Otto Wilhelm von Struve

Otto Wilhelm von Struve

Biografia
Naixement	7 maig 1819 Tartu (Estònia)
Mort	14 abril 1905 (85 anys) Karlsruhe (Alemanya)
Formació	Universitat Imperial de Dorpat Universitat Estatal de Sant Petersburg
Activitat
Camp de treball	Astronomia
Ocupació	astrònom
Ocupador	Observatori de Púlkovo
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1883–) Royal Society (Membre estranger de la Royal Society) (1873–) Reial Acadèmia d'Arts i Ciències dels Països Baixos Acadèmia Bavaresa de Ciències Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL Acadèmia Prussiana de les Ciències Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Corporation Livonia (en)
Obra
Estudiant doctoral	Giovanni Schiaparelli
Família
Família	Struve family (en)
Fills	Alfred von Struve, Hermann Struve, Gustav Wilhelm Ludwig Struve, Emilie Struve
Pares	Friedrich Georg Wilhelm von Struve   i Emilie Wall
Germans	Bernhard Wilhelm von Struve Conrad Struve
Premis
(27 novembre 1873)  Membre estranger de la Royal Society (1850)  Medalla d'or de la Royal Astronomical Society  Gran Creu de l'orde de Francesc Josep  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències

Otto Wilhelm von Struve

Otto Wilhelm von Struve (7 de maig de 1819 (25 d'abril segons el calendari julià), a Durpat, Estònia - 14 d'abril de 1905, a Karlsruhe, Alemanya) fou un astrònom rus d'origen alemany. El seu nom en rus s'escriu normalment Otto Vasil'evich Struve (Отто Васильевич Струве).

Forma part d'una famosa dinastia d'astrònoms, és el fill de Friedrich Georg Wilhelm von Struve, i l'avi d'Otto Struve. Va tenir dos fills: Ludwig Struve (1 de novembre de 1858 - 4 de novembre de 1920), pare d'Otto Struve, i Hermann Struve (3 d'octubre de 1854 - 12 d'agost de 1920).

Va treballar com a assistent del seu pare, i el va succeir en l'Observatori de Pulkovo fins a 1889. En 1885 es va instal·lar a l'observatori un telescopi refractor de 30 polzades, el més gran del món. Va seguir amb el treball del seu pare i va continuar amb la recerca d'estrelles dobles. També va observar satèl·lits d'Urà i Neptú, i va mesurar els anells de Saturn.

Va guanyar la Medalla d'Or de la Reial Societat Astronòmica a 1850.

L'asteroide (768) Struveana va ser anomenat en honor de la seva família.