Marino Marini
_-_BEIC_6340602.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 27 febrer 1901 Pistoia (Itàlia) |
| Mort | 6 agost 1980 (79 anys) Viareggio (Itàlia) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Escultura |
| Lloc de treball | Milà Florència Monza Berlín París Torí |
| Ocupació | escultor, litògraf, dibuixant projectista, artista visual, gravador, pintor, dibuixant, artista |
| Ocupador | Acadèmia de Belles Arts de Brera |
| Membre de | |
| Gènere | Nu, retrat i art figuratiu |
| Moviment | Art modern |
| Alumnes | Kengiro Azuma, Gudrun Eduards i Paul Lacroix |
| Participà en | |
| 28 juny 1964 | documenta 3 |
| 11 juliol 1959 | documenta 2 |
| 16 juliol 1955 | documenta 1 |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Premis | |
 | |
Marino Marini (Pistoia, 1901 - Milà, 1980) va ser un escultor i pintor italià.[1] Marini, nascut amb el segle xx, va iniciar la seva formació artística a l'Acadèmia de Belles Arts de Florència, on n'hi ha un ampli museu del seu nom i amb la seva obra de pintura i escultura. Des de 1929, Marini es va dedicar a viatjar pel món. D'altra banda va impartir classes de la seva especialitat fins al 1940 a Monza, i, des de 1940, a l'Acadèmia de Brera a Milà. El 1952 li van concedir el premi de la Biennal de Venècia.
Obra
[modifica]El 1930, establert ja al territori de l'escultura, realitzava figures humanes de molta envergadura, en general dones o acròbates en bronze. A partir de 1935, Marini va descobrir els temes que dominarien els seus treballs de maduresa: l'escultura arcaica, els cavalls, el cavall i el genet. Ara realitza les obres escultòriques que li van valer el reconeixement dels seus contemporanis, amb figures vigoroses i tràgiques, però desproveïdes de moviment (de vegades mutilades). Va fer d'altra banda un gran nombre de retrats en bronze, i destaquen els d'Igor Stravinsky (1951), i Mies van der Rohe.
Cap a 1948, Marini comença els seus treballs com a pintor. En aquest moment vivia a Suïssa. Moltes de les seves pintures, distorsionades, s'acosten a l'art abstracte sense que deixin de reconèixer-se elements figuratius en elles, com succeeix també amb la seva escultura. Avui se'l considera un clàssic del segle xx.
Referències
[modifica]- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.63 (Biblioteca de Consulta Larousse). DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 3 desembre 2014].
Enllaços externs
[modifica]
- The Angel of the City Arxivat 2009-06-01 a Wayback Machine.
- Museo Marino Marini, Piazza San Pancrazio, Firenze
- Authentification of works Marino Marini Foundation, Pistoia, Itàlia
- Marino Marini at the Peggy Guggenheim Museum Arxivat 2009-01-18 a Wayback Machine.