocaña PerníaNED Jan Janssen
1971BEL Eddy MerckxSWE Gösta PetterssonESP Jesús Luis Ocaña Pernía
1972FRA Raymond PoulidorBEL Eddy MerckxESP Jesús Luis Ocaña Pernía
1973FRA Raymond PoulidorNED Joop ZoetemelkBEL Eddy Merckx
1974NED Joop ZoetemelkFRA Alain SantyBEL Eddy Merckx
1975NED Joop ZoetemelkBEL Eddy MerckxNED Gerrie Knetemann
1976FRA Michel LaurentNED Hennie KuiperESP Jesús Luis Ocaña Pernía
1977BEL Freddy MaertensNED Gerrie KnetemannBEL Jean-Luc Vandenbroucke
1978NED Gerrie KnetemannFRA Bernard HinaultNED Joop Zoetemelk
1979NED Joop ZoetemelkSWE Sven-Åke NilssonNED Gerrie Knetemann
1980FRA Gilbert Duclos-LassalleSUI Stefan MutterNED Gerrie Knetemann
1981IRL Stephen RocheNED Adri van der PoelBEL Alfons De Wolf
1982IRL Sean KellyFRA Gilbert Duclos-LassalleBEL Jean-Luc Vandenbroucke
1983IRL Sean KellySUI Jean-Marie GrezetNED Steven Rooks
1984IRL Sean KellyIRL Stephen RocheFRA Bernard Hinault
1985IRL Sean KellyIRL Stephen RocheFRA Frédéric Vichot
1986IRL Sean KellySUI Urs ZimmermannUSA Greg LeMond
1987IRL Sean KellyFRA Jean-François BernardFRA Laurent Fignon
1988IRL Sean KellyFRA Ronan PensecESP Julián Gorospe Artabe
1989ESP Miguel Indurain LarrayaIRL Stephen RocheFRA Marc Madiot
1990ESP Miguel Indurain LarrayaIRL Stephen RocheFRA Luc Leblanc
1991SUI Tony RomingerFRA Laurent JalabertFRA Martial Gayant
1992FRA Jean-François BernardSUI Tony RomingerESP Miguel Indurain Larraya
1993SUI Alex ZülleFRA Laurent BezaultFRA Pascal Lance
1994SUI Tony RomingerESP Jesús Montoya AlarcónRUS Viatxeslav Iekímov
1995FRA Laurent JalabertRUS Vladislav BóbrikSUI Alex Zülle
1996FRA Laurent JalabertUSA Lance ArmstrongGBR Christopher Miles Boardman
1997FRA Laurent JalabertSUI Laurent DufauxESP Santiago Blanco Gil
1998BEL Frank VandenbrouckeFRA Laurent JalabertESP Marcelino García Alonso
1999NED Michael BoogerdSUI Markus ZbergCOL Santiago Botero Echeverry
2000GER Andreas KlödenFRA Laurent BrochardESP Francisco Mancebo Pérez
2001ITA Dario FrigoLTU Raimondas RumšasBEL Peter Van Petegem
2002KAZ Alekszandr VinokurovFRA Sandy CasarFRA Laurent Jalabert
2003KAZ Alekszandr VinokurovESP Mikel Zarrabeitia UrangaITA Davide Rebellin
2004GER Jörg JakscheITA Davide RebellinUSA Bobby Julich
2005USA Bobby JulichESP Alejandro Valverde BelmonteESP Constantino Zaballa Gutiérrez
2006USA Floyd LandisESP Francisco Javier Vila ErrandoneaESP Antoni Colom Mas
2007ESP Alberto Contador VelascoITA Davide RebellinESP Luis León Sánchez Gil
2008ITA Davide RebellinITA Rinaldo NocentiniUKR Iaroslav Popòvitx
2009ESP Luis León Sánchez GilLUX Fränk SchleckFRA Sylvain Chavanel
2010ESP Alberto Contador VelascoESP Luis León Sánchez GilCZE Roman Kreuziger
2011GER Tony MartinGER Andreas KlödenGBR Bradley Wiggins
2012GBR Bradley WigginsNED Lieuwe WestraESP Alejandro Valverde Belmonte
2013AUS Richie PorteUSA Andrew TalanskyFRA Jean-Christophe Péraud
2014COL Carlos Betancur GómezPOR Rui Alberto Faria da CostaFRA Arthur Vichot
2015AUS Richie PortePOL Michał KwiatkowskiSLO Simon Špilak
2016GBR Geraint ThomasESP Alberto Contador VelascoAUS Richie Porte
2017COL Sergio Henao MontoyaESP Alberto Contador VelascoIRL Daniel Martin
2018ESP Marc Soler i GiménezGBR Simon YatesESP Gorka Izagirre Insausti
2019COL Egan Bernal GómezCOL Nairo Quintana RojasPOL Michał Kwiatkowski
2020GER Maximilian SchachmannBEL Tiesj BenootCOL Sergio Higuita García
2021GER Maximilian SchachmannRUS Aleksandr VlàssovESP Ion Izagirre Insausti
2022SLO Primož RogličGBR Simon YatesCOL Daniel Martínez Poveda
2023SLO Tadej PogačarFRA David GauduDEN Jonas Vingegaard
2024USA Matteo JorgensonBEL Remco EvenepoelUSA Brandon McNulty


Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Guide Historique 2024» (en francès). ASO. [Consulta: 14 abril 2024].
  2. Cyclisme – UCI – McQuaid passe à l'attaque Arxivat 2012-06-04 at Archive.is, lequipe.fr, 7 de març de 2008. (francès)
  3. Paris-Nice – L'AIGCP ne recule pas" Arxivat 2012-06-04 at Archive.is, lequipe.fr, 7 de març de 2008. (francès)
  4. «Les maillots distinctifs». cyclismag.com, 28-08-2006. Arxivat de l'original el 2011-02-17. [Consulta: 16 novembre 2009].
  5.  PDF «Guide historique de Paris-Nice». letour.fr. [Consulta: 14 novembre 2009].

Enllaços externs

[modifica]