Leopold III de Bèlgica

Leopold III de Bèlgica

Nom original	(fr) Léopold III
Biografia
Naixement	3 novembre 1901 Palace of the Marquess of Assche (Bèlgica) (en)
Mort	25 setembre 1983 (81 anys) Cliniques universitaires Saint-Luc (Bèlgica) (en)
Causa de mort	complicacions quirúrgiques
Sepultura	Cripta Reial de Laeken
Rei dels belgues
23 febrer 1934 – 16 juliol 1951 ← Albert I de Bèlgica – Balduí I de Bèlgica →
Senador de dret
8 novembre 1927 – 23 febrer 1934
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Eton College
Activitat
Ocupació	monarca, entomòleg, polític
Membre de	Acadèmia de Ciències d'Ultramar
Carrera militar
Conflicte	Segona Guerra Mundial
Altres
Títol	Duc de Brabant (1909–1934) Príncep de Saxònia-Coburg i Gotha Rei dels belgues Duc de Saxònia
Família	Dinastia Saxònia-Coburg i Gotha
Cònjuge	Lilian Baels (1941–1983) Àstrid de Suècia (1926–1935), mort del cònjuge
Parella	Liselotte Landbeck
Fills	Josepa Carlota de Bèlgica  () Àstrid de Suècia Marie-Christine de Belgique  () Lilian Baels Maria-Esméralda de Belgique  () Lilian Baels Alexandre de Belgique  () Lilian Baels Balduí I de Bèlgica  () Àstrid de Suècia Albert II de Bèlgica  () Àstrid de Suècia Ingeborg Verdun  () Liselotte Landbeck
Pares	Albert I de Bèlgica   i Elisabet de Baviera
Germans	Carles de Bèlgica Maria Josep de Bèlgica
Premis (1937)  Reial Cadena Victoriana (1934)  doctor honoris causa from the University of Lille (en) (1926)  Orde de l'Àliga Blanca (14 juliol 1911)  Cavaller Gran Creu de l'Orde del Lleó Neerlandès  Cavaller de la Gran Creu de l'Orde de la Corona d'Itàlia  Reial Orde Victorià  Order of Saint John (en)  Venerable Orde de Sant Joan  Orde de la Torre i Espasa  Reial i Distingit Orde Espanyol de Carles III  Gran Creu de l'Orde Noruec de Sant Olaf  Reial orde dels Serafins  Gran Cordó de l'Orde de Leopold  Orde de la Lligacama  Cavaller de l'Orde Suprem de la Santíssima Anunciació  Orde del Crisantem amb collar  Gran Creu de l'orde de la Corona  Gran Creu de l'orde de Leopold II  Banda dels Tres Ordes  Cavaller Gran Creu de l'Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer  gran creu de l'Orde de la Torre i Espasa  Gran Creu de la Banda dels Tres Ordes  Orde de l'Estrella Africana  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or
Signatura

Leopold III de Bèlgica (Brussel·les, 3 de novembre de 1901 - 25 de setembre de 1983) va ser rei dels belgues des de 1934 fins a 1951.

Origen

Primer fill mascle del rei Albert I de Bèlgica i de la duquessa Elisabet de Baviera nasqué l'any 1901 al Palau Reial de Brussel·les. El nounat era net, per via paterna, del príncep Felip de Bèlgica i de la princesa Maria de Hohenzollern-Sigmaringen i per via materna ho era del duc Carles Teodor de Baviera i de la infanta Maria Josepa de Portugal. L'any 1934, a l'edat de trenta-tres anys, arran de la mort sobtada del seu pare el succeí al tron belga.

Regnat

Després de la mort del seu pare, Leopold accedí al tron de Bèlgica amb el nom de Leopold III. El seu regnat s'inicià el 1934. L'any 1935 morí la seva primera muller, la reina Àstrid de Suècia en un accident automobilístic. El 1939, en esclatar la Segona Guerra Mundial, Bèlgica es declarà neutral, però l'any següent fou envaït per les tropes nacionalsocialistes. Als divuit dies d'haver-se produït la invasió, el rei decidí la rendició del país als alemanys. Aquesta decisió fou àmpliament criticada pel Parlament, que s'enemistà amb el monarca.

El monarca va estar-se a Brussel·les fins a l'any 1944, quan fou deportat a Alemanya, primer a Hirschstein i després a l'austríaca de Strobl. Alliberat per les tropes nord-americanes l'any 1945 la difícil situació política belga i el descrèdit de la monarquia van obligar-lo a romandre a l'exili suís fins a l'any 1950.

Durant el període (1945 - 1950), la regència havia recaigut en mans del seu germà, el príncep Carles, i el país visqué immers en la crisi de la qüestió reial. L'actitud antidemocràtica i la simpatia per a un règim polític autoritari que Leopold III havia ostentat des dels anys 1930, després de la guerra van portar Bèlgica al límit d'una guerra civil amb aldarrulls i manifestacions antireials tot arreu al país. L'any 1950 se celebrà a Bèlgica un referèndum pel qual la monarquia fou acceptada com a forma d'estat. Malgrat tot, la majoria curta al referèndum de només 57,68% i hi havia una forta oposició de l'esquerra i de nombrosos sectors valons. Les protestes no es van calmar, i quan el 30 de juliol de 1950 quatre manifestants antileopoldistes van morir a Grâce-Berleur per les bales la gendarmeria (l'equivalent de la guardia civil a Espanya), l'endemà el pare de Josefina va abdicar i cedir el tron al germà petit Balduí. Sa filla gran, Josefina Carlota estava exclosa de la successió, per la Llei Sàlica que només va ser abolida el 1991.

Descendència

L'any 1935 quedà vidu de la seva primera dona Àstrid de Suècia, filla del Carles de Suècia i Ingeborg de Dinamarca. Van tenir tres fills:

• Josepa Carlota nascuda a Brussel·les el 1927 i morta a Luxemburg el 2005. Es casà amb el gran duc Joan I de Luxemburg.
• Balduí nat a Brussel·les el 1930 i mort a Motril Granada l'any 1993. Es casà amb l'aristòcrata espanyola Fabiola de Mora y Aragón.
• Albert II nat a Brussel·les el 1934. Es casà amb l'aristòcrata italiana, princesa Paola Ruffo di Calàbria.

Durant la guerra es va tornar a casar amb Liliana Baels. La parella va tenir tres fills:

• Alexandre nascut el 1942 casat amb l'anglesa Inge Dora Wolman.
• Maria Cristina nascuda el 1951 És casada amb Paul Drake del qual es divorcia per casar-se amb Jean Paul Gourgues.
• Maria Esmeralda nascuda el 1956. És casada amb l'hondureny Enrique Moncada.

Bibliografia

• van Goethem, Herman «La convention de La Haye, la collaboration administrative en Belgique et la persécution des Juifs à Anvers, 1940-1942» (pdf) (en francès). Cahiers d'Histoire du Temps présent, 2006, pàg. 117-.