Muisca

Muisca

muysccubun
Tipus	llengua
Ús
Parlants	Extingida
Autòcton de	Cundinamarca, Boyacá, Santander
Classificació lingüística
Llengües lenmitxí (potser macrotxibtxa)
Característiques
Sistema d'escriptura	alfabet llatí
Codis
ISO 639-2	chb
ISO 639-3	chb
Glottolog	chib1270
IETF	chb

El muisca (en muisca muyskkubun) és una llengua de la família txibtxa, pròpia dels muisques, poble indígena colombià. Aquesta llengua fou parlada entre el segle v aC i el segle xviii, quan l'ús de llengües indígenes fou prohibit per reial cèdula de Carles III d'Espanya el 10 de maig de 1770.

Fonts

Tenim coneixements de la llengua per mitjà de vocabularis, gramàtiques i catecismes, ordenats segons una cèdula reial de 1580 i redactats el segle xvii per ensenyar el muisca als missioners i el catecisme als indígenes. D'aquests se'n conserven alguns manuscrits, així com versions fragmentàries dels cronistes del segle xvi.

Descripció

Es pot descriure com una llengua aglutinant i polisintètica. L'ordre de l'oració és Subjecte-Verb-Objecte. El genitiu s'indica suprimint la vocal final del nom. Els sufixos de cas gramatical són -c(a), n(a) i -s(a), i són marcadors d'objectiu, ubicació i curs respectivament.

Els pronoms personals:

hγcha = jo

chie = nosaltres

mue = tu

mie = vosaltres

sisγ = este, esta, estes

γsγ = eix, eixa, eixes

asγ = aquell, aquella, aquells

El sistema verbal es caracteritza per la presència de marcadors del verb "ser" o "verb substantiu":

-gue (possiblement [we]) = present o pretèrit

-nga = futur

-ngabe = condicional futur

-san = condicional present o pretèrit

-va = interrogatiu present o pretèrit

-nnua = interrogatiu futur

-nza = negatiu

-nzacan = condicional negatiu

La resta de verbs estan agrupats en dos tipus de conjugació, segons si el temps present-pretèrit està marcat pels sufixos -squa o -suca. La conjugació inclou prefixos personals (ze-, um-, a-, chi-, mi-, asγ-). Una característica del sistema són els verbs de baixa especificació semàntica, com l'arrel verbal -b-ta-(-squa) que indica transitivitat, es posposa a les marques de cada verb transitiu per adquirir un significat concret (per exemple u-b-ta-squa = deixar anar); també l'arrel transitiva -b-ga(-squa). L'arrel verbal intransitiva -mi(-squa) entra en la composició dels verbs intransitius.

Fonologia

D'acord amb els texts coneguts es pot presentar el següent quadre de fonemes del muisca:

Vocals

	Anteriors	Centrals	Posteriors
Altes	i		u
Mitjanes	e	ɨ <γ, ɣ, y>	o
Baixes		a

Consonants

	labial	alveolar	postalveolar/retroflexa	velar	glotal
oclusives sordes	p	t		k <c, q, qu>	' <¿h?>
fricatives sonores	β /b/ <b>			ɣ /g/ <g, ¿gu?>
nasals	m	n		η <ng>
fricatives sordes	f	s	ʃ ʂ <x> <ch>
africades sordes		ts, tʂ /ts/ <z, ç>
vibrants		ɾ, r <r>
aproximants	w <gu>

Escola Jizcamox

Són pocs els colombians que avui en dia tenen coneixements de muisca, després de la prohibició de la llengua el 1770. Tanmateix, en un esforç per revifar la llengua, a l'escola Jizcamox, el nom de la qual vol dir “guarint amb les mans”, de la població de Cota (Cundinamarca), es fan classes de muisca a aproximadament 150 estudiants decendents directes dels muisques.

Projecte Muysc cubun

El Departament d'Antropologia i Lingüística de la Universitat Nacional de Colòmbia realitza des del 15 de juny de 2008 un projecte anomenat Muysc cubun, entre els objectius del qual s'hi troben la trascripció de les fonts primàries de la llengua, la creació d'un diccionari virtual i la recol·lecció i registre de muisquismes.