Paper de vàter
El paper de vàter o paper higiènic és un tipus de paper que s'usa per mantenir la higiene personal després de defecar o orinar. Es pot fer servir per a altres usos com el d'absorbir vessaments. Està dissenyat per a descompondre's amb el sistema de desguàs.[1] Pot ser perfumat o amb dibuixos o totes dues coses a l'encop. S'acostuma a vendre en format rotlle o en paquets de rotllos. El seu origen a Occident és a partir de 1862.
Història
[modifica]Malgrat que el paper es coneix a la Xina des del segle ii aC.[2] el primer document d'ús de paper de vàter és del segle VI dC.[3]
Llevat de la Xina a tot arreu la gent benestant en temps antics es netejava l'anus i el seu voltant amb llana, puntes de coixí o cànem, mentre que la gent més pobra feia servir les mans quan defecaven dins de rius o feia servir materials més barats com són fulles, herbes, fenc, pedres, sorra, molsa, falgueres, etc. A l'antiga Roma es feia servir el tersorium, una esponja natural que, després d'usar-la es posava dins una galleda amb aigua salada o vinagre, i va ser una font d'infeccions.[4]
El paper de vàter contemporani
[modifica]El paper de vàter tal com el coneixem, fou inventat per Joseph C. Gayetti als EUA a la segona meitat del segle xix. A França com a altres països europeus el primer recurs va ser el paper dels diaris. Actualment hi ha paper de vàter decorat amb dibuixos,[5] textos, olors i perfums. Tanmateix, l'orientació actual del mercat està enfocada cap a la producció de paper amb diverses microcapes i microcàpsules de crema hidratant, així com de perfeccionar-ne la suavitat emulant altres teixits com la seda.[6]
Fabricació
[modifica]Per a l'elaboració del paper higiènic s'utilitza fibra d'origen vegetal. Aquesta fibra és barrejada amb substàncies químiques i aigua per formar una pasta, que és passada per una premsa que elimina qualsevol excés d'aigua, la deixa aixafada i formant un plec humit. Després es passa per un gran tub calent i per un assecador. Un cop sec, passa per un tractament a fi de millorar la seva qualitat. Fet això, el paper és decorat, s'enrotlla en un gran cilindre i passa a través d'un aparell que el marca horitzontalment amb petits talls cada 10 centímetres aproximadament.
Dispensadors
[modifica]El dispensadors de paper de vàter són uns objectes que permeten mantenir el paper de vàter a l'abast. La seva distribució espacial es pot trobar com a tub horitzontal a la paret on es penja el rotlle pel forat central.
Vendes i situació econòmica del sector
[modifica]L'any 2015, la venda de rotlles de paper a Espanya es xifrà entorn els 2.000 milions d'unitats per any. D'aquesta quantitat, les marques blanques controlaven 70% del mercat.[6]
Referències
[modifica]- ↑ Holik, Herbert. Handbook of Paper and Board (en anglès). John Wiley & Sons, 2013, p. 26-59.
- ↑ Needham, Volume 5, Part 1, 122.
- ↑ Needham, Volume 5, Part 1, 123.
- ↑ Nash, Stephen E. «What Did Ancient Romans Do Without Toilet Paper?». Sapiens.
- ↑ «El ministre Wert, en paper de vàter» (Web). Vilaweb, 19-12-2013 [Consulta: 9 gener 2014].
- ↑ 6,0 6,1 Pérez, Teresa «El paper higiènic se sofistica per frenar les marques blanques» (Notícia de subscripció). El Periódico [Barcelona], 15-10-2015 [Consulta: 15 octubre 2015].
Bibliografia
[modifica]- Needham, Joseph (1986). Science and Civilization in China: Volume 5, Chemistry and Chemical Technology, Part 1, Paper and Printing. Taipei: Caves Books, Ltd.
- De Beaumont, Sally; Amoret Tanner, Maurice Rickards. Encyclopedia of Ephemera. UK: Routledge, 2000, p. 190–191. ISBN 0415926483.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Answers.com Information Arxivat 2011-06-28 a Wayback Machine.
- The Whole World Toilet Paper Museum
- The Toilet Paper Problem, Donald E. Knuth, The American Mathematical Monthly, Vol. 91, No. 8 (Oct., 1984), pp. 465–470