Llebre ibèrica
Lepus granatensis | |
---|---|
Estat de conservació | |
Risc mínim | |
UICN | 41306 |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Lagomorpha |
Família | Leporidae |
Gènere | Lepus |
Espècie | Lepus granatensis Wilhelm Gottlieb Rosenhauer, 1856 |
Distribució | |
Endèmic de |
La llebre ibèrica (Lepus granatensis) és un lagomorf endèmic del sud-oest d'Europa.
Descripció
[modifica]S'assembla molt a la llebre europea, però és més petita i té les orelles una mica més llargues comparades amb el cos, de manera que, doblegades endavant, depassen clarament l'extrem del musell. També té uns ulls grans i sortints de color groc.
La coloració és marró ocre pel dors i blanca per les parts ventrals, amb una taca negra a l'extrem de les orelles i una altra a la part dorsal de la cua. La part superior de les potes és blanca.
Dimensions corporals: cap + cos (44-47,5 cm), cua (9,3 - 12 cm) i orelles (9,4 - 11 cm).
Pes: 2 - 2,6 kg.
Hàbitat
[modifica]Zones obertes i planes, conreus de secà (cereals, ametllers, oliveres, etc.), brolles i garrigues.
Costums
[modifica]Principalment crepuscular, surt a cercar aliment a les primeres hores del matí i a les darreres de la tarda. Durant el dia descansa en unes petites depressions que excava al sòl, amagada sota un arbust o en un altre lloc ben protegit.
Com la llebre europea, corre en ziga-zaga quan l'empaita un enemic.
Rastre
[modifica]Com la llebre europea, deixa uns excrements en forma de boletes negres.
Subespècies
[modifica]Segons el color i la grandària, hi ha tres subespècies de la llebre ibèrica:
- Lepus granatensis granatensis: la més abundant. Es troba al País Valencià, Andalusia, Extremadura, Castella i el sud del Principat de Catalunya i Aragó.
- Lepus granatensis gallaecius: té un pelatge més fosc i es troba a Galícia.
- Lepus granatensis solisi o llebre mallorquina: hi ha sospites de la seva extinció, ja que no ha estat vista en els darrers anys. Té un pelatge més clar i és més petita que les altres subespècies.
Espècies semblants
[modifica]La llebre comuna és de mida més gran, té les orelles més curtes i la part superior de les potes del mateix color que el dors, sense taca blanca.
El conill és més petit, de potes més curtes i d'orelles també més curtes (doblegades endavant no depassen l'extrem del musell) i sense la taca negra a l'extrem. Quan corre alça la cua cap amunt i ensenya la part blanca de sota, mentre que la llebre manté la cua avall i ensenya la taca fosca de la part de sobre.
Bibliografia
[modifica]- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 118-119.
- Hoffmann, Robert S., Andrew T. Smith (16 novembre 2005), in Wilson, D. E. i Reeder, D. M. (editors): Mammal Species of the World, 3a edició. Johns Hopkins University Press, pàgs. 199-200. ISBN 0-8018-8221-4.