Ningishzida
  | |
| Tipus | deïtat de la mort deïtat de la salut deïtat de la fertilitat |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | mitologia sumèria |
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Família | |
| Cònjuge | Geshtinanna i Azimua (en)  |
| Pare | Ninazu |
Ningishzida era una deïtat de la religió de l'antiga Mesopotàmia. El seu nom s'ha trobat escrit en sumeri cuneïforme i la seva transliteració és: dnin-g̃iš-zid-da, la lletra d a l'inici del nom representa el mot dingir, que vol dir «divinitat».[1] L'especialista en cultura assíria i sumèria Thorkild Jacobsen va proposar per a la traducció del nom d'aquest déu:«senyor del déu arbre».
Característiques
[modifica]Segons Thorkild, Ningishzida és una divinitat procedent de l'inframón que es fa present al món dels humans adoptant la forma d'un arbre, les seves arrels són retorçades, sobresortints, semblen serps i sovint aquestes s van fer servir com a símbol de Ningishzida. Per aquest motiu, una de les interpretacions del caduceu del déu grec Hermes és que sigui una derivació de Ningishzida.[2] El seu caràcter ctònic resulta notori quan se'l fa responsable de malalties mortals epidèmiques,[3] mentre que el relat d'An rep l'epítet dgúd-me-lám («guerrer resplendent») i porta una espasa (pāštu).[4]
Culte
[modifica]El seu culte va començar amb el llistat de déus de Fara, del període de la tercera dinastia (2600-2350 aC), i va durar fins al primer mil·lenni. En temps de Gudea, governant de Lagash, hi havia una festivitat anual dedicada a Ningishzida.[5]
El temple més important estava a la ciutat de Lagash, amb un temple fet construir per l'(ensi), l'abans esmentat Gudea, qui li tenia devoció juntament amb altres déus de la mateixa genealogia,[6] però amb diferents funcions, per exemple Ningirsu era invocat com a déu de la guerra mentre que Ningishzida era el protector de la fertilitat. F Wiggermann li atribueix la funció de protector de les pastures[7] i W Sallaberger ha suggerit que l'arbre que el representa podria ser una vinya i, per tant, un déu protector del vi.[8] El temple de Ningishzida rebia el nom de kur-a-še-er-ra-ka, («muntanya de les lamentacions»).
A la ciutat d'Ur tenia un altar dins el temple de Nanna i un altre individual anomenat é-níg-gi-na («casa de la justícia»).[9] Altres ciutats on se'l donava culte eren: Ešnunna (l'actual Tell Asmar, al nord-est de Baghdad), Gishbanda, Isin, Larsa, Babilònia i Uruk.[3]
Genealogia
[modifica]La següent proposta genealògica[10] fa servir dos noms per alguns personatges, segons si és d'origen sumeri o del posterior accadi. La informació es basa principalment en el segell cilíndric de Gudea B [11]
| Nintu (Ereixkigal) | Enki procedent d'Apsu | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ninazu (Tišpak) | Nin-girida | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Ningišzida (fill)[12] | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Marduk (fill) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Nabu (fill) | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Llegendes
[modifica]Segons les llegendes de vegades és tingut per un déu i de vegades per una deessa. En algunes llegendes es diu que la seva esposa era Ninazimua («la dama que fa créixer el bon suc»)[13] i en altres que el nom de l'esposa era Geshtinanna.[14] En alguns textos Ningishzida és de caràcter femení, i la partícula "Nin" voldria dir «senyora, dama».[15] La seva germana es deia Amashilama.
En relació amb la seva funció com a déu de la fertilitat dels camps, Ningishzida va viatjar a l'inframón en l'època de l'any en què la vegetació està pansida (a Mesopotàmia des de mitjan estiu fins a mitjan hivern). Aquest viatge està narrat en dues llegendes: una sumèria anomenada "El viatge de Ningishzida a l'inframón" i l'altra en accadi, "El mite d'Adapa".[16] També es diu que Ningishzidda és un avantpassat de l'heroi sumeri Guilgameix. En el mite del "viatge de Ningishzidda l'inframón", aquesta divinitat era fill de Ereixkigal.[17]
Apareix al mite d'Adapa (un dels set savis i semidéus de Sumèria), sent un dels dos guardians (juntament amb Dumuzi) del palau celestial del déu An. Aquest mite cita Ningishzida (amb el nom de Gišzida) i Tammuz (o Dumuzi), i es refereix a la serp com si fos del gènere masculí.[18]
Referències
[modifica]- ↑ Dietz Otto Edzard, "Sumerian Grammar. Handbook of Oriental Studies", 2003, Atlanta, ed.Society of Biblical Literature, p.71, ISBN 1-58983-252-3
- ↑ A.L. Frothingham, "Babylonian Origins of Hermes the Snake-God, and of the Caduceus", publicat en: American Journal of Archaeology, Vol. 20, Nº 2, p. 175–211
- ↑ 3,0 3,1 F. Wiggermann, p. 368-373
- ↑ Wiggermann, p.370
- ↑ W Sallaberger, p.281
- ↑ Dietz Otto Edzard, Gudea and His Dynasty, p. 31–38
- ↑ F. Wiggermann, p.370
- ↑ W Sallaberger, p.125,368
- ↑ D Frayne, p. 196
- ↑ Dietz Otto Edzard, Gudea and His Dynasty, p. 36–38
- ↑ ETCSL 2.1.7: 1342
- ↑ Segons una inscripció trobada a Lagash, també seria fill d'Anu, déu del cel.Ira Maurice Price, "Notes on the Pantheon of the Gudean Cylinders", publicat en:The American Journal of Semitic Languages and Literatures, Vol. 17, Nº 1 (Oct., 1900), p. 47-53 JSTOR 528092
- ↑ Mite d'Enki i Ninhursaga, ETCSL 1.1.1,p. 278
- ↑ En la tradició de Lagash. Wiggermann, p.369
- ↑ professors Arthur Frothingham i Allan Marquand, 'American journal of archaeology',Princeton University, Vol. 20, Nº 2, p. 189
- ↑ ETCSL(Electronic Text Corpus of Sumerian Literature) 1.7.3; Lambert 1990, p.293
- ↑ vegeu el tex del mite als enllaços externs
- ↑ Ira Maurice Price, "Notes on the Pantheon of the Gudean Cylinders", ed.The American Journal of Semitic Languages and Literatures, Vol. 17, Nº 1 (octubre, 1900), p. 47-53
Bibliografia
[modifica]- Brigitte Groneberg. "Die Götter des Zweistromlandes. Kulte, Mythen, Epen". Stuttgart: ed. Artemis & Winkler, 2004. ISBN 3-7608-2306-8.
- D Frayne. "The Old Babylonian Period (2003-1595 BC). The Royal Inscriptions of Mesopotamia. Early Periods, 4". ed. University of Toronto Press.
- Frederick Turner. "Natural Religion". ed.Transaction Publishers. ISBN 0-7658-0332-1.
- F. A. M. Wiggermann. "Nin-gišzida", en: Dietz-Otto Edzard (redit.): "Reallexikon der Assyriologie und vorderasiatischen Archäologie", capítol 9. Berlín: ed.Nuzi. de Gruyter, 2001. ISBN 3-11-017296-8.
- Helmut Freydank i altres. Helmut Freydank u.a.:"Lexikon Alter Orient: Ägypten, Indien, China, Vorderasien". Wiesbaden: ed. VMA-Verlag, 1997. ISBN 3-928127-40-3.
- W Sallaberger. "Der kultische Kalender der Ur III Zeit. Untersuchungen zur Assyriologie und Vorderasiatischen Archäologie", 7/1-2. Berlín: ed.De Gruyter, 1993.
- WG Lambert. "A new Babylonian Descent to the Netherword." En T. Abusch, J. Huehnergard, P. Steinkeller (eds.), "Lingering over Words: Studies in Ancient near Eastern Literature in Honor of William L. Moran". Atlanta: ed: Scholars Press, 1990, p. 289-300.
Enllaços externs
[modifica]