Vés al contingut

Marc-Antoine Charpentier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaMarc-Antoine Charpentier
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1643 Modifica el valor a Wikidata
París Modifica el valor a Wikidata
Mort24 febrer 1704 Modifica el valor a Wikidata (60/61 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballÒpera, pastoral, obertura i motet Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciócompositor, cantant, coreògraf, organista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1670 Modifica el valor a Wikidata -
MovimentMúsica clàssica i música barroca Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsGiacomo Carissimi Modifica el valor a Wikidata
VeuContratenor Modifica el valor a Wikidata

InstrumentOrgue i veu Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Spotify: 5OvQ8g54fWhffM2x8eCc6s Apple Music: 820596 Last fm: Marc-Antoine+Charpentier Musicbrainz: 4fddc10d-b218-43b7-8d8d-65500e1402d0 Lieder.net: 23218 Discogs: 571862 IMSLP: Category:Charpentier,_Marc-Antoine Allmusic: mn0001227054 Find a Grave: 21556447 Deezer: 263694 Modifica el valor a Wikidata


Marc-Antoine Charpentier (París, 1643 - París, 24 de febrer de 1704). Se saben poques coses de la seva infantesa i joventut. Hi ha llibres que situaven la data de naixement a París (Regne de França) cap al 1634, però actualment es considera més probable que fos cap al 1643. En la seva família, procedent de la Xampanya, hi havia antecedents artístics en el camp de la pintura.[1]

Lully i Molière

[modifica]

De jove va anar a Itàlia impulsat per les seves inquietuds artístiques, que en aquell moment sembla que eren fonamentalment pictòriques. A Roma conegué a Giacomo Carissimi i decidí estudiar amb ell i dedicar-se a la música. De retorn a França destacà en els cercles italianòfils, és a dir simpatitzants de l'estil italià, convertint-se en el principal rival de Lully. Lully, deixant de banda el seu geni musical, tenia molta influència a la Cort i l'aprofitava sempre que podia per perjudicar els rivals.[2]

El 1672, arran de la discòrdia entre Lully i Molière, director de la Comédie Française, aquest proposà Charpentier com a substitut de Lully, i així va compondre música per al teatre amb una clara influència italiana: els entractes de Circé i d'Andromède, així com escenes cantades en el Malalt imaginari (Le Malade imaginaire). Molière va morir durant la quarta representació del Malalt imaginari i Charpentier va quedar-se sense feina.

Darrers anys

[modifica]

Tingué diversos càrrecs al servei de l'església. Va ser compositor de Capella a Saint-Germain, mestre de música de l'església de Saint Paul-Saint Louis, i des del 1698 fins a la seva mort, Gran Mestre de la Sainte-Chapelle del palau de la cort. Sense tenir un càrrec a la Cort, també hi col·laborà escrivint misses per a Lluís XIV i ensenyant música al fill gran del rei, Felip d'Orleans.

L'any 1694 va estar a punt de ser nomenat Sous-maître de Chapelle de la cort, però una malaltia que arrossegava li ho va impedir. De la seva mort se sap el dia per un petit manuscrit que diu:

"Regles de composició, per Monsieur Charpentier. Ell va morir sent Mestre de Música de la Santa Capella de París, el diumenge 24 de febrer de 1704 a les 7 del matí".[3]

Obra

[modifica]

La major part de la seva obra és música religiosa: misses, motets, himnes, magnificats, cantates, oratoris, etcètera. També va escriure algunes composicions profanes entre les quals destaca l'òpera Medea, que a la mort de Lully va poder ser estrenada. Cal recordar que Lully tenia el monopoli de l'òpera a la França d'aquella època i no permetia que cap rival pogués estrenar cap obra.

Marc-Antoine-Charpentier va restar oblidat fins al 1953, quan va ser redescobert pel Preludi del seu Te Deum en ser seleccionada com la sintonia d'Eurovisió. S'atribueix la recuperació del Te Deum, que també és l'himne del Torneig de les Sis Nacions, al musicòleg Carl de Nys.

L'obra completa de Charpentier comprèn 28 volums cal·ligrafiats de la seva mà, format per més de 500 peces que es va encarregar de classificar ell mateix. Aquesta col·lecció, anomenada Mélanges, és un dels conjunts de manuscrits autògrafs musicals més bonics de tots el temps. A la seva mort, els seus nebots Jacques Édouard i Jacques-François Mathas van heretar la col·lecció. El 1727, Jacques-Édouard va vendre el conjunt dels manuscrits a la Bibliothèque Royale. Actualment la col·lecció forma part del fons de la Biblioteca Nacional de França.

Llista d'obres (551)

[modifica]

Òpera

[modifica]
  • Les Amours d'Acis et de Galatée, lost (1678), Jean de La Fontaine
  • Les Arts florissants, H.487 (1685-1686)
  • La Descente d'Orphée aux enfers, H.488 (1686-1687)
  • Jugement de Pan, lost (1690)
  • Philomèle, lost (1694)
  • Médée, H.491 (1693-1694), Thomas Corneille
  • David et Jonathas, H.490 (1688), P. Bretonneau
  • Celse martyr, lost (1687), P. Bretonneau

Pastorals

[modifica]
  • Actéon, H.481- H.481 a (1684)
  • La Couronne de fleurs, H.486 (1685)
  • La Fête de Rueil, H.485 (1685)
  • Il Faut rire et chanter : dispute des bergers, H.484 (1685)
  • Le Retour du printemps, perdut
  • Petite Pastorale, H.479 (1670)
  • "Cupido perfido dentral mio cor", H.493
  • "Amor vince ogni cosa", H.492
  • Les Plaisirs de Versailles, H.480 (1680)

Tragedia lírica

[modifica]
  • Circé, H.496 (1675)
  • Andromède, H.504 (1682)

Comèdia

[modifica]
  • Idylle sur le retour de la santé du Roi, H.489 (1686-1687)
  • La Comtesse d'Escarbagnas, H.494i (1672) Molière
  • Le Médecin malgré lui, (lost) (1672) Molière
  • Sérénade pour le sicilien ou l'Amour peintre, H.497 (1679) Molière
  • Les Fous divertissants, H.500 (1680) Raymond Poisson
  • Psyché, lost (1684) Molière, Pierre Corneille & Quinault
  • Le Fâcheux lost (1672) Molière
  • Ouverture du prologue de L'Inconnu, H.499 (1679) Donneau de Visé & Thomas Corneille
  • Les Amours de Vénus et d'Adonis, (lost) (1670) Donneau de Visé

Comèdia-Ballet (Molière)

[modifica]
  • Le Mariage forcé, H.494ii (1672)
  • Le Malade imaginaire ,H.495, H.495 a, H.495 b (1673)

Interludi

[modifica]
  • Le Triomphe des dames, lost (1676) Thomas Corneille
  • La Pierre philosophale, H.501 (1681)
  • Endymion, H.502 (1681)

Música instrumental

[modifica]
  • Antienne pour les violons, flûtes et hautbois à quatre parties, H.532 (1690)
  • Noëls pour les instruments, H.531 (1680)
  • Noëls sur les instruments, H.534 (1690)
  • Préludes à quatre pour les violons et flûtes, H.528 (1680)
  • Sonate à 8, H.548
  • Concert pour quatre parties de violes, H.545
  • Deux airs de trompettes, H.547
  • Messe pour plusieurs instruments au lieu des orgues, H.513 (1670)
  • Menuet de Strasbourg; H.549 bis

Música religiosa

[modifica]
  • 4 Te Deum, H.145 à H.148
  • 4 Miserere, H.157, H.173, H.193, H.193 a, H.219
  • 10 Magnificat, H.72 à H.81
  • 9 Litanies de la Vierge, H.82 à H.90
  • Symphonies pour un reposoir, H.508 (1670)
  • Symphonies pour un reposoir, H.515 (1670)
  • Pour le Saint Esprit, H.366 (1690)
  • Pour le saint sacrement au reposoir, H.346
  • Pour la seconde fois que le saint sacrement vient au même reposoir, H.372
  • 19 Hymnes, H.53 à H.71
  • 4 Séquences, H.12 à H.15
  • 12 Messes, H.1 à H.11 & H.513
  • 207 Motets, H.233 à H.439
  • Motet pour une longue offrande (anciennement Motet pour l'offertoire de la messe rouge), H.434
  • 35 Oratorios (Histoires Sacrées), H.391 à H.425
  • 84 Psaumes, H.149 à H.232
  • 54 Leçons de Ténèbres & Répons, H.91 à H.144

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Marc-Antoine Charpentier | enciclopèdia.cat». [Consulta: 25 gener 2021].
  2. ↑ Alier Aixalà, Roger, 1941-. Guía universal de la ópera. Barcelona: Robinbook, 2007. ISBN 978-84-96924-03-1. 
  3. ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8. 

Bibliografia

[modifica]
  • Camille Saint-Saëns, Au courant de la vie, Un contemporain de Lully, chapitre 1, édition Dorbon-Ainé 1914, report édition Wentworth Press, Scholar sélect 2018.
  • Claude Crussard (1893-1947), Un musicien français oublié, Marc-Antoine Charpentier, 1634-1704, Paris, Librairie Floury, 1945.
  • Robert W. Lowe, Marc-Antoine Charpentier et l'opéra de collège, Paris, G.-P. Maisonneuve et Larose, 1966, 195 p.
  • H. Wiley Hitchcock, Les œuvres de Marc-Antoine Charpentier, Paris, Picard, 1982
  • Catherine Cessac, Paris, Fayard, 1988, 604 p. (ISBN 2-213-02136-8, OCLC 906579047) — rééd. 1998 et éd. augmentée 2004.
  • (en) H. Wiley Hitchcock, Marc-Antoine Charpentier ; Oxford, New York, Oxford University Press, 1990 (Oxford Studies of Composers, 23).
  • Patricia M. Ranum, Portraits around Marc-Antoine Charpentier, Baltimore, auteur, 2004, 640 p.
  • Catherine Cessac (textes réunis par), Sprimont, Mardaga, coll. « Études du Centre de musique baroque de Versailles / Musique, musicologie », 2005, 414 p. (ISBN 2-87009-887-1, OCLC 424332203, notice BnF no FRBNF39942557)
  • Catherine Cessac (éd.), Wavre, Mardaga, coll. « Études du Centre de musique baroque de Versailles / Musique, musicologie », 2007, 312 p. (ISBN 978-2-87009-941-4 et 2-87009-941-X, OCLC 85335569, notice BnF no FRBNF40988745, lire en ligne [archive])
  • (en) Shirley Thompson (dir.), New York, Routledge, 2010/2016, 600 p. (ISBN 978-0-7546-6579-3, OCLC 994220863, lire en ligne [archive])
  • Catherine Cessac (éd.), Les Histoires sacrées de Marc-Antoine Charpentier. Origines, contextes, langage, interprétation, Brepols 2016, 280 p.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Marc-Antoine Charpentier
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Marc-Antoine_Charpentier&oldid=34178277»