Messier 103
Messier 103 | |
---|---|
Tipus | cúmul obert |
Tipus espectral (estel) | d |
Descobert per | Pierre Méchain[1] |
Data de descobriment | 1781[1] |
Constel·lació | Cassiopea |
Època | J2000.0 |
Característiques físiques i astromètriques | |
Distància de la Terra | 8.500 a. ll. [1] 2.194 pc [2] |
Radi | 7,5 a. ll.[1] |
Magnitud aparent (V) | 7,4 (banda V)[3] |
Moviment propi (declinació) | −0,46 mas/a [4] |
Moviment propi (ascensió recta) | −1,86 mas/a [4] |
Velocitat radial | −45,7 km/s[5] |
Ascensió recta (α) | 1h 33m 22.992s[6] |
Declinació (δ) | 60° 39' -0''[6] |
Part de | Via Làctia |
Catàlegs astronòmics | |
NGC | 581 |
M 103 (Catàleg Messier) NGC 581 (New General Catalogue) OCl 326 (Catalogue of Star Clusters and Associations) Collinder 14 (Catàleg Collinder) Melotte 8 (Catàleg Melotte) C 0129+604 (Catàleg Caldwell) OCISM 75 (Catalog of open clusters and associated interstellar matter) [KPS2012] MWSC 0124 (Global survey of star clusters in the Milky Way. III. 139 new open clusters at high Galactic latitudes) |
Messier 103 (M103, o NGC 581) és un cúmul obert situat a la constel·lació de Cassiopea. Va ser descobert per Pierre Méchain el 1781, i va ser un dels darrers objectes inclosos per Charles Messier en el seu catàleg d'objectes difusos, abans que ell mateix els pogués comprovar.
Aquest cúmul és relativament poc dens i lleuger, classificat com de tipus d; conté al voltant de 40 membres comprovats segons Wallenquist, tot i que depenent del catàleg, aquesta quantitat pot variar. Becvar ofereix 69 membres, el catàleg celeste 2000.0 només 25, i el Archinal i Hynes (2003 arriba a 172 estrelles.
M103 està situat aproximadament a 8.500 anys llum del sistema solar, al que s'acosta a una velocitat de 37 km/s. El seu diàmetre aparent és de 6 minuts d'arc que correspon, tenint en compte la distància, a un diàmetre real d'uns 15 anys llum.
Els dos membre més brillants del cúmul, se magnitud aparent +10,5, són una supergegant de tipus B5Ib i una gegant de tipus B2II, també conté una estrella gegant vermella de tipus M6III. El nombre important d'estrelles pertanyent a la seqüència principal indica una edat força jove de 22 milions d'anys.
Observació
[modifica]L'aparença visual d'M103 està dominada per una estrella binària molt brillant que no forma part del cúmul Struve 131 (ADS 1209; components A, 7,3 mag, Sp B3, i B, 10,5 mag)
M103 es pot identificar fàcilment amb binoculars. Amb telescopi no és fàcil la seva identificació perquè es tracta d'un objecte pobre en estrelles i dispers; sent fàcilment confós per grups d'estrelles dels voltants, tot i que amb telescopis es poden observar les estrelles més tènues que el componen.
Aquest cúmul es pot localitzar des de l'estrella 37 Cassiopeiae (també anomenada Ruchbah), 0,5 graus al nord i 1 grau est, proper a la línia d'Epsilon. Situades molt a prop, estan altres cúmuls oberts, incloent-hi o Trumpler 1, NGC 654, NGC 659 i NGC 663. Aquest últim sovint confós amb M103.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Messier 103». [Consulta: 2 octubre 2017].
- ↑ Ralf-Dieter Scholz «Astrophysical parameters of Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 18-07-2005, pàg. 1163–1173. DOI: 10.1051/0004-6361:20042523.
- ↑ Afirmat a: SIMBAD.
- ↑ 4,0 4,1 Marcelo Assafin «Proper motions of the optically visible open clusters based on the UCAC4 catalog» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 2014, pàg. 79–79. DOI: 10.1051/0004-6361/201323226.
- ↑ Andrea Kunder «A RAVE investigation on Galactic open clusters» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 4-2017, pàg. 106–106. DOI: 10.1051/0004-6361/201630012.
- ↑ 6,0 6,1 «The orbits of open clusters in the Galaxy» (en anglès). Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, 4, 11-11-2009, pàg. 2146–2164. DOI: 10.1111/J.1365-2966.2009.15416.X.
Enllaços externs
[modifica]- SEDS (anglès)
- Dades astronòmiques SIMBAD (anglès)