Vés al contingut

Michel Deville

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMichel Deville
Biografia
Naixement13 abril 1931 Modifica el valor a Wikidata
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 febrer 2023 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Boulogne-Billancourt (França) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCimetière de l'avenue Pierre-Grenier (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, poeta, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0222545 Allocine: 163 Allmovie: p87241 TMDB.org: 39243
Discogs: 3267925 Find a Grave: 257241106 Modifica el valor a Wikidata

Michel Deville (Boulogne-Billancourt, 13 d'abril de 1931 - Boulogne-Billancourt, 16 de febrer de 2023)[1] fou un guionista i director de cinema francès.

Biografia

[modifica]

Michel Deville va créixer a la casa al costat de la petita fàbrica de ceràmica per jardí que el seu pare va heretar al carrer de Bellevue a Boulogne-Billancourt, ciutat on va viure tota la vida.[2]

Entrà al món del cinema a través de l'assistència. Va ser ajudant d'Henri Decoin durant gairebé una dècada. Primer d'ajudant en producció, pujà a tots els nivells fins a convertir-se en primer assistent.

El 1961 creà la seva pròpia productora, Éléfilm, per finançar la seva primera pel·lícula Ce soir ou jamais. Les seves dues o tres següents pel·lícules: Adorable Menteuse, À cause, à cause d'une femme i Lucky Jo foren ben rebudes per la crítica i el públic.

El 1970 es va convertir en un dels directors de la productora del seu amic crític, cineasta i novel·lista Michel Mardore, Nadja films i va romandre així fins al 2000, quan es va tancar. Va col·laborar per primera vegada amb Nina Companeez, que va escriure el guió de totes les seves pel·lícules, des de Ce soir ou jamais (1961) fins a "Raphaël ou le Débauché" (1971) pel·lícules que de vegades ell mateix signa. Amb l'èxit d'aquesta última pel·lícula, seguint les de Benjamin ou les Mémoires d'un puceau (1968) i L'Ours et la Poupée (1969), una de les darreres pel·lícules de Brigitte Bardot, adquireixen dins del cinema francès una notorietat de finor i elegància, centrada en les relacions de parella.

Posteriorment, les seves pel·lícules sovint porten la marca d'una atenció original a la forma: les seves adaptacions de Le Dossier 51 en una càmera subjectiva o, al contrari, de La Maladie de Sachs, on escoltem els pensaments dels protagonistes, la seqüència de seqüències en el·lipses de Péril en la demeure, que va participar al 35è Festival Internacional de Cinema de Berlín,[3] la plàstica de Toutes peines confondues, La Petite Bande, produïdes sense diàlegs, etc. Des de Péril en la demeure el 1984, col·labora amb Rosalinde Deville (née Damamme), la seva esposa, que escriu i produeix la majoria de les seves pel·lícules, incloent Le Paltoquet el 1986, un ballet sulfurós que té lloc entre el somni i la realitat. El 1980 va dirigir Le Voyage en douce que va participar al 30è Festival Internacional de Cinema de Berlín.[4]

Fou membre del jurat del 37è Festival Internacional de Cinema de Canes.[5]

Filmografia

[modifica]

Realitzador

[modifica]

Llargmetratges

[modifica]

Curtmetratges

[modifica]

Llibres

[modifica]
  • Poèmes zinopinés, Saint-Germain-des-Prés, coll. « Miroir oblique », Paris, 1972, 117 p.
  • Poèmes zinadvertants, Saint-Germain-des-Prés, coll. « Chemins profonds », Paris, 1982, 43 p., broché, 13,5 x 20,5 cm ISBN 2-243-01700-8
  • Poèmes zimpromtus, Saint-Germain-des-Prés, Paris, 1985, 46 p., broché, 13,5 x 20,5 cm
  • Poèmes zimprobables, Saint-Germain-des-Prés, coll. « Poésie pour rire », Paris, 1987, 46 p., broché, 13,5 x 20,5 cm
  • Poézies, Cherche Midi, Paris, 1990,
  • Mots en l'air, Cherche Midi, Paris, 1993,
  • L'Air de rien, Cherche Midi, Paris, 1997,
  • Rien n'est sûr, Cherche Midi, Paris, 2002,
  • Vous désirez ?, Éditions du Seuil, Paris, 2007,
  • Les Haïkus du loup hilare, L'Atelier des champs, Paris, 2011,
  • Prends-moi, Cherche Midi, Paris, 2014, 135 p., broché, 13,5 X 20,5 cmISBN 978-2-7491-3563-2
  • Keske tu lis, Elefilm, Paris, 2016, 153 p., broché, 13,5 X 20,5 cm

Distincions

[modifica]

Premis

[modifica]

Nominacions

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «Le cinéaste Michel Deville est mort» (en francès). Le Monde.fr, 20-02-2023.
  2. M. Deville, cité in Stéphane Koechlin, « Michel et Rosalinde Deville, l'amour du cinéma. », a BBI, n° 486, p. 51, Mairie, Boulogne-Billancourt, août 2020.
  3. «Berlinale: 1985 Programme». berlinale.de. [Consulta: 12 gener 2011].
  4. «IMDB.com: Awards for Le Voyage en douce». imdb.com. [Consulta: 21 agost 2010].
  5. «Juries 1984: Feature film». festival-cannes.fr. Arxivat de l'original el 15 abril 2016.