Mar (títol)
Mar, en arameu oriental (siríac classic: ܡܪܝ, Mār(y), escrit amb una iod final silenciosa; judeoarameu babiloni: מָר, Mār) o Mor, en arameu occidental, és una mot arameu que significa ‘senyor’, amb les formes Marth i Morth per al femení, ‘senyora’ (siríac: ܡܪܬܝ, Mārt(y)), i que s'empra com a tractament de reverència.
En el cristianisme
[modifica]En el cristianisme siríac és un tractament de reverència que s'empra abans del nom de baptisme. S'usa, en primer lloc, per a referir-se als sants; així, per exemple, Mar Aprem/Mor Afrem per a referir-se a Efraïm de Síria o Marth/Morth Maryam per referir-se a Maria, mare de Jesús.
El tractament també s'utilitza en lloc de «Monsenyor», abans del nom de religió que prenen els bisbes, inclosos els bisbes metropolitans i els arquebisbes.[1][2][3] Tot i que també s'empra per referir-se al catolicós i a altres primats, aquests normalment reben el tractament de Maran Mar/Moran Mor, on Maran o Moran (siríac: ܡܪܢ, Māran) significa ‘Nostre Senyor’. Així mateix, el patriarca ortodox siríac d'Antioquia i catolicós jacobita siríac també poden rebre el títol d'Aboon Mor, on Aboon significa ‘nostre pare’. Tot i que és habitual mantenir la concordança dialectal, alguns prelats de les esglésies siromalabar empren l'híbrid Moran Mar, que combina les dues pronunciacions, oriental i occidental. Finalment, els cristians de Sant Tomàs anomenen al Papa Marpāpa, que pot considerar-se una adaptació del tractament de Sant Pare.
De fet, Maran / Moran és també un títol particular donat a Jesús, ja sigui sol o en combinació amb altres noms i títols. De la mateixa manera, Martan / Mortan (siríac: ܡܪܬܢ, Mārtan, ‘Nostra Senyora’) és un títol de Maria, mare de Jesús.
Mar/Mor és, de fet, una forma abreujada de Marya/Moryo (siríac: ܡܪܝܐ, Māryā), que seria la forma determinada plena, i que en el cristianisme siríac s'utilitza per a referir-se a Déu. Marya s'utilitza, així, a l'Antic Testament de la Peshitta per representar el tetragrama.[4] De Marya/Moryo deriva la forma Mara/Moro, emprada per referir-se a Jesús.[4] Tot i que Mara/Moro és clarament una forma derivada de Marya/Moryo i, en última instància, té arrels en el semític comú, existeix una etimologia fantasiosa donada pels lèxics siríacs més antics, en que es considera el terme un acrònim:
- ܡ de ܡܪܘܬܐ, māruṯā, ‘senyoria’[5]
- ܪ de ܪܒܘܬܐ, rabbuṯā, ‘majestat’[6]
- ܝ ܐ de ܐܝܬܝܐ, iṯyā, ‘auto-existència’[7]
En el judaisme
[modifica]En hebreu misnàic o del Talmud, aquest mot arameu es pronuncia «mar» (hebreu: מָר) i s'utilitza com un tractament formal per referir-se a qualsevol home, equivalent a «senyor».[8] Mar va ser també el tractament honorífic donat als exilarques o caps de la diàspora jueva a Babilònia,[9] una mostra més dels molts trets culturals compartits entre els jueus de parla aramea i els cristians siríacs. Dins del Talmud, Mar és el nom amb què és conegut Tabyomi, un important rabí babiloni del segle v.[10]
En hebreu modern d'Israel, Mar s'utilitza per a qualsevol home, equivalent a «senyor» en català. Tanmateix, en cercles rabínics de jueus de l'Orient Mitjà, la variant aramea Maran (arameu: מָרָן, ‘nostre senyor’) encara és un títol exclusiu de rabins molt apreciats, com ara Ovadia Yosef, líder espiritual del partit Xas.
En el mandaisme
[modifica]Dins del mandaisme i en llengua mandea, una varietat aramea oriental, el terme Mara també s'empra per referir-se a la divinitat única, Hayyi Rabbi, ‘la Gran Vida’: ࡌࡀࡓࡀ ࡖࡓࡀࡁࡅࡕࡀ, Mara ḏ-Rabuta, ‘Senyor de la Grandesa’ o ‘el Gran Senyor’.[11]
Referències
[modifica]- ↑ Brock, S. P.. An Introduction to Syriac Studies (en anglès). Piscataway, New Jersey: Gorgias Press, 2006, p. 1. ISBN 978-1-59333-349-2. «Mor (or Mar) is an honorific title used both for bishops and for saints»
- ↑ Baarda, T. J. «A Syriac Fragment of Mar Epheraem's Commentary on the Diatessaron» (en anglès). New Testament Studies, 8, 4, 1962, pàg. 287-300. DOI: 10.1017/S0028688500007931. «Mar, literally ‘My Lord’, a usual title of ecclesiastics and saints. This title always occurs in the commentaries when the Commentary of Ephraem is referred to.»
- ↑ Dodd, Erica. The Frescoes of Mar Musa al-Habashi (en anglès). Pontifical Institute of Medieval Studies, 2001, p. 23. ISBN 978-0-88844-139-3. «It was pointed out that the title ‘Mar’ or Saint is commonly used for prophets as well as saints.»
- ↑ 4,0 4,1 «mry, mryˀ (mārē, māryā, mārā) n.m. master, lord» (en anglès). The Comprehensive Aramaic Lexicon. Hebrew Union College. [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ «ܡܪܘܬܐ» (en anglès). Sedra. Beth Mardutho: The Syriac Institute. [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ «ܪܒܘܬܐ» (en anglès). Sedra. Beth Mardutho: The Syriac Institute. [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ «ܐܝܬܝܐ» (en anglès). Sedra. Beth Mardutho: The Syriac Institute. [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ Schechter, Solomon; Bacher, Wilhelm. «MAR (מר)» (en anglès). Jewish Encyclopedia. The Kopelman Foundation. [Consulta: 1r març 2024].
- ↑ Brand, Ezra. «Understanding Honorifics in the Talmudic Era. Rabbi, Rav, Abba, Imma, Mar, and names lacking honorific» (en anglès). Talmud & Tech, 24-07-2023. [Consulta: 25 gener 2024].
- ↑ Bacher, Wilhelm. «TABYOMI (generally known as Mar)» (en anglès). Jewish Encyclopedia. The Kopelman Foundation. [Consulta: 2 març 2024].
- ↑ Aldihisi, S. The story of creation in the Mandaean holy book in the Ginza Rba (Tesi) (en anglès). University of London, 2008. PQ ETD:591390.