Olaus Magnus
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (sv) Olof Månsson  octubre 1490 Linköping Cathedral Congregation (Suècia) (en)  | ||
| Mort | 1r agost 1557 (66 anys) Roma | ||
| Sepultura | Roma | ||
| Roman Catholic archbishop of Uppsala (en) | |||
| 4 juny 1544 – 1r agost 1557 ← Johannes Magnus – Supressió del càrrec → Diòcesi: Roman Catholic Archdiocese of Uppsala (en) | |||
| Dades personals | |||
| Grup ètnic | Suecs | ||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat de Rostock (1520–) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | cartògraf, antropòleg, bisbe catòlic, prevere catòlic de ritu romà, diplomàtic, historiador, escriptor | ||
| Família | |||
| Germans | Johannes Magnus | ||
| |||
Olaus Magnus, Olaus Magni, Olaus Magni Gothus o Olaf Månsson (Linköping, Östergötland, Suècia, octubre de 1490 - Roma, Estats Pontificis, 1 d'agost de 1557) fou un escriptor, humanista, historiador, cartògraf i clergue suec, pioner en estudis històrics i antropològics sobre el nord d'Europa. La seva obra fonamental és Historia de gentibus septentrionalibus, editada el 1555, a Roma, en 22 volums, que versa sobre la geografia, costums, tradicions i llegendes dels pobles escandinaus i dels països nòrdics. També és autor d'una important Carta marina et descriptio septentrionalium terrarum (1539).[1]
Igual que el seu germà més gran Johannes Magnus, va obtenir diversos ascensos eclesiàstics. Entre ells una canongia a Uppsala i Linköping, i l'ardiaca de Strängnäs. A més a més, va treballar en diversos serveis diplomàtics, com ara una missió a Roma, el 1524, a favor de Gustau I de Suècia, per tal d'aconseguir el nomenament de Johannes Magnus com a arquebisbe d'Uppsala.[1] Tanmateix, amb l'èxit de la Reforma a Suècia la seva fidelitat a l'Església Catòlica el va forçar a acompanyar el seu germà a l'exili.
Acomodat a Roma, des de 1527, va actuar com a secretari del seu germà Johannes Magnus. A la mort d'aquest el 1544, esdevingué el seu successor com a Arquebisbe d'Uppsala, admetent que era sols un títol i no un poder real, ja que ell mai no podria tornar a Suècia. El Papa Pau III el 1546, el va enviar al concili de Trento; més tard es convertí en el canonge de Sant Lambert a Lieja. El rei Segimon el Vell de Polònia li va oferir una canongia a Poznań, però la major part de la seva vida, després de la mort del seu germà, sembla que la passà al monestir de Santa Brígida a Roma, on subsistia amb una pensió que li assignà el Papa.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «.xml Olaus Magnus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
