Llengües yuruna

Llengües yuruna
Tipus	família lingüística
Ús
Estat	Brasil
Classificació lingüística
	llengua humana; llengua indígena; llengües ameríndies; llengües tupí
Codis
Glottolog	yuru1262

Les llengües yuruna (o llengües jurúna^[1]) del Brasil formen una branca de la família lingüística tupí.^[2]

Són les llengües juruna, maritsauá, i xipaya.

Varietats

A continuació es mostra una llista de les varietats de llengua yuruna llistades per Loukotka (1968), incloses els noms de varietats no verificades.^[3]

Yuruna / Paru-podeari - parlat al curs mig del riu Xingu.
Arupai / Urupaya - parlat una vegada al riu Xingú al sud de la tribu Yuruna. (sense atestar).
Shipaya / Achipaya / Jacipoya - un cop parlat al riu Iriri i riu Curua, ara probablement extingit.
Manitsauá / Mantizula - parlat en un sol poble del riu Manissauá-Miçu, afluent del riu Xingu.

L'Instituto Socioambiental llista el yudjá i els extingits arupaia (Arupai), Xipaia, Peapaia, Aoku (no identificat), i Maritsawá.^[4]

Reconstrucció

Les consonants del proto- juruna (Fargetti i Rodrigues 2008: 556):^[5]

p	t		k	ʔ
b	d		g
m	n
	ɾ
	s	ʃ
	z
	ɮ
w		j

Les vocals (Carvalho 2019):^[1]

	Anterior	Central	Posterior
Alta	i	ɨ	u
Mitjana	e
Baixa		a

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Carvalho, Fernando O. de. 2019. Revisitando o Proto-Jurúna: a reconstrução da série de oclusivas orais. In: Oliveira, Edna dos Santos; Eduardo A. Vasconcelos; Romário D. Sanches (eds.) Estudos Linguísticos na Amazônia. Campinas: Pontes Editores.
↑ Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Doutorado em Linguística. Universidade de Brasília.
↑ Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.
↑ Instituto Socioambiental
↑ Fargetti, Cristina Martins; Carmen L. Reis Rodrigues. 2008. Consoantes do xipaya e do juruna - uma comparação em busca do proto-sistema. Alfa, São Paulo, 52 (2): 535-563, 2008. (PDF)

Bibliografia

(anglès) Rodrigues, Aryon, Tupi Languages in Rondônia and in Eastern Bolivia, Language Endangerment and Endangered Languages, Leo Wetzels (Éditeur), pp. 355-363, Indigenous Languages of Latin America 5, Leyde, CNWS Publications, 2007 ISBN 978-90-5789-154-0.

[Carvalho-1] 1,0 ^1,1 Carvalho, Fernando O. de. 2019. Revisitando o Proto-Jurúna: a reconstrução da série de oclusivas orais. In: Oliveira, Edna dos Santos; Eduardo A. Vasconcelos; Romário D. Sanches (eds.) Estudos Linguísticos na Amazônia. Campinas: Pontes Editores.

[Jolkesky-2016-2] Jolkesky, Marcelo Pinho de Valhery. 2016. Estudo arqueo-ecolinguístico das terras tropicais sul-americanas. Doutorado em Linguística. Universidade de Brasília.

[Loukotka-3] Loukotka, Čestmír. Classification of South American Indian languages. Los Angeles: UCLA Latin American Center, 1968.

[4] Instituto Socioambiental

[Fargetti-5] Fargetti, Cristina Martins; Carmen L. Reis Rodrigues. 2008. Consoantes do xipaya e do juruna - uma comparação em busca do proto-sistema. Alfa, São Paulo, 52 (2): 535-563, 2008. (PDF)

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]