Maleevita
Maleevita | |
---|---|
Fórmula química | BaB₂Si₂O₈ |
Epònim | Mihail Maleev (en) |
Localitat tipus | Glacera Dara-i-Pioz, Districtes de la Subordinació Republicana, Tadjikistan |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.65 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.65 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
Estructura cristal·lina | a = 8,141 Å; b = 8,176 Å; c = 9,038 Å; |
Grup puntual | mmm (2/m 2/m 2/m) - dipiramidal |
Grup espacial | pnma |
Color | blanc |
Lluïssor | vítria |
Densitat | 2,65 g/cm³ (calculada) |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Índex de refracció | nα = 1,649 nβ = 1,656 nγ = 1,656 |
Birefringència | δ = 0,007 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2002-027 |
Any d'aprovació | 2002 |
Símbol | Mle |
Referències | [1] |
La maleevita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el nom del mineralogista búlgar Mikhail Naidenovitch Maleev (nascut el 1940), un conegut expert en la morfologia dels cristalls i la sistemàtica de minerals.
Característiques
[modifica]La maleevita és un silicat de fórmula química BaB₂Si₂O₈. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2002. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. És l'anàleg de bari de la danburita i la pekovita.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la maleevita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofilita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adulària, anortoclasa, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, stronalsita, danburita, pekovita, lingunita i kokchetavita.
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a la glacera Dara-i-Pioz, dins els districtes de la Subordinació Republicana (Tadjikistan). Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.