Llengües sud-aràbigues modernes
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
Tipus | família lingüística |
---|---|
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües afroasiàtiques llengües semítiques llengües semítiques occidentals | |
Codis | |
Codi Glottolog | mode1252 |
Les llengües sud-aràbigues modernes, també anomenades llengües sud-aràbigues sud-orientals, és un grup filogenètic de llengües semítiques parlat principalment per petits grups que habiten el sud de la península Aràbiga, al Iemen i Oman. Juntament amb les llengües semítiques etiòpiques, que són el grup semític més proper a les sudaràbigues, formen el semític meridional.
Classificació
[modifica]La classificació d'Alexander Militarev, feta a partir de mètodes glotocronològics, suggereix que aquestes llengües formen un grup juntament amb les llengües etiòpiques i juntes aquestes dues branques constitueixen un grup diferent al format per la resta de llengües semítiques modernes.
Ha d'assenyalar-se que si bé en un temps es va considerar que aquestes llengües eren descendents directes de l'antic sud-aràbic, aquesta perspectiva ha estat abandonada. De fet sembla que l'antic sud-aràbic o sabeu està més relacionat amb les llengües etiòpiques que amb les modernes llengües sud-aràbigues.
Llengües del grup
[modifica]- mahri: és la llengua sud-aràbiga amb més parlants, amb més de 70.000 parlants al Iemen i 50.000 a Oman, així com 15.000 que viuen a Kuwait després d'haver-hi emigrat. La població total en tots els països s'estima en 135.764 (SIL, 2000). El grup ètnic es denomina a si mateix Mahra.
- socotrià: és un altre grup nombrós, amb parlants a l'illa de Socotra, aïllats de les pressions de l'àrab iemenita. D'acord, amb el cens de 1990 del Iemen, el nombre de parlants d'era de 57.000 (incloent, tal vegada, socotrians que viuen en el continent). La població total en tots els països (incloent treballadors emigrats) és d'uns 64.000.
- xehrí: també anomenada jebbali o jibbali, ‘llengua de les muntanyes', amb uns 25.000 parlants, era la llengua principal parlada per la majoria de rebels durant la revolta de Dhofar dels anys 1960 i 1970 a la província omanita de Dhofar, situada al llarg de la frontera amb el Iemen.
- bathari: s'estima que queden només uns 200 parlants.
- harsusi: amb entre 1.000 i 2.000 parlants a Oman.
- hobyót: amb només un centenar de parlants a Oman.
Descripció lingüística
[modifica]Gramàtica
[modifica]Les llengües sud-aràbigues modernes es caracteritzen pel seu arcaisme dins del grup semític, particularment en la seva fonologia. Per exemple, són l'únic grup semític que conserva les fricatives laterals de l'idioma protosemític.
A més, Militarev suggereix que va haver d'existir un substrat lingüístic de tipus cuixític, que suposadament hauria estat present en la península Aràbiga juntament amb els parlants de llengües semítiques.[1] D'acord amb Václav Blažek, això suggereix que els semites haurien assimilat poblacions cuixítiques veïnes. Blažek argumenta, a més, que el Llevant mediterrani seria, per tant, l'Urheimat del protoafroasiàtic, des d'on les diferents llengües afroasiàtiques s'haurien dispersat.
Comparació lèxica
[modifica]Els numerals en les diferents llengües cuixítiques meridionals són:[2]
GLOSA Bathari Hobyót Harsusi Mehri Shehri Soqotri PROTO-
SUD-ARÀBIC1 tʼɑːd /
tʼejttʼɑːd /
tʼɑdtʼɑːd /
tʼejttʼɑːd /
tʼɑjdtʼad /
tʼittʼɒt /
tʼɛhtʼād /
tʼayd(ti)2 θe'roh /
θe'retθruh /
θɑrtθə'roh /
θəritθroh /
/ θrɑjtθroh /
θrəhtrɒh /
trih*θəroh /
*θrayt3 ɬɔːθiːt /
ɬhəːliːθɬɑːfɑjt /
ɬɑliːtɬɑːθejt /
'ħɑjneθɬɑːθɑjt /
ɬɑhliːθɬha'liθ /
ɬɔ'θetɬɛlɛh /
ɬɛʕtɛh*ɬāθayt /
*ɬhɑlīθ4 rib'ʕɑt /
'ʔɑrbɑʕʔɑrboːt /
ʔorbɑʔarbɑ'ʕot /
ʔorbaʕʔarbuːt /
ʔarbaːʔerba'ʕot /
'ʔorbaʕʔɒrbɛʕ /
ʔirbəʕ*ʔarbaʕot /
*ʔarbaʕ5 xəmmɔːh /
xɑːməhxummuh /
xɑjmɑxəm'moh /
xɑːmehxammoh /
xɑjmɑhxũʃ /
xĩʃχīmɛh /
χɒjməh*xəmmoh /
*xaymah6 jətiːt /
hetjitːiːt /
hɑth'tajt /
hetʔitiːt /
hitːʃ'tet /
ʃɛtjhɒːʕt /
hītəh*šdīt /
*šat7 həbəʕiːt /
hɑːbɑʕhbɑjt /
hoːbɑhebiʕɑːt /
hɔːbaʕʔiːbɑjt /
hoːbasəb'ʕet /
ʃɔːʕjhɒbəʕ /
hibʕəh*šābʕait /
*šābaʕ8 θəməniːt /
θəmɔːniθɑmɑneːt /
θɑmoːniːθəməneːt /
θəmeːniθɑmɑniːt /
θmoːniːθĩ'nit /
θũnitɛmɔːni /
tɛmənɛh*θamanīt /
*θamāni9 sɑʕiːt /
'sɑʕsˤɑːʕeːt /
sɑʔsɑ'ʕit /
soʕsʕɑjt /
sɛːsa'ʕet /
sɔʕsɛʕ /
sɛʕəh*saʕīt /
*saʕ10 ʕiɬiriːt /
ʕɑːɬɑrʔɑɬareːt /
ʔoːɬɑrʕɑɬi'rit /
ʕɔːɬerʔɑɬɑriːt /
ʔoːɬɑrʕəɬi'ret /
'ʕɔɬərʕɑːɬər /
ʕɛɬrɛh*ʕaɬarīt /
*ʕāɬər
Quan apareixen dues formes la primera es refereix a la forma de masculí i la segona a la forma de femení.
Referències
[modifica]- ↑ Militarev 1984, 18-19; cf. también Belova 2003
- ↑ «Semitic numerals (E. Chan)». Arxivat de l'original el 2013-10-30. [Consulta: 7 abril 2016].
Enllaços externs
[modifica]- Ethnologue entry for South Arabian languages
- The Modern South Arabian Languages Arxivat 2016-05-09 a Wayback Machine., by M.C.Simeone-Senelle